Els treballadors agrícoles qüestionen el decret de regularització temporal de les persones migrants, que no brinda cobertura a centenars de milers de treballadors i deixa intacte el brutal sistema d’explotació en el camp.

La vaga va ser un èxit: els camps van quedar deserts i la solidaritat també va arribar des d’altres sectors d’agricultors. A Torí, Brescia, Cremona, Piacenza, Rimini, Livorno, Roma, Caserta, Reggio Calàbria va haver-hi concentracions en suport a la vaga.

La localitat de Torretta Antonacci, lloc històric de l’assentament d’immigrants "invisibles" a la província de Foggia, va ser on els jornalers van realitzar ahir la seva principal manifestació, arribant fins a la casa del govern local amb caixes plenes de les fruites i verdures que recullen tots els dies. En el seu comunicat denuncien que són ells els que es trenquen l’esquena cada dia per a fer funcionar a la indústria agroalimentària, tan elogiada i defensada per la ministra Bellanova durant la conferència de premsa en la qual es va anunciar el "decret de rellançament".

La ministra Bellanova havia presentat fa uns dies enrere la regularització temporal dels migrants com un pas endavant "històric". No obstant això, prop de 300. 000 treballadors immigrants que constitueixen la força de treball del camp no podran beneficiar-se d’aquest a causa de la falta d’un contracte d’ocupació formal - s’estima que els immigrants regularitzats temporalment són només la meitat dels immigrants que necessitarien aquesta regularització.

Davant d’aquesta política del govern, que només beneficia als empresaris agrícoles, s’han mobilitzat milers i milers de treballadors, en particular immigrants africans que treballen en els camps del Sud i que sovint han hagut de viure en barraques, formant un veritable exèrcit d’invisibles en un estat de semiesclavitud i completament marginats per gran part de la societat italiana.

El sindicat del sector USB Lavoro Agricolo, que ha organitzat als treballadors immigrants en molts llocs, especialment al Sud, va llançar aquest dijous 21 de maig una vaga nacional en el sector. Aquesta és la convocatòria:

Com la fruita i la verdura es consideren més importants que nosaltres, ens ocuparem de lliurar a les prefectures italianes cistelles de productes de la terra, la terra en la qual ens trenquem l’esquena cada dia per uns pocs cèntims, amb jornades esgotadores, sense drets ni dignitat.

Són les caixes en la qual volguessin mantenir-nos tancats. Som útils quan es tracta de recollir tomàquets i carabassons per a la seva distribució a gran escala per a les taules (no sols italianes), però molestem molt quan demanem drets per a les persones sense importar l’origen, com un salari decent, la possibilitat d’inscriure’s en el registre civil per a tenir accés a un metge, a un habitatge decent i a una vida humana. El Decret de Rellançament no ens permetrà als treballadors agrícoles, ni a moltes altres categories invisibles i precàries, el dret a la dignitat.

El dijous 21 anem a la vaga. Demanem als consumidors i consumidores que facin una vaga de compres al mateix temps: res de compres de fruita i verdura, en solidaritat amb els invisibles del camp i els barris pobres italians.

Demanem als agricultors i grangers, que també són aixafats per l’aclaparador poder de la distribució a gran escala, que s’uneixin a la nostra protesta.

El dijous 21 a les 9 del matí el moment simbòlic serà la marxa dels treballadors de Torretta Antonacci, que arribaran a la Prefectura de Foggia per a lliurar les fruites i verdures tan preuades per al govern nacional i més enllà. El mateix ocorrerà en moltes altres prefectures italianes: de Brescia a Cremona, de Piacenza a Rimini, de Livorno a Reggio Calàbria. Agraïm a tots els que donen suport a la nostra lluita.

El referent nacional d’aquesta mobilització, Aboubakar Soumahoro, és un ex-jornaler originari de Costa d’Ivori, que es va convertir en una figura pública gràcies als enfrontaments amb personatges com Matteo Salvini. Soumahoro va condemnar el fals interès que els partits del govern han mostrat per la difícil situació dels treballadors agrícoles: els ministres i parlamentaris es limiten a fer costat a les empreses i ignorant la realitat de l’explotació i la humiliació de desenes de milers de treballadors.

“Els ministres no es posen les botes” per a veure amb els seus propis ulls la situació dels treballadors del camp i “han fet aquesta regla no per a nosaltres, l’han fet perquè estan interessats a salvar les verdures i la fruita", va denunciar Soumahoro.

Durant la mobilització des de Torretta Antonacci fins a Foggia es veien molts cartells i pancartes on destacaven els lemes "perquè els drets no es podreixin" i "la dignitat i els drets no caduquen".

Des d’USB van denunciar que “el govern ha renunciat a garantir a tots un permís de residència per a casos d’emergència, convertible en un permís de treball, limitant-se a permisos temporals per a aquells amb requisits estrictes”.

“USB Lavoro Agricolo llança un missatge al govern que es defineix com el nou humanisme: si no hi ha respostes per a tots els éssers humans que abarroten el camp i els suburbis, hi haurà altres vagues, altres mobilitzacions. I la pròxima manifestació no arribarà a una alcaldia local, sinó al Parlament. USB Lavoro Agricolo organitzarà al juliol una gran assemblea de tots els treballadors italians i els invisibles, oberta als ciutadans, consumidors, agricultors, que se celebrarà en Foggia”, van afirmar els convocants.

La lluita dels jornalers immigrants és una lluita que demostra que els treballadors ja han començat a respondre als atacs i maniobres del front patronal, malgrat els discursos de “unitat nacional” i “pacificació” del govern i les patronals, que compten amb la complicitat de grans burocràcies sindicals.

Ara es tracta que els treballadors i les treballadores no intervinguin de forma dividida, entre nadius i immigrants, o sector per sector. Per a resistir i combatre contra la nova precarietat, sobreexplotació, acomiadaments massius i falta de seguretat sanitària, la classe obrera necessita utilitzar tota la seva força i unitat en la lluita, més enllà de les divisions que imposen les burocràcies sindicals, i més enllà de les fronteres, desenvolupant formes de coordinació i acció unitària a escala nacional i internacional.