Aquest dilluns 13 de juny van tenir inici les mobilitzacions convocades per la CONAIE (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador), sindicats i organitzacions socials a l’Equador. Quins són els motius de la protesta?
Els antecedents a les jornades actuals de mobilització nacional són múltiples. D’una banda, la pandèmia va afectar de forma diferenciada al poble equatorià, ja que va haver de bregar amb la desocupació massiva i la pèrdua d’ingressos a l’una d’un estat d’indefensió, per una resposta deficient, precària i fins i tot desastrosa del llavors president, Lenín Moreno. En plena pandèmia, la Llei de Suport Humanitari va flexibilitzar les relacions contractuals i laborals en detriment de la classe treballadora, aprofundint la precarització i l’explotació capitalista. Al mateix temps, més del 70% de la força laboral de l’Equador està sumida en la informalitat, la subocupació i la desocupació. Ens trobem amb un sistema de salut pública col·lapsat íntegrament, amb falta de medicines, equips i fins i tot inputs quirúrgics i els primers intents de la privatització parcial del sistema de salut per part de la burgesia en el poder. A això se li suma una onada de violència generalitzada pràcticament des de l’inici del mandat de Guillermo Lasso, amb més de 300 morts a les presons, i sicariat, extorsió, segrestos i execucions com a “nova normalitat”. L’Equador ha passat de ser el segon país amb la menor taxa d’homicidi a la regió, a tenir xifres locals majors a Cali o Michoacán.
A aquest panorama, se li suma una política de liberalització dels preus dels combustibles -el detonant de la revolta d’octubre del 2019- que es va imposar sobre el poble equatorià. En menys de dos anys, la gasolina dièsel es va incrementar en un 45%, l’extra en més del 80% i la súper en més del 100%.
Ens trobem travessant crisis múltiples de caràcter sistèmic, amb la reducció de la demanda de matèria prima del Sud per part del Nord, el nou cicle de restauració neoliberal a l’Equador que es va iniciar a mitjans de la dècada passada, una reprimarització i refeudalització de l’economia, a més d’una liberalització comercial agressiva.
En aquest context quin és la resposta del Govern de Lasso enfront del creixent malestar social?
El Govern Nacional va convocar a tres taules de diàleg amb la participació de la CONAIE, les quals no van passar de la simple xerrameca. El Govern de Lasso es presenta com a democràtic i obert al diàleg, mentre inicia un procés de criminalització de la protesta social, el qual va heretar del seu antecessor, Lenín Moreno. En jornades de mobilització passades, el Govern intencionadament va instaurar el discurs de l’enemic intern, per a imposar a l’opinió pública el relat que la violència no prové de l’Estat i la seva permissivitat interna amb el crim organitzat, sinó del poble i la seva organització social. Això estableix un precedent nefast a la història de l’Equador, ja que el dret a la protesta i a la resistència estan definits en la Constitució de la República, a l’article 98.
La pujada del Salari Bàsic Unificat al gener del 2022, de $400 a $425, no correspon a la realitat econòmica i social de l’Equador. La canastra bàsica se situa en més de $760, al mateix temps que més del 50% de la població rural sobreviu amb menys de $88 mensuals. Des de l’Executiu no es va passar del simple plantejament d’atorgar facilitat de crèdits per a emprenedories i productors, al mateix temps que incorren en una política proactiva de privatització dels recursos i àrees estratègiques de l’Estat, com les telecomunicacions, petroli, concessions de carreteres, la privatització del Banc del Pacífic, entre altres.
Addicionalment, el Govern de Lasso cerca activament implantar un Estat policial per mitjà de la militarització successiva del territori i l’anunci d’un “Pla Equador” per a suposadament combatre la inseguretat i el narcotràfic. Amb aquest objectiu, l’Estat equatorià va establir aliances estratègiques amb l’Estat d’Israel, els EUA i Colòmbia, per a importar instruments i estratègies de control social.
Respecte a això, en concret es ve d’una escalada autoritària per part de l’Estat i el Govern. Podries explicar-nos quins han estat les principals mesures que han pres per a dotar-se d’una major capacitat de repressió?
