La vaga ha estat convocada pels sindicats Co.Bas i CGT en els dies 5,7 i 9 de desembre. Al primer dia de protestes, les treballadores es van manifestar davant de l’Institut Municipal de Serveis socials, i també van passar per les seus de les dues empreses subcontractades que avui porten la gestió del Servei d’Atenció domiciliària de Barcelona. El segon dia la protesta es va concentrar davant d’una d’aquestes empreses, la cooperativa SUARA, i l’últim dia la convocatòria està prevista que es realitzi davant de la seu de l’altre empresa, DOMUS VI.

Avui, la #VagaSadBarcelona ha visitat la pseudo #cooperativa @suaracoop i @totesmoutv3 s'ha fet ressò.
Divendres vinent li farem una visita a @Groupe_DomusVi @DomusVi_Es a les 11h a Bac de Roda,4 #Barcelona @XES_cat @laurapcastano
La lluita segueix, costi el que costi! 💪💪🏴🏴 pic.twitter.com/Geb7IKydhM

— CGT Barcelona (@CGTBarcelona) December 7, 2022

Tant la falsa cooperativa Suara, com l’empresa DOMUS VI són prou conegudes per l’explotació exercida a les seves treballadores, de fet els sindicats convocants de la vaga han denunciat que les dues empreses també estan vulnerat els serveis mínims i posant traves a les seves treballadores per exercir el dret a vaga.

La #VagaSadBcn continua tot i incompliment serveis mínims de @suaracoop i @DomusVi_Es denunciat a @treballcat.
Demà divendres #9d visitarem a @Groupe_DomusVi
? 11h a 14h
? Bac de Roda 4 #Barcelona
La lluita és l'únic camí ?￰ﾟﾒﾪ?￰ﾟﾏﾴ #suara i @bcn_ajuntament no us oblidem ?￰ﾟﾔﾊ pic.twitter.com/3hgrEElZ0X

— CGT Barcelona (@CGTBarcelona) December 8, 2022

En aquestes protestes s’està reclamant un conveni per la ciutat de Barcelona, i denunciant com el nou model de superilles i SAD de proximitat promogut per l’alcaldessa Ada Colau està precaritzant encara més les seves condicions laborals. Aquest projecte, iniciat l’any 2017 com a projecte pilot en alguns districtes, ja s’ha estès a tota la ciutat, i lluny de promoure un model més “social” com vol vendre l’Alcaldessa, ha provocat que les treballadores actualment hagin de realitzar tasques que no els hi pertoquen cobrant el mateix salari.

Com apunten els sindicats convocants, les reivindicacions de les treballadores son: Augment salarial, torns definits (de matí o de tarda) jornades completes de 35 hores, eliminació de la borsa d’hores, plus d’antiguitat, salari 100% per baixes IT y regulació del sistema superilles.
Unas reivindicacions que afecten a mileres de treballadores. Actualment a la ciutat de Barcelona hi treballen unes 4000 persones en un sector àmpliament feminitzat, un 98 % són dones. I la gran majoria, un 75% tenen jornades parcials d’entre 20 i 30 hores amb torns partits que els ocupa tot el dia, i amb salaris que oscil·len entre els 700 i 800 euros. És a dir, una misèria amb la qual se’ls fa impossible arribar a final de mes, sobretot amb l’actual augment de la inflació.

La principal arrel del problema: Les mercantilització i subcontractació dels serveis públics

Tal i com es denuncia en el comunicat de la vaga: “Estem fartes de la situació laboral precària a que ens sotmet l’Ajuntament de Barcelona, governi qui governi, que ven a empreses privades el benestar de les persones més vulnerables de la ciutat “.

I és que cada 4 anys aquest servei entra en concurs, i evidentment, guanyen aquelles empreses que ofereixen el cost més baix. Fet que es va mantenir intacte amb l’entrada de l’Ajuntament del “canvi” de l’Ada Colau. Un ajuntament que fins no fa tants anys li havia renovat el contracte de la gestió del SAD a l’empresa CLECE de Florentino Perez, una empresa de l’IBEX 35 que poc té a veure amb serveis socials.

Però amb l’últim concurs la cosa no va millorar, i és que des de l’any 2020 es va adjudicar el 50% del servei a l’empresa Servisar, filial de la multinacional Domus VI, la qual està controlada per dos fons d’inversió amb seu en paradisos fiscals de la illa de Jersey.

A part de ser una empresa que va tenir vàries residències de gent gran intervingudes durant la pandèmia, i va ser investigada per presumptes casos de maltractament. L’altre 50% d’aquest servei es va mantenir en mans de la falsa cooperativa Suara, coneguda per obligar a les treballadores a fer-se sòcies sota l’amenaça d’acomiadament.

Un cop es va iniciar la vaga des de l’Ajuntament de Barcelona han declarat que “estudiaran millores”, no obstant poc podem confiar en el mateix Ajuntament que a dia d’avui és responsable de la mercantilització de l’atenció i cura de la gent gran i d’altres persones en situació de dependència.

La lluita que porten avui les treballadores del SAD que surten al carrer per la millora del conveni a Barcelona, ha de servir, en primer lloc, per millorar les seves precàries condicions de treball. Però a més aquestes reivindicacions que es demanen pel conveni del SAD a Barcelona, han de servir con el primer pas per avançar cap a la remunicipalització del servei.

La millora de les condicions actuals es una lluita imprescindible que ha d’anar lligada a una lluita contra el model de fons que sustenta i legitima aquestes condicions de precarietat, la externatilizació per part de les administracions d’un servei essencial i públic. Aquesta arrel política es el transforns de la situació de les treballadores del SAD.

Una decisió, l’externalització, que escullen totes les adminsitracion, per descontant l’ajuntament d’Ada Colau, per estalviar calers a costa de la salud de les treballadores i continuar enriquint empreses multiserveis com la de Florentino Pérez. Això s’ha d’acabar.

El SAD es tracta d’un servei essencial que hauria de ser públic, no obstant, està gestionat per mans privades que estan fent negoci a costa d’empitjorar les condicions de les seves treballadores, i de que l’atenció de les persones usuàries sigui cada cop més deficitària. Per això és indispensable que per acabar amb la precarietat laboral del sector, aquesta lluita vagi lligada a una lluita per posar fi a les externalitzacions i per la municipalització del servei.