http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
TRIBUNAL SUPREM
PP-PSOE pacten que un jutge conservador presideixi el Suprem i el CGPJ
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Sánchez i Casado es van apressar per presentar l’acord i deixant bé en clar que tots dos volen dialogar en els temes d’estat. El binomi PP-PSOE dissenya un poder judicial concorde a l’entramat institucional del Règim del 78

Ver online

Amb prou feines una setmana després de la imatge desastrosa que Carlos Lesmes va deixar en el Suprem defensant els interessos de la banca, el PP i el PSOE arriben a un acord per suplantar-ho i redissenyar el Consell General del Poder Judicial i del Suprem. Els socialistes destaquen que ara la majoria dels vocals seran progressista. No obstant això, és lícit preguntar-se quina diferència hi ha entre una majoria progressista i una altra conservadora?

La vicepresidenta Carmen Calvo va haver d’admetre que darrere de l’acord celebrat d’acord al calendari de renovació es trobaven els qüestionaments del poble a les decisions judicials. És “que els ciutadans consideren ja que és un problema de funcionament i és la resposta en l’administració de Justícia”. I, ara com ara, Socialistes i populars sumen majoria suficient en la cambra baixa per renovar el CGPJ, sense haver d’incloure a “tercers” (encara que Podemos s’ha apuntat a la "festa")

Les associacions judicials ploraven llàgrimes de cocodril per l’anunci realitzat. Lamentaven, que el President del CGPJ havia de ser triat pels vocals que integren el seu ple, i no abans pels partits polítics. Denunciaven així que la justícia està dominada pels partits polítics majoritaris. No obstant això, aquesta denúncia arriba amb 40 anys de retard ja que l’entramat institucional pactat entre el búnker i el PSOE-PCE deixava “lligat i ben lligat” com es “gestionaria” la justícia en l’Estat espanyol.

De fet, la renovació sempre s’ha basat en l’acord dels dos partits majoritaris. Fins i tot quan l’acord trigava a arribar com els va passar a Rajoy i Pérez Rubalcaba amb negociacions que van portar mesos de retard. Que en aquell moment solament es van votar vocals afiliats a les associacions de juristes afins. I, en la renovació de 2013 el PP va aconseguir un acord amb PSOE, CiU, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), PNB i Unió del Poble Navarro. Tots han participat en la constitució del CGPJ que ara surt.

Les decisions d’aquest sistema judicial demostren que estan sempre del costat dels rics i els poderosos. La clàusula sól i l’impost derivat de les hipoteques, en són exemples. També ho són la sentència del cas de la manada i la llibertat provisional que li van donar, malgrat tenir antecedents. Els casos d’aplicar delicte d’odi per protegir a la policia que compta amb armes i molta més protecció judicial. Els judicis contra els dirigents independentistes amb els quals estan forjant un relat completament fals, etc…

L’acord consisteix centralment que el PSOE comptarà amb una majoria de jutges “progressistes” i el PP manté la presidència de tots dos organismes. Presidència que amb Lesmes va entrar en una crisi bestial i que ara amb el jutge Manuel Marchena tractaran de resoldre. I, la qual cosa és més greu encara és que Podemos ha posat el seu gra de sorra en l’operació rentat de cara de la casta de les togues, aportant 4 vocals a la "majoria progressista". Un altre pas més de la integració de la formació habitada en el Règim del 78.

Qui és el jutge Manuel Marchena?

El futur president del Suprem s’ha distingit per estar en la primera línia de repressió judicial contra el poble català i el seu dret d’autodeterminació. Juntament amb Maza i Lesmes, entre d’altres, es podria dir que forma part de la guàrdia pretoriana de la “unitat d’Espanya”, almenys, dins l’àmbit judicial. Se li coneix com l’home del PP. De fet va tenir diversos càrrecs en diferents ministeris durant les legislatures d’Aznar i Rajoy.

Va arribar a presidir la Sala Penal del Suprem amb els vots del PP i de la jutgessa que va ser promoguda amb el suport de Convergència i el PSC. La Sala Penal que Marchena presideix va rebutjar per falta d’indicis delictius la denúncia que pesava sobre el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i qui fos Fiscal anticorrupció, Daniel de Alfonso per les converses en les quals deien que la “Fiscalia t’ho afina” o que s’havien carregat el sistema sanitari de Catalunya.

També va rebutjar una querella que hi havia contra Rita Barberá per no voler treure el nom dels carrers valencians amb figures de la dictadura franquista. També va rebaixar de 6 anys a 9 mesos la condemna a Jaume Matas (expresident de la Generalitat de Balears) pel tema de Palma Arena. Va arxivar la querella de Pablo González, en aquell moment President de la Comunitat de Madrid, per l’àtic de Marbella. També va arxivar el cas contra l’expresident Extremadura, José Antonio Monago, pels 34 viatges que va fer a Canàries a càrrec de l’erari públic però per anar a visitar a una “amiga”.

Diguem que ha donat clares mostres per saber de quina cama coixeja. No obstant això, s’inicia en la carrera judicial de la mà d’Eligio Hernández, un fiscal afí al PSOE. Diguem que tot queda a casa “i ben lligat”. L’acord entre el PP i el PSOE beneficia a ambdues formacions i fortifica un poder judicial en hores baixes.

El Suprem i el CGPJ són les institucions que s’encarreguen de protegir als dirigents polítics que “han servit” als interessos dels grans empresaris, del Rei i el Règim del 78. I, si hi ha algun que va fer “malament les coses” també s’encarrega de castigar-ho com estem veient en el procés contra els dirigents catalans.

Els treballadors i el poble no tenim cap benefici amb aquest sistema judicial. Un sistema patriarcal i classista capaç de condemnar a una persona que roba menjar igual que a Rato que va robar milions d’euros (amb el que poden menjar milers de famílies) o que deixa a la Manada lliure i nega la violació en aquell Sant Fermín de 2017.

Cal transformar-ho completament. En primer lloc, cal apel·lar a l’elecció dels jutges per sufragi general. Prou que s’ho cuinin els partits burgesos entre ells. També cal imposar jurats populars perquè siguin ells els qui jutgin els fets i no el “amiguito” de torn. I, els jutges no tenen per què viure amb salaris milionaris. Amb el que guanya un obrer mitjà hi ha suficient per viure. Aquestes són mesura mínimes i d’urgència per acabar amb el poder judicial heretat del franquisme i el búnker.

No seran el PP i el PSOE els qui la implementin. De fet, són ells els més ferms defensors lloc que s’aprofiten de la justícia. Menys encara Ciutadans, ni tampoc Podemos que ha oblidat això de rebentar els cadenats de la Transició. Seran els treballadors i el poble des d’a baix, mitjançant la mobilització i l’organització la que haurà de torçar el braç al règim del 78 i a l’Ibex 35 per imposar Corts constituents en les quals es pugui discutir i resoldre tot: des del poder judicial i la Monarquia fins a l’encaix territorial, des de la precarietat fins a la propietat de les empreses.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic