Per iniciar aquesta campanya hem entrevistat a diversos estudiants de l’Institut Miquel Tarradell dels Cicles de Grau Superior d’Integració Social i d’Educació Infantil. Els i les entrevistades són joves d’entre 18 i 22 anys, molts dels quals també estan estudiant i treballant a la vegada, amb les dificultats que això comporta.

Inicialment conversem sobre les dificultats que tenen els joves avui dia, tenint en compte que es tracta d’una generació que ha crescut entre crisis econòmiques i socials, on se li afegeixen les conseqüències que ha comportat la pandèmia, i la crisi a nivell global que està provocant actualment la guerra d’Ucraïna. Tal i com diu una de les estudiants “ara mateix et costa més trobar una feina que no pas en l’època dels nostres pares i avis, i també hi ha molta més inestabilitat laboral”.

I una altre jove exposa que “els sous són una merda, literalment, no et pots independitzar perquè si no tens un treball fixe, no tens cap seguretat”. Continua parlant sobre les complicacions que hi ha per accedir a un habitatge digne tenint en compte la pujada dels lloguers, així com la pujada del preu de la llum, del transport i d’altres béns indispensables “Els lloguers són super cars, si no tens algú que t’ajudi és una missió impossible”, i un altre company seu afegeix “i per llogar un pis, m’ha passat que et demanen un aval molt gran, i amb els sous que tenim els joves és impossible arribar-hi”.

Per altra banda, també reflexionen de com a tot això se li suma la criminalització que hi ha cap a la joventut, quelcom que es va fer molt palpable durant la pandèmia quan se’ls va culpabilitzar en nombroses ocasions de l’augment de contagis. Així mateix ho apunta la Lucia, una de les estudiants d’Educació infantil “Per ells sembla que només som els que surten de festa” i segueix “en els últims sempre som els adolescents, es fan coses pels nens, per la gent gran... però pels joves mai es fa res. És injust, ens deixen com els últims. Ens sentim exclosos i oblidats”.

Les pràctiques no remunerades i l’explotació en les FP Duals

Un altre dels principals problemes que tenen els i les estudiants de Formació Professional són les hores de pràctiques obligatòries que han de realitzar de manera gratuïta.

Respecte això, l’Aina, una de les estudiants d’educació infantil exposa que “que no estiguin pagades em sembla patètic, perquè si tu estàs treballant el mateix que una altre persona, per molt que estiguis aprenent, t’haurien de pagar igualment, a totes les feines has d’aprendre a l’inici”, i una altre estudiant del mateix grau comenta “És que estem treballant de gratis, i nosaltres també estem fent un servei!”. Una altre de les joves ens explica que “fa poc ha sortit com li han donat un toc a Espanya perquè estant utilitzant les pràctiques com a nivell de feina, i això és explotació a la joventut”.

Per altra banda, algunes de les estudiants formen part del programa de FP Dual, i en aquest cas si que se’ls sol fer un contracte de treball i se’ls remuneren les pràctiques, però han de realitzar moltes més hores i jornades elevades que estan molt mal pagades. Una de les estudiants que forma part d’aquest programa assegura com “són molts pocs diners per totes les hores que fas, tot l’esforç que fem està molt infravalorat”.

El model de les FP Dual combina la formació teòrica amb majors hores de pràctiques dins d’una empresa, amb l’objectiu d’adaptar l’educació a les necessitats del mercat. Amb la nova llei de FP del Govern central, justament s’està promocionant aquest model que va en camí de la completa privatització de les FP, i on la patronal cada cop està agafant més protagonisme sobre la formació dels i les joves.

Una de les estudiants d’Integració Social ens explica molt bé el que acaba suposant aquest model en dir que “A la Dual les pràctiques són remunerades, però no ens agrada molt aquest programa, perquè has de fer mil hores i escaix, i cobrant una misèria per una autèntica explotació laboral. Llavors estem entre un extrem o l’altre: o no et paguen, o et paguen i et sobreexploten”.

Per altra banda, tenint en compte totes les problemàtiques de les estudiants de FP com les esmentades, així com d’altres com l’encariment dels preus de les matrícules, també reflexionen en com és necessari mobilitzar-se i en com tot i així, solen estar oblidades pels diferents sindicats estudiantils. Així ho expressa una de les estudiants “ trobo que falta més moviment, pràcticament no hi ha presència d’organitzacions estudiantils i farien molta falta”.

La precarietat del sector social i de l’Educació

Tal i com hem esmentat, els nois i noies entrevistades formen part dels graus superiors d’Integració Social i d’Educació Infantil. És a dir, estan estudiant per ser futurs treballadors i treballadores de dos sectors, com són els serveis socials i l’Educació, que han estat molt atacats per anys de retallades i privatitzacions.

Per exemple, una de les estudiants d’integració social ens afirma que les externalitzacions que hi ha al sector social només afavoreixen a les empreses privades que n’estan fent negoci i que justament per això es fomenta el que abans comentàvem sobre les pràctiques, “moltes empreses privades només contracten a gent de pràctiques per haver de pagar menys i aconseguir més beneficis”, ens expliquen. Alhora, també es queixen de com els salaris de les integradores socials són molt baixos tot i “el valor que hauria de tenir aquesta feina”.

Per altra banda, les estudiants del cicle d’Educació infantil ens parlen sobre les noves jornades de vaga que recentment s’han convocat en el sector educatiu. Vàries d’elles expressen la seva opinió sobre la necessitat de fer vaga en dir que “és important fer vaga i queixar-se perquè, sino, ningú ho farà per tu” i una altre companya afegeix “Per nosaltres és important que es faci vaga per millorar el nostre futur com a educadores infantils”. En la mateixa línia, la Lucia exposa que “les vagues són molt necessàries per poder canviar tot el sistema educatiu”.

La desconfiança cap a les institucions i els actuals partits polítics

Per últim els hi preguntem sobre si creuen que els actuals partits polítics estan donant resposta als problemes de la joventut. La majoria dels i les entrevistades responen que no tenen cap confiança en els partits polítics actuals ni tampoc en l’actual govern tant d’aquí a Catalunya, com del govern central.

Per altra banda, l’Aina afegeix que “jo crec que hi ha molta falsa esquerra. Podríem dir que tal i com diu l’expressió fan “molt soroll i no res. El que passa és que tots diuen que faran moltes coses per canviar la situació, però després a l’hora de la veritat quan estan al poder no fan res. Tot i que sigui d’esquerra, això és real. De fet ara en teoria estem tirant més cap aquesta banda a nivell polític, i jo veig que la situació no canvia i és bastant frustrant. Alguns partits se suposa que es fan dir d’esquerres, i és molt fals”.

Unes reflexions que ens fan pensar molt en el descontentament que avui dia hi ha en la joventut vers les institucions i pel que fa tant en l’actual govern d’ERC i Junts, com en el suposat govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos que, tal i com diuen, no només no han fet res per canviar les coses, sinó que també han donat continuïtat a les mateixes polítiques neoliberals de sempre.

Per això, des d’Esquerra Diari volem donar veu a les necessitats i reivindicacions dels i les estudiants, de la joventut i la classe treballadora, per tal d’organitzar-nos i fer front a un sistema que ens està deixant sense futur i precaritza, cada cop més, les nostres vides.