Els diaris i mitjans de Madrid se centraven en l’espectacular ascens de Pedro Sánchez a la Presidència i la inesperada caiguda de Rajoy. Però, al mateix temps es donaven importants canvis en l’executiu català. Després de dies de disputa entre Rajoy i Torra sobre qui podia ser conseller i qui no, l’executiu català es va sotmetre al reaccionari criteri que imposaven el bloc del 155 i la judicatura. Sens dubte, va ser un gest de bona voluntat que JxCat i Esquerra van fer a Pedro Sánchez.

La majoria “independentista” del 21D ha anat acceptant totes i cadascuna de les imposicions del Règim del 78. Puigdemont i Torrent, si bé han protestat molt, han investit un President “normal”. En lloc dels candidats proposats (Puigdemont, Turull i Sánchez) han investit a Quim Torra. I, aquest també ha nomenat consellers “normals”. S’ha imposat la normalitat del 155 i la judicatura.

JxCat, el PDeCAT i Esquerra Republicana tracten de vendre la idea d’haver recuperat les institucions catalanes. Diran “Hem recuperat la Generalitat i el Parlament” i ho faran amb ple convenciment. Això és així perquè ells sempre han volgut estar dins de la legalitat espanyola. Mai han volgut desobeir al TC i el poder. Estan pressionats per un enorme sentiment de les masses catalanes i per això encara parlen de República, encara que busquen el diàleg amb el bloc del 155.

El referèndum del 1-O i el seu mandat quedaran progressivament en l’oblit. O com a molt seran part d’un discurs abstracte o dels dies de festa quan es parlen de les coses boniques del passat. Després del 3-O, la política de l’independentisme va ser limitar al màxim la mobilització social, contenir-la dins del 21D i del procés d’investidura que ha acabat aquest dissabte.

Prova d’això és que tenint la legalitat espanyola a favor d’investir als Consellers que es van proposar inicialment (Turull, Rull, Comín i Puig), no han donat la batalla legal (molt menys encara als carrers) i senzillament s’han inclinat de genolls davant l’encara president Rajoy. S’han adaptat a les regles imposades per Madrid al mateix temps que demanaven diàleg a Rajoy. Ara que hi ha un President “progre” (i partidari del 155) creuen que podran dialogar. La pregunta és, de què?

I aquí entra la proposta emanada del Cercle d’Economia la setmana passada. Aquest think tank de l’empresariat, buscant un punt intermedi entre les parts, proposava que l’Estatut en funcionament adquireixi el rang de norma constitucional. D’aquesta manera, les competències adquirides per Catalunya quedarien blindades i per tant no estarien pendents de la voluntat de cada Govern central.

També es parla d’un possible acostament dels presos polítics a Catalunya. Però la veritat és que Pedro Sánchez pensa en com afirmar el feble govern actual per a les eleccions municipals i generals. El PSOE vol un govern fort i no aquesta suma tova de diputats que cal veure quant dura. I, per aconseguir-ho haurà de competir amb la dreta de Ciutadans-PP i per la seva esquerra amb un domesticat Podem que demana l’ingrés al Govern socialista.

Però també té problemes interns el líder que va recórrer Espanya amb el seu Peugeot. Els barons socialistes van d’un costat a un altre entre l’alegria de tenir un executiu del PSOE i la preocupació d’haver estat investit gràcies al suport del PDeCAT i Esquerra Republicana entre uns altres. Ciutadans amb el seu ascens demoscòpic tracta d’aprofitar-se d’aquesta situació acusant que aquest suport té contrapartides. De la mateixa forma que ho farà el PP. El bloc del 155 està en plena ebullició

No obstant això, aquesta competència dins bloc del 155 té els seus límits. El PSC de Badalona encapçalarà la proposta de Xavier García Albiol per desallotjar de l’alcaldia a Dolors Sabaté. Per a això compten amb el suport de Ciutadans. Badalona és la quarta ciutat catalana en habitants. I, part d’aquests límits és l’anunci de José Luis Ábalos que seguiran intervingudes els comptes de Catalunya.

El 1-O no es farà amb JxCat o Esquerra

La postura que defensen Torra i companyia no té res a veure amb l’1-O. És cert, que el referèndum va ser convocat per Puigdemont. No obstant això, com han dit en repetides ocasions aquest va ser convocat per pressionar a Madrid a negociar. JxCat i Esquerra com a màxim volien una república pactada amb Madrid perquè tot segueixi igual. Però van xocar amb que el Règim del 78 que volia una Monarquia lligada i ben lligada.

Fins i tot la burgesia catalana va deixar ben clara la seva posició. Quan li va veure les dents al llop, el dia 3-O amb una enorme vaga general i mobilitzacions a la tarda, va dir “jo me les piro”. La gran burgesia va tenir pànic de perdre-ho tot. Els grans empresaris catalans defensen els negocis que tenen amb el Règim del 78. I, una República aconseguida sobre la base de la mobilització popular és un risc inassumible.

Carles Riera va manifestar que el Govern de Torra “està fent exactament el contrari al 1-O”. Va concretar que estem en “un moment de màxima claudicació de Junts per Catalunya i Esquerra davant l’estat”. El diputat cupaire va asseverar que “hem de fer autocrítica” i que cal inicial la “confrontació a l’Estat i a l’autonomisme” en referència al Govern Torra. Riera ho va sintetitzar “Puny tancat des del punt de vista de l’autonomisme i mà estesa si es tracta de fer república”. La CUP encara segueix esperant pressionar als representants de la burgesia catalana.

La voluntat popular expressada l’1-O només es concretarà als carrers i ampliant la voluntat popular del referèndum cap als llocs de treball i d’estudi. Per a això és necessari vincular clarament la república catalana a la resolució dels greus problemes socials que pateixen les dones amb la discriminació i la violència de gènere, la joventut amb la precarietat, els estudiants amb les taxes i els treballadors amb l’atur.

Una República així significa oposar-se a les polítiques i pressupostos neoliberals del PDeCAT i ERC. Amb aquests partits serà impossible eixamplar la base social a la classe treballadora. També serà impossible concretar la República. Només amb la mobilització als carrers i l’organització a les fàbriques i establiments educatius d’un ampli moviment social i la unió amb la resta dels treballadors i pobles de l’estat podrem avançar a exercir el dret d’autodeterminació i resoldre els problemes socials.

El diàleg amb el Règim del 78 és suïcida o és traïció. Es tracta de torçar-li el braç a aquest reaccionari Règim i a la seva Constitució. Per a això cal posar nord a una República dels treballadors i el poble i a una Federació lliure i voluntària de repúbliques ibèriques socialistes.