Hem viscut un cap de setmana de superacción electoral. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP preparen el tauler polític per als pròxims combats electorals, començant, clar, pel primer. I, aquest dilluns la Junta Electoral es reunia per a ordenar treure totes les estelades i llaços grocs que hi hagi en els edificis de la Generalitat catalana en un termini màxim de 48hs.

La CUP ha realitzat un Consell Polític aquest diumenge precedit per les assemblees territorials per a acabar definint que no es presentaran a les eleccions presidencials. 37 vots en contra superaven els 20 a favor i les 4 abstencions. La candidatura independentista posarà l’accent en les eleccions municipals per a concentrar les seves forces en l’àmbit local d’on va sorgir.

El corrent Poble Lliure plantejava la necessitat de donar lluita política davant l’actual situació de l’ascens de la ultradreta. La intenció d’aquest era expressar també en les generals aquest sector “rupturista” de la societat catalana. Per l’altra part, Endavant OSAN plantejava que no era necessària la participació en les eleccions espanyoles per a desenvolupar una opció independentista. Finalment, la majoria es s’ha decantat per aquestes idees.

El Diputat Carles Riera es manifestava crític del Govern i el Parlament posat que “no s’avança en sobirania, ni en drets civils i polítics”. Aquesta és la situació en la qual les forces dirigents de Catalunya estan retrocedint des del referèndum de l’1-O. El qual, com s’està veient en el judici farsa només era una mesura de pressió a l’Estat espanyol per a negociar.

No obstant això, no tot s’acaba amb el no de la CUP. Poble Lliure estudiarà en aquests dies de presentar una proposta de cara a les eleccions espanyoles. També, el Partit Pirata ha avisat a la CUP que sí que presentaran llista per a les eleccions generals. Els dirigents d’aquest partit ho van anunciar després de conèixer els resultats finals del Consell Polític cupaire.

OPA hostil de JxC al PDeCAT

És de coneixement públic que el PDeCAT està dividit des de fa temps entre el sector sobiranista de la Crida i el sector més aviat procedent de l’antiga Convergència Democràtica. Aquest cap de setmana s’ha consumat la conquesta. Junt per Catalunya serà novament la fórmula com es presentarà l’antic espai convergent. Ara que el sector del PDeCAT queda completament fora dels llocs de capçalera, queda plantejada una probable escissió o batalla interna després de les eleccions.

Els caps en les eleccions europees, generals i municipals són tots integrants del grup de Puigdemont. El PDeCAT en el seu intent de separar-se de la pesada herència del 3% acaba de perdre el seu últim reducte del Congrés de Diputats. No els trobarem a faltar. De totes maneres, la proposta política de Puigdemont no és una superació. És la forma que han trobat per a emblanquir la façana corrupta i anti obrera del corrent fundat per Jordi Pujol.

JxCat va aconseguir evitar el daltabaix de les enquestes prometent que el President tornava. És clar que no va tornar, ni tornarà. Una vegada més Puigdemont i companyia “obeeixen” al Tribunal Constitucional. Ells prefereixen obeir abans que desafiar al règim del 78 amb el suport de les mobilitzacions populars. Tenen molta més por de que es repeteixin jornades com l’1-O i el 3-O que estar davant dels jutges encara que els comdemnin a 25 anys de presó.

L’estratègia de Junts per Catalunya consisteix a mantenir el pols electoral. Puigdemont anirà al capdavant de les europees, Joaquim Forn encapçalarà Barcelona per a les municipals i Jordi Sánchez serà el número u per a les eleccions generals. Tots castigats pel poder centralista de Madrid, ja sigui pel Judici Farsa o en l’exili amb l’amenaça de ser empresonat quan entri en territori espanyol.

Esquerra Republicana també ha dissenyat una estratègia similar. Aprofitar el judici per a demostrar a nivell europeu l’existència dels presos polítics en una “democràcia consolidada”. Oriol Junqueras encapçalarà les llistes a Europa i a les Presidencials. ERC i JxC protagonitzaran un altre duel per l’hegemonia de l’espai sobiranista. El que és peculiar és que aquest desafiament el faran mentre retrocedeixen davant el poder dictatorial de Madrid.

En els pròxims dies hi haurà més novetats sobre aquest tema i nous posicionaments polítics. Caldrà veure com es reflecteix la lluita per l’hegemonia dins del Govern català. També caldrà veure què fa la CUP de cara a Catalunya davant la clara renuncia independentista i la gestió capitalista de la Generalitat per part dels seus “socis” polítics. No és descartable veure eleccions anticipades a Catalunya. Veurem…