Els propers 25 i 26 de gener diversos sindicats de l’àmbit educatiu i sanitari entre els quals es troben la CGT, USTEC, COS, IAC, USOC, Infermeres de Catalunya i Metges de Catalunya han convocat vaga. Estan cridats tots els treballadors i treballadores de l’àmbit sanitari i educatiu, incloent el sector del Lleure emparat per la convocatòria de la CGT. A més, el Sindicat d’Estudiants i Contracorrent han estès les jornades de lluita a la comunitat estudiantil.

Però la cosa no es queda a Catalunya. A la Comunitat de Madrid, els metges d’Atenció Primària tornen a la vaga que van iniciar a finals de l’any passat. Durant les properes setmanes, el personal sanitari del País Valencià, Aragó i Extremadura també protagonitzarà jornades de vaga. Així, els i les treballadores del sector públic continuen el camí de lluita que durant el 2022 ja van reprendre els conductors i mecànics de TMB, el sector del metall a Cantàbria i Biscaia o les treballadores d’Inditex en defensa del seu salari contra la pujada dels preus.

Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) donem suport a la vaga per acabar amb la precarietat en l’educació i la sanitat pública. Davant l’empobriment de la classe treballadora que estem vivint i la degradació dels serveis públics des de fa anys, treballadores i estudiants sortim a lluitar contra la Generalitat i el govern de l’Estat espanyol com a responsables de la situació.

Sanitat: un model sobrecarregat i altament privatitzat

Falta de personal, saturació, llargues llistes d’espera, manca de places de l’àmbit sanitari a les universitats, temporalitat i privatitzacions: aquesta és la realitat del sistema de Salut a Catalunya.

Per això, des del Sindicat de Metges reclamen incrementar els facultatius, augmentar la contractació de metges, pujada de sous – els més baixos de tota Europa – i reduir el número de visites a l’Atenció Primària, ja que denuncien que fan 70 visites per dia. A més, reclamen que un terç de la jornada laboral es destini a la formació, la recerca i la docència. D’aquesta manera, es podria desvincular la formació de la indústria farmacèutica que actualment és l’encarregada de l’actualització del coneixement mèdic dels professionals de la salut. Lligat a la saturació i la sobrecàrrega, demanen jornades laborals de 35 hores setmanals, així com descansos que respectin les recomanacions europees – 12 hores entre jornada i jornada i 36 hores de descans setmanal ininterromput – quelcom que actualment no es compleix.

Des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya afegeixen més demandes entre les quals està acabar amb les diferències en les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del Sistema públic, equiparant-les amb independència del prestador. Alhora, exigeixen posar fi als contractes temporals i parcials, dotant d’estabilitat a través de la convocatòria de places; jubilació anticipada abans del 60 anys; ampliar les places de MIR i IRR; una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública; acabar amb les externalitzacions i internalitzar els serveis bàsics del sistema sanitari.

Mentrestant ERC, Comuns i PSC negocien uns pressupostos on la Sanitat torna a quedar infrafinançada. Malgrat que el pressupost total de la Generalitat va créixer un 26% des de 2008 fins el 2022, Salut només ha rebut un increment del 18%. Mentre aleshores un 27% del pressupost estava destinat a la partida sanitària, actualment s’ha reduït fins el 25,5%. La proposta del Conseller Manel Balcells de 1.000 milions d’euros addicionals respecte l’any passat queda lluny dels 1.500 milions que exigeixen com a quantitat mínima per sostenir el sistema.

Després que la pandèmia impactés sobre un sistema destrossat per les retallades, ara el Govern aposta per seguir mantenint la precarietat. Així, ERC continua el llegat històric de la Generalitat – des de Pujol fins el processisme passant pel Tripartit – marcat per protegir el negoci dels consorcis i obrir-li la porta a les empreses. L’any 2020, l’executiu català va destinar el 24,2% de la partida de Salut a concerts sanitaris, sent molt superior a Comunitats Autònomes com Madrid (8,9%). Les xifres no deixen cap dubte del nivell de privatització del sector: el 70% dels hospitals i el 57% dels llits són privats.

A més, la falta de professionals contrasta amb la multitud d’estudiants que cada any es presenten per estudiar medicina i infermeria i queden fora pel límit de places. En el cas de Medicina, únicament hi ha 1.200 places quan les sol·licituds de nou ingrés són més de 4.000. Infermeria se situa en la mateixa línia amb 4.500 joves que volen accedir a un grau amb només 2.745 places de 1r curs. Així, la reducció de places durant la crisis es combina amb la llei de l’oferta i la demanda de les notes de tall per donar com a resultat la sobrecàrrega del sistema sanitari per falta de personal.

Ensenyament: el desmantellament de la pública i el negoci de la concertada

Falta de professorat, aules massificades, elevada tassa d’interins, manca de pressupost, sobrecàrrega de treball, manca de democràcia interna en els centres, currículums d’estil neoliberal: aquesta és la realitat del sistema educatiu a Catalunya.

Després d’un 2022 ple de vagues en educació, el professorat i la Generalitat van arribar a un acord a principis d’aquest curs. No obstant, el Govern ha tornat a demostrar que no es pot confiar en ell, ja que ni ha complert amb les mesures pactades ni ha mantingut les negociacions com es va acordar amb els sindicats.

