|
Així ho va anunciar amb caràcter urgent la Comissió Executiva Confederal de CCOO sobre els acords de mobilitzacions aconseguits en el Consell Confederal celebrat el 13 de desembre, consensuats amb UGT. Una aturada de dues hores que “aquells sectors que per les seves peculiaritats necessitin acomodar la convocatòria podran fer-ho”, com a part d’una “Jornada de Lluita” de la qual no es diu res.
Una novetat poc novedosa venint de part de CCOO i UGT. I molt qüestionada pel moviment de dones que, en l’última Trobada Estatal de Dones realitzada a Gijón es va decidir convocar el 8M de 2019 una Vaga General Feminista de 24 hores amb quatre eixos: laboral, estudiantil, cures i consum.
Això no és nou, el passat 8M de 2018 milers de dones van denunciar amb ràbia la convocatòria de 2 hores d’atur per part de les direccions dels sindicats majoritaris. També decidida burocràticament, com sempre, sense haver convocat assemblees en els centres de treball per a decidir quin tipus de vaga i quines reivindicacions necessitàvem les dones.
Només els sindicats de l’esquerra sindical van donar suport a la vaga de dones convocant a 24 hores de vaga. Sense aquest suport hauria estat pràcticament impossible poder fer vaga en els centres de treball amb cobertura legal laboral.
Com diu en el comunicat, per a aquest 8M “aquest mateix dia s’hauran de fer convocatòries d’assemblees, manifestacions o concentracions al matí per a deixar constància de la component laboral de la jornada feminista”. És a dir, el Consell Confederal ja va decidir per la majoria de les seves afiliades a les quals no se’ls ha donat ni veu ni vot. Els queda fer “assemblees perfomance” el mateix 8M i a la tarda “es confluiria amb la resta del moviment feminista”.
CCOO i UGT, la classe treballadora no és només masculina!
La classe treballadora no és només masculina. Nosaltres representem més del 40% de persones ocupant el nostre temps en centres de treball productius i de serveis, que ningú ens reconeix més que amb un menor salari i contractes precaris: tres de cada quatre ocupacions de jornada parcial són destinades a dones. Aquest percentatge és molt elevat en activitats sanitàries i serveis socials en un 77,5% o en l’educació el 67,4%. També en sectors més precaris com el de serveis, el 66,6% i en les tasques vinculades a la cura o empleades de la llar, el 88,6%.
Els dirigents de CCOO i UGT donen l’esquena a la nostra demanda d’una vaga general feminista de 24 hores. Un gran favor a aquest sistema que ens va voler condemnar al tancament de les llars i invisibilitzar el treball assalariat femení considerant-lo “complementari” al “principal”: el del cap de la llar.
Aquesta burocràcia sindical ens tem. Té por a la capacitat de les dones de poder crear aliances amb tota la classe treballadora per a paralitzar la totalitat dels serveis de transport i telecomunicació per les reivindicacions de les dones. Tem que en el nostre qüestionament a l’aliança ‘patriarcat i capital’ puguem deixar en evidència el rol funest que vénen complint aquests dirigents venuts, lligant a la classe treballadora en una pau social molt convenient als plans de pobresa dels governs del PP i PSOE.
Nosaltres també podem revolucionar els sindicats que abandonen als sectors de la classe treballadora més vulnerables com les dones, la joventut o les persones migrants. Moltes sense dret a representació sindical si més no, ni drets laborals bàsics.
Com ja ho vam fer, aquest 8M de 2019 ho tornarem fer: imposar una gran vaga general que encapçalarem les dones i el moviment feminista, al costat dels sindicats alternatius i d’esquerra que haurien de tornar a convocar vaga de 24 hores aquest 8M.
Es tracta de revolucionar-ho tot, de reprendre aquesta enorme tradició de les dones treballadores que han lluitat dins i organitzades en els sindicats contra les direccions burocràtiques de majoria masculina, que sempre van intentar negar les nostres reivindicacions. Sense aquestes dones sindicalistes, no haurien estat possibles importants conquestes, molt malgrat les direccions burocràtiques.
|