Els EUA van reconèixer a l’Equador com a soci estratègic a la regió per primera vegada en la seva història, amb la intenció de contrarestar una possible nova onada progressista a la regió, sobretot enfront dels processos electorals a Colòmbia i el Brasil. els EUA es troba pròxim a inaugurar una Oficina Antinarcòtics a Guayaquil, a més d’assistir a les forces repressives amb logística, equipament i entrenament en elterritori. A això se li suma la intenció del Govern Nacional de destinar més de $1.200 milions en pressupost per a la Policia Nacional, a més d’anunciar la incorporació de 30.000 agents policials. Mentre les retallades pressupostàries es generalitzen com a política d’Estat la inversió en les forces repressives es multiplica.
Addicionalment, l’aprovació de la Llei d’Ús Legítim de la Força per l’Assemblea Nacional del passat 9 de juny estableix un precedent nefast respecte a la impunitat d’agents policials i militars enfront de l’ús de força letal. Aquesta llei regula de manera explícita l’ús d’armes de foc en el context de manifestacions socials i faculta a les FF.AA. a intervenir en assumptes de seguretat interna sense la necessitat del decret d’un Estat d’excepció. La vaguetat del marc legal permet un ampli marge d’interpretació, facultant a cada agent repressiu a avaluar un context d’amenaça i actuar d’acord amb la seva avaluació personal, obrint el camí cap a la sistematització de violacions sistemàtiques als Drets Humans, a més de permetre-li a la Policia Nacional i a l’Exèrcit ser jutge i botxí a conveniència amb total impunitat. L’aprovació de la llei denominada com a gallet fàcil, representa un antecedent catastròfic en el context de la criminalització de la protesta social i del poble en general.
Aquesta estratègia ve acompanyada per una campanya pública, la qual inclou als mitjans hegemònics burgesos, de posicionar tant a l’organització popular com a la pobresa dins de la lògica de securitització. En aquesta estratègia s’inclou la criminalització i persecució política al Moviment Guevarista i l’equiparació entre la protesta i el crim organitzat. El 13 de juny, el Ministre d’Interior va qualificar de “guevaristes” a una mobilització organitzada per estudiants de la Universitat Central de l’Equador, després de fer ús desproporcionat de la força i reprimir al voltant de 500 persones sense provocació prèvia, disparant perdigons i bales de goma a frec de roba. Tal sembla que a l’Equador, tota persona que protesta de forma organitzada és qualificada com a terrorista o narcotraficant. Aquest discurs té un ressò ampli en l’opinió pública, comportant un gir a la dreta d’una part de la societat sense precedents. El 12 de juny, un dia abans de l’inici de les jornades de mobilització nacional, 8.000 persones van marxar pels carrers de Quito, exigint la militarització de la capital enfront de l’anunci de protestes.
Finalment acabem de conèixer la detenció de Leónidas Iza, líder de la CONAIE, principal organització social i del moviment indígena. Podries explicar-nos quin és el significat d’aquesta detenció i les conseqüències que podria tenir?
L’Equador sembla estar a prop de l’esclat social i la detenció de Leonidas Iza a la matinada del 14 de juny a Cotopaxi, representa el més recent intent de desmobilització i persecució política del Govern Nacional. Aquesta detenció es va executar de manera arbitrària, amb violència i Iza va estar incomunicat i amb parador ignorat per més de 10 hores, després que fos portat a la presó de Latacunga per a ser traslladat a la Unitat de Flagrancia de la Fiscalia General de l’Estat a Quito. Això pressuposa una estratègia de criminalització de la CONAIE i tota l’organització popular.
No obstant això, l’arrest i la criminalització de Leonidas Iza pot ser un factor explosiu en el panorama de mobilitzacions, podent estendre’s a la totalitat del territori equatorià. En termes estratègics, aquest fet denota que l’Estat burgès radicalitza tant els discursos com les mesures de persecució i acovardiment a l’organització popular a l’Equador. Després de la detenció, la CONAIE va decidir sostenir i radicalitzar les mobilitzacions i la vaga, exigint l’alliberament immediat del líder indígena. Amb la imposició neoliberal de la doctrina del xoc, promulgada des del Govern Nacional, aquest pot ser un dels moments més crítics per a l’organització popular a la història de l’Equador.