Els treballadors i treballadores de l’educació continuen reclamant un 6% del PIB per ensenyament i la retirada de l’avançament del calendari. A més, demanden una millora salarial atès que la diferència entre l’augment de preus i salaris és aproximadament de 20 punts. A més, el professorat interí reivindica novament la fixesa per acabar amb la inestabilitat sense posar en perill el seu treball amb processos d’estabilització que podrien deixar fora docents que porten anys fent la seva feina.

Des del Lleure educatiu – un de les grans oblidats però essencials dins les escoles – la CGT exigeix acabar amb l’externalització del servei, pujada immediata del salari d’acord amb l’IPC, jornada completa per a vetlladores i jornada mínima de 18 hores per a monitores i assolir la fixesa entre altres demandes.

Mentre la pública torna a quedar infrafinançada, tot apunta que el negoci de l’escola concertada seguirà rotllant. Segons CGT Ensenyament, el centres concertats reben més del 43% de la partida d’educació malgrat que la concertada únicament representen el 32% dels centres a Catalunya. Si observem a qui beneficia aquest model la resposta és clara.

Per una banda, 2 de cada 3 nens i nenes amb dificultats socioeconòmiques es troben a la pública. Pel que fa a la inclusió, els centres de de complexitat mitjana-alta, alta o molt alta és d’un 61,3% en la xarxa pública davant del 25,4% de la concertada. Per altra banda, l’Església, les fundacions i les societats mercantils són els grans beneficiats, ja que constitueixen més del 68% del centres concertats. Concretament, el curs 2019-2020 les congregacions i ordres religioses catòliques representaven més del 33%.

Així, el resultat és la segregació i l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament públic en benefici del negoci de la concertada, la qual cosa representa un atac als fills i filles de la classe treballadora a costa de regalar milions a l’Església i entitats privades.

Prou precarietat en l’educació i la sanitat!

D’aquesta manera, Pere Aragonès recolzat pels Comuns i PSC es manté fidel en la defensa de fer negoci amb l’educació i la sanitat a Catalunya, una tradició històrica en la Generalitat des dels seus inicis, sense excepció. I, si bé les competències en aquestes matèries estan delegades a les CCAA, el govern “progressista” apunta en la mateixa línia en els Pressupostos Generals aprovats.

Mentre Sanitat i Educació creixen un 7,5% i un 6,6% quedant congelats i reduïts si tenim en compte la inflació, el pressupost militar augmenta un 26%. No només es perpetua el desmantellament dels serveis públics, sinó que s’enforteix l’imperialisme espanyol per blindar la frontera i mantenir l’espoli arreu del món per part de l’IBEX 35.

Davant la dreta espanyolista o neoconvergent, l’autonomisme i el reformisme neoliberal només aplanen el camí. Per això, defensem un programa amb mesures anticapitalistes per atacar els beneficis de les grans empreses i revertir les retallades, tot enfrontant la Generalitat i el govern PSOE-UP.

1. Increment de la contractació de personal sanitari i educatiu per acabar amb la saturació i la sobrecàrrega.

2. Augment urgent del número de places en els graus universitaris de Medicina i Infermeria, així com en el cicles de formació professional de l’àmbit de la Salut.

3. Augment de la partida pressupostària sanitària i educativa a través d’impostos a les grans fortunes i els beneficis empresarials.

4. Pujada de salaris d’acord amb l’IPC

5. Prou externalitzacions en la sanitat i l’educació pública: internalització de tot el personal i serveis essencials!

6. Contra el negoci de concertades i consorcis, nacionalització del sistema de Salut i Ensenyament privat per crear una xarxa pública sota control de treballadores i usuàries!

Docents, sanitàries i estudiants: autoorganització, unitat i pla de lluita

Les dues jornades de vaga d’educació i sanitat, així com les altres aturades i mobilitzacions que s’estenen per la resta de l’Estat, han de ser la primera passa d’un pla de lluita coordinat per aconseguir totes les reivindicacions.

És una vergonya que les direccions dels grans sindicats de CCOO i UGT hagin escollit fer d’esquirols el 25 i 26 a Catalunya, tal i com estan fent en altres comunitats. El seu compromís amb els diferents governs com a guardians de la pau social es fa a costa d’un empobriment dels salaris i una avançada en el desbaratament dels serveis públics. Cal exigir-los que trenquin amb aquesta política i s’afegeixin a totes les convocatòries.

Per altra banda, cal que aquest pla de lluita arreli a tots els centres de treball des de la base. Que siguin els i les mateixes treballadores de la sanitat, l’educació i la resta de serveis públics qui, amb el suport dels usuaris i els estudiants, decideixin quines han de ser les següent passes. La decisió sobre què fer i fins on ha d’arribar la lluita no pot quedar en petites taules de negociació.

Les darreres vagues educatives a Catalunya o la vaga de tota la sanitat pública catalana el passat mes de març van ser a la vegada una gran exemple de lluita i una mostra de la debilitat que suposa la falta o feblesa de l’autoorganització, propiciada moltes vegades per les direccions burocràtiques dels grans sindicats.
Hem d’exigir als sindicats que impulsin assemblees en tots els centres de treball i d’estudi per tal d’unificar la lluita de docents, sanitàries i estudiants. Les jornades de protesta en l’educació l’any passat mostren la capacitat de mobilització quan tots els sindicats s’uneixen. Però, tot i que absolutament necessària, la coordinació per dalt ha de ser superada per la unitat d’acció i organització des de baix.

Per això, creem espais on discutim a cada institut, escola, universitat i centre de la salut quines són les nostres demandes i com aconseguir-les i acabem amb les divisions sectorials, entre fixos i temporals o entre alumnes i professors que imposen per dividir-nos.