×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Vaga TMB Busos: “Lluitar per la qualitat del servei repercuteix en que hi hagi més llocs de treball”

Aquest 22 de setembre la plantilla de TMB busos va a la vaga per la millora de les seves condicions laborals i la qualitat del servei. Parlem amb Ramiro, conductor i delegat de CGT per aprofundir en les demandes que reivindiquen i com influeix la crisi inflacionària en aquest sector, entre d’altres qüestions.

Arsen Sabaté

Pablo Castilla

dilluns 19 de setembre
Facebook Twitter

Quin és el conflicte actualment a TMB Busos?

A nivell laboral i retributiu ens trobem amb un conveni que va finalitzar al 2021 i estem negociant un nou conveni colectiu. Estem veient com el nivell de vida està pujant i l’empresa s’agafa al límit de pujada salarial que és del 2%. Ara bé, sabem que a nivell de direcció aquest 2022 s’han pujat els salaris un 7%.

A més, a nivell reivindicatiu de la plantilla d’autobusos, vam veure també en una revisió de conveni que ens deuen un concepte retributiu des de 2003. I això oscil·la entre 6.000 i 8.000 euros per cada company que estava treballant d’ençà aquell any. Estem reclamant aquesta quantitat en diners, o bé en dies de descans.

Lluitem per unes millores laborals que puguin arribar a tots els col·lectius de la plantilla. De 4.500 treballadores i treballadors, una gran part són també mècanics, administratius, tècnics,… I lluitem també per millores socials que no es devaluen amb el pas del temps, com són la compactació de la lactància o la conciliació laboral i familiar, i que es tingui en compte les families monoparentals i els col·lectius LGTBI.

Perquè plantegeu que aquesta retribució pugui ser també en dies de descans?

Ho proposem perquè en el moment en que nosaltres gaudim dels dies de descans, l’empresa te la necessitat de nova contractació. Llavors, això significa més creació de llocs de treball, i més en la situació de crisi en la que ens trobem en l’actualitat.

En l’actualitat hi ha uns nivells molt alts de precarietat laboral. A la nostra plantilla, per exemple, tenim contractes que s’acaben en setmanes o mesos. Pensem que una empresa pública ha de ser un exemple de bona contractació i de bones pràctiques. I més empreses públiques que a nivell polític estan dirigides pel PSC o Barcelona en Comú. A aquesta gent tenim que exigir-los el 100% en tot.

Per altra banda, les nostres demandes passen també per revertir les retallades en el servei que afecta a usuaris i usuàries. A més, la flota no funciona correctament a nivell de prestacions. Nosaltres convoquem una vaga de 24 hores també per aquestes qüestions. No pot ser que la gent es tiri vint minuts a la parada. Ara que els títols de transport són més barats no hi ha pràcticament busos al carrer, o van petats de gent. Per part de l’empresa, es prioritzen les reparacions a les línies del bus turístic, per molt que els de línia siguin pagats via impostos.

Per dia 22 heu convocat una vaga de 24 hores. Com teniu previst continuar amb la lluita?

Nosaltres hem iniciat un procés de conflicte indefinit i això té consequències. La primera consequència és una vaga de 24 hores per aquest dia 22. I aquell dia, el poder de continuar el tindrà l’assemblea de treballadors i treballadores, i evaluarem continuar del 23 al 30 de setembre amb aturades parcials de dues hores per torn en funció de la resposta de l’empresa. De cara a la imatge pública de TMB será total. Aquesta gent viu del marqueting polític, del que no fan.

Afortunadament tenim una plantilla que es mobilitza i que no està condicionada pel discurs de CCOO i UGT, sino que té un discurs completament diferent. Nosaltres volem que la gent s’impliqui en resoldre els conflictes i prendre decisions. Per això fem les assemblees. És el moment per reprendre una eina molt important com és la vaga. Una vaga potent de tota la plantilla que li suposi un cost d’imatge i econòmic a l’empresa.

Quina posició manté la direcció davant el conflicte?

El primer que va fer la direcció és dir públicament que estaven negociant, per després marxar de vacances. Hem esperat a veure s’obrien les negociacions però no ha estat així.

La direcció de TMB que dirigeix Laia Bonet, o abans Rosa Alarcón, es un direcció elitista. Amb tot de dirigents nomenats a dit. Tenim Carlos Giménez, a qui li diuen el Killer i que ve de fer un munt d’EROs al grupo Zeta i en altres empreses. Aquest senyor està posat a dit perquè sigui el bulldog de l’empresa. Després tenim altres directius com el mateix conceller delegat Gerardo Lertxundi, el qual el segon dia d’arribar a TMB va passar de cobrar 105.000 euros anuals a 150.000. I la presidenta de l’AMB es Ada Colau.

Aquí hi ha responsabilitats polítiques i quan assenyalem Ada Colau o Laia Bonet, és perquè són les persones que tenen la capacitat de negociació. Ens trobem amb una direcció que fins que no tinguin ordres polítiques no s’asseuran. I les responsables finals son Laia Bonet del PSC i Ada Colau de Barcelona en Comú.

Quins lligams hi ha entre aquesta direcció i el benefici d’algunes empreses privades per gestionar els serveis públics?

Nosaltres com a plantilla ens oposem al tram “privat” de la Diagonal. I diem tram privat perquè els propietaris són Globalvia i un munt d’empreses que no tenen res a veure amb TMB. Si el tramvia entra per la Diagonal, TMB perd prop de 50 milions anuals. Però, a més, tota la infrastructura i la compra es fa amb diners públics. Tenen garantits des del principi 2.000 milions d’euros pugi la gent que pugi. El problema és que hi ha un acord signat entre el Tram i la gestora de l’AMB en que en el moment que hi hagi una variació a les línies de bus que passen per la Diagonal, l’AMB indemnitzará l’empresa privada amb una quantitat econòmica. A la nova xarxa estava prevista una línia que completava aquest recorregut, i per això no s’ha possat en marxa.

Nosaltres ens oposem a la gestió privada. Amb el que costa revertir la privatització del tramvia podriem municipalitzar tranquilament el servei, són 200 milions. Això es el que invertiran ara.

Creieu que una gestió pública podria millorar les condicions laborals de la plantilla?

Sí. Per això apostem per servei públic. Perquè al final significa també més creació de llocs de treball. Quan nosaltres estem fent campanya per a la pre jubilicació als seixanta anys com a conductors profesionals, es perque apostem tambe per la creació de llocs de treball, i perque el nostre deteriorament està demostrat a nivell de malalties múscul esquelètiques. Qualsevol errada amb aquest vehicles que portem te una repercusió en danys materials i de persones enorme. Per això també ens volem pre jubilar abans.

Com a CGT apostem pel transport públic. Els mitjans ens fan quedar com una elit que guanyem un munt de diners i no ens importa res més. No. Tot el contrari, lluitem millorar les nostres condicions pero també per la qualitat del servei, perque això repercuteix també en que hi hagi més llocs de treball. Es tracta de repartir la riquesa i la feina.

Fins i tot, amb el tema de la negociació dels serveis mínims de vaga, ens van dir que volien un 100% i nosaltres els vam dir que fariem un 0% i que si volen treure busos, els permetríem treure tots els busos elèctrics que tenen. I aquí és on es veu la gestió que fan, contrària al que diuen fer. Doncs d’una flota de 1.150 busos, només en tenen 38 d’elèctrics.

Com veieu la situació actual de crisi inflacionària a nivell europeu? I quina resposta creieu que pot generar això en el conjunt de la classe treballadora?

Mira, si nosaltres no aconseguim el nostre objectiu de no perdre poder adquisitiu, perdrem mes o menys una mensualitat. Avui patim l’alça de preus com tots els treballadors i com usuaris també.

Nosaltres, per exemple, durant la pandèmia vam aconseguir dues coses molt importants. Demostrar que les cotxeres podien funcionar sense caps, perque quan van desapareixer tots al principi de la pandèmia, va ser la mateixa plantilla la que va demostrar que tenia la capacitat d’organtizar. I segon que es podía fer un transport public gratuit. Durant un temps va ser gratuit el transport public i no es va ensorrar res. Vam demostrar que era un servei public essencial perquè estavem allà, al peu del canó. Vam tenir que forçar moltíssim a l’empresa perque es donessin les condicions de seguretat mínimes per poder treballar, però ho vam aconseguir amb la força de la plantilla que no mirava pel benefici individual, sino pel benefici col·lectiu.


Facebook Twitter

3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques