Dissabte passat, segons la policia, unes 20,000 persones van seguir la crida de teòrics de la conspiració, opositors a la vacunació i neonazis per a festejar el "Dia de la Llibertat".

Es van manifestar contra l’ús del “tapaboques” i contra les polítiques sanitàries del govern federal d’Angela Merkel.

També van celebrar la "fi de la pandèmia", una cosa qüestionable donada l’ona emergent de contagis. Fins i tot, segons els informes, va haver-hi manifestants que van cridar consignes com "Som la segona ona".

En diversos llocs de la ciutat va haver-hi contra-manifestacions durant tot el dia, d’organitzacions com l’"Aliança de Berlín contra la dreta" i "Àvies contra la dreta".

En general, no obstant això, les contra-protestes al carrer van ser febles. Certament, això també es va deure al fet que molts van subestimar la mobilització de la dreta i els “conspiranoics”.

No obstant això, no hem d’ocupar-nos a relativitzar la mobilització de la dreta. El fet és que els contra-manifestants van ser molt menys.

Això es deu principalment, al fet que grans organitzacions com a sindicats i partits com Die Linke (partit d’esquerra alemany NDT) no van organitzar contra-protestes. Això es pot atribuir al fet que les principals organitzacions reformistes en si mateixes no formulen una crítica coherent de la política del govern federal, i molt menys una contraproposta política que plantegi un programa social real contra els efectes de la pandèmia.

Per exemple, molts es resignen a la dreta, com l’única oposició al govern que sobretot es pronuncien contra l’ús de màscares i restriccions de viatge o en benefici de multimilionaris com la família Tönnies mentre que no denuncien les condicions indescriptibles dels refugiats en campaments a les fronteres exteriors de la UE, així com en la mateixa Alemanya, que exposa als treballadors migrants a la vida en condicions de treball com a esclaus.

Per això necessari aixecar un programa contra els efectes de la crisi per la pandèmia, que s’ha d’imposar amb vagues en empreses afectades i mobilitzacions massives contra acomiadaments i tancaments i per mesures d’higiene i seguretat en els llocs de treball. Que no sols per a defensi els drets laborals, sinó que també inclogui les demandes socials i els problemes democràtics, com el control de les mesures sanitàries per comitès triats en fàbriques i barris.

Si mancada aquesta perspectiva, tot el que queda és la confiança en el govern i l’estat, i per tant la renúncia de qualsevol política alternativa.

En els cercles d’esquerra, fins i tot es van escoltar crides a la repressió policial contra les marxes de la dreta en molts llocs. Però com el moviment Black Lives Matter ens ha demostrat, la policia no està del nostre costat, i no pot estar-lo.

La policia, el racisme de la qual està estructuralment ancorat en la seva funció de mantenir l’ordre de propietat capitalista, certament no pot ser un aliat en la lluita contra el sorgiment de la dreta.