http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
RACISME I EXPLOTACIÓ
Temporeres de la maduixa: justícia patriarcal amb rància olor a racisme i explotació
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Arxivada la causa per assetjament sexual de les temporeres de Huelva. Les treballadores que denuncien que "les maduixes que et menges estan tacades d’esclavitud”, mereixen que el moviment de dones ocupi els carrers contra la justícia capitalista, racista i patriarcal.

Ver online

Que el capitalisme necessita del patriarcat és una realitat més que evident per a les majories explotades amb rostre de dona. I si d’interseccions parlem, caldria agregar del patriarcat racista contra aquelles triplement oprimides: per dones, treballadores i immigrants.

La notícia indigna, encara que no hauria de sorprendre si ve de part d’una de les institucions amb major prontuari en matèria de garantir la impunitat patriarcal: queda arxivada la recerca sobre assetjament i abús sexual a quatre temporeres de la maduixa d’origen marroquí, per part del seu patró, segons va sentenciar el jutjat de primera instància i instrucció 3 de la Palma del Condado (Huelva), ja que segons el jutge “no apareix degudament justificada la perpetració del delicte”.

Maduixes tacades d’explotació i racisme

És conegut el que factura anualment el negoci de la maduixa a Huelva, al voltant de 320 milions d’euros a costa de l’explotació brutal de gairebé 50.000 dones. Moltes d’elles són residents i procedeixen de Romania i Polònia, però les temporeres que vénen del Marroc, aquest any al voltant de 4.500, són contractades a través de la ANAPEC (Agencia Nacional de Promoción de Ocupación y Competencias).

Però seguim amb el cas arxivat, que a més, obeeix a la sol·licitud de l’advocat de l’empresari investigat que considera la denúncia de les temporeres de “maniobra” per a no donar curs al seu retorn al Marroc una vegada acabada la temporada de la maduixa. Els advocats de les treballadores havien sol·licitat la seva regularització per circumstàncies excepcionals, a la qual cosa la Subdirección General de Inmigración encara no ha respost.

El significat de la demanda del lletrat de l’empresari és que les treballadores de la maduixa estan lligades a un contracte laboral que implica la tornada al país una vegada acabada la temporada de producció.

D’aquesta manera queda limitada la mobilitat al país d’“acolliment” controlat pels empresaris que tenen a disposició a les dones immigrants quan el necessiten. Una realitat que s’estén a milers de dones treballadores procedents d’altres continents, lligades al xantatge d’“els papers”, és a dir de les reaccionàries i racistes lleis d’estrangeria.

Justícia capitalista, racista i patriarcal

La indignació i les campanyes van esclatar en les xarxes per a denunciar com actua la justícia patriarcal, com en el cas de ‘La Manada’, sent una de les institucions més odiades no només pel moviment de dones. També per milers d’activistes, tuitaires i rapers per les condemna i lleis mordasses, o pel pes de la Fiscalia i l’aplicació del 155 contra el poble català. El moviment de dones multiplicaria les seves forces per a lluitar contra la justícia patriarcal, creant aliances amb tots aquests sectors.

L’arxivament d’aquest cas demostra que la violència sexual és una baula més d’una llarga cadena de violències que l’Estat i les seves institucions legitimen, assegurant d’aquesta manera els milionaris negocis dels capitalistes.

I en el cas dels empresaris de la maduixa aquests negocis es nodreixen de les condicions laborals brutals, tal com denuncien les treballadores: jornades sota 40 graus, sense autorització per a beure aigua fins a migdia des de les 6:30 del matí, amuntegament en barracons, accés a la dutxa limitat -en alguns casos una vegada a la setmana-, condicions de menjar escàs i, per si no fos suficient, repetits casos d’assetjament i violació. Tot sota la por a ser acomiadades, l’absència de drets i en molts casos el desconeixement de l’idioma.

Aquesta és la llarga i sinistra cadena de violències contra la qual lluiten i resisteixen les temporeres de la maduixa, pel qual les campanyes per xarxes no són per a res suficients.

Les temporeres de la maduixa mereixen i necessiten amb urgència, un moviment de dones i feminista que no quedi atrapat i paralitzat en la il·lusió que la institució judicial resolgui aquests o altres casos. Mereixen un moviment de dones que lluiti contra la precarietat i l’explotació laboral, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels CIE.

Les treballadores que denuncien que “les maduixes que et menges estan tacades de sofriments, esclavitud, abusos i altres vexacions”, mereixen que el moviment de dones i feminista ocupi els carrers de tot l’Estat espanyol, cridant ben alt contra aquesta justícia capitalista, racista i patriarcal.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic