http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CLAVEGUERES DE L’ESTAT
Les clavegueres de l’Estat estan més visibles que mai
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba

Contra el que assegurava el Ministre Marlaska diumenge passat, les clavegueres de l’Estat lluny estan de ser un assumpte del passat. La corrupció i l’espionatge polític eleven la podridura de les clavegueres a la superfície.

Ver online

Una recerca de l’Audiència Nacional, relacionada amb el robatori d’un mòbil d’una assessora pròxima a Podemos, i una denúncia de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), que sol·licita la compareixença de l’actual ministre de l’interior, Marlaska, i del seu antecessor, Juan Ignacio Zoido, ha tornat a posar sobre la taula les tristament famoses ’clavegueres de l’Estat’.

Espionatge a Podemos, carnassa per a la dreta

El president del Grup Zeta, Antonio Asensio, va comparèixer aquest dimarts davant el jutjat per a declarar com a testimoni en la recerca relacionada amb l’espionatge sobre Podemos.

Asensio compareixia davant el tribunal després de la declaració de Pablo Iglesias. El líder de la formació lila va declarar davant el jutge que va ser el mateix Asensio qui li va retornar la targeta de memòria robada que pertanyia a Dina Bousselham, assessora d’Iglesias.

Mesos després part d’una conversa guardada en aquesta memòria era publicada pel dretà i sensacionalista OkDiario, rotatiu dirigit per Eduardo Inda, tertulià de dretes a sou de diverses cadenes televisives.

S’ha d’assenyalar sobre aquest tema, que Villarejo ja va declarar en el seu moment que l’ex Vicepresidenta del Govern, Sáenz de Santamaría, estava al cas de tota la recerca que s’estava duent a terme.

Per si no fos prou, El Confidencial ha publicat uns àudios que relacionen a l’ex president del Govern, Mariano Rajoy i a Jorge Fernández Díaz, amb l’espionatge a Podemos. Segons aquests enregistraments, un inspector, José Ángel Fuentes, diu tenir el “mandat” de tots dos per a recaptar informació d’un dissident chavista per a confirmar el pagament de 7,1 milions per part del govern bolivarià a la Fundació Centre d’Estudis Polítics i Socials (CEPS), origen polític de Podemos.

Una autèntica policia política al més pur estil de qualsevol dictadura. Se li va oferir al dissident chavista protecció per a la seva família (que continuava a Veneçuela) i una nova vida en l’Estat espanyol, tot per gràcia i orde de Rajoy i Fernández Díaz.

Un talp a la del CUP contra el 1-O

La CUP va registrar ahir dimarts una sol·licitud de compareixença de l’actual ministre de l’interior, Marlaska, i de Zoido, el seu predecessor. El motiu és l’exigència d’explicacions sobre l’intent de la Policia Nacional d’infiltrar un talp en la direcció del CUP.

Segons un article aparegut a La Directa, un Policia Nacional va contactar amb un militant de la CUP (citat amb el nom fictici de Marc per a preservar la seva identitat) per a recaptar informació sobre els plans de la CUP per a l’1 d’octubre.

L’agent, que tenia les dades del Marc d’una detenció anys enrere, el va convidar a menjar i li va oferir 700 euros per tota la informació que pogués recaptar dels òrgans de direcció de la CUP i “de les persones pròximes a David Fernández”.

En Marc assegura que en l’oferta, que va rebutjar, l’agent li proposava ajuda amb la seva vida laboral i personal per a alliberar-ho de temps i poder així portar endavant la recerca, a més d’un suplement de diners extres “si la informació era valuosa”.

Unes clavegueres ben visibles

Després de les declaracions del passat cap de setmana per part d’Iglesias, que assegurava que les “clavegueres de l’Estat continuen existint”, l’actual Ministre de l’Interior, Marlaska, va assegurar que s’havien pres mesures “concretes contra persones amb noms i cognoms”.

La veritat és que a aquestes persones amb noms i cognoms, imputats en el cas d’espionatge, dels set agents, cinc s’han jubilat i els dos que segueixen en actiu han estat relegats a llocs burocràtics. No sembla una neteja molt a fons.

Sort, han de pensar des del Règim, que a aquest entramat de corrupció, repressió, favors, clientelisme i espionatge se l’ha etiquetat amb el nom de “claveguera”, donant a entendre que és quelcom que succeeix en el més profund de les institucions, en una forat que és gairebé una excepció del net i transparent funcionament de l’Estat. Sort han de pensar, perquè és tot el contrari.

Aquests casos omplen les portades dels diaris, però molt menys del que podrien. Casos de corrupció, de falsos màsters, espionatge, desviament de diners públics i un etcètera sense fi són l’exemple que les clavegueres de l’Estat, ni són clavegueres ni molt menys són coses del passat. Són l’ADN del funcionament de la maquinària governamental dels capitalistes.

El règim polític respon als interessos de la classe social que el sustenta i el defensa. La burgesia, amb els seus jutges, policies i polítics, cerca constantment el lucre, el guany i la riquesa. I aquest és en última instància l’objectiu de l’Estat burgès, engreixar l’entramat que permet a aquesta classe social continuar omplint les seves butxaca a base de l’explotació així com fer negocis espuris amb els diners públics.

Tots compleixen aquesta funció, i consegüentment, volen la seva part del negoci. Només la competència entre ells per porcions més grans del pastís fa treure a vegades a la llum un percentatge mínim de la corrupció que l’aparell Estatal tutela.

Apostar que els seus responsables, venguin de Gènova o Ferraz, iniciïn qualsevol tipus de recerca de fons en qualsevol de les causes de corrupció actual, és poc menys que beure’s la poció de la ingenuïtat. Tres quarts del mateix si confiem en recerques policials o judicials.

Per aquests motius això només serà possible amb una alternativa política i un programa obertament anticapitalista, que enfronti tota la corrupció intrínseca a l’Estat burgès i que renunciï obertament el rol repressiu i reaccionari de la policia i el poder judicial. Una alternativa política que aixequi veritables processos constituents lliures i sobirans, que permetin discutir i decidir absolutament de tot.

Entre altres qüestions per a establir que els polítics cobrin igual que una treballadora o treballador qualificat, per a acabar amb la casta judicial i policial, que viuen en condicions materials molt per sobre de la gran majoria dels sectors populars, i tot a costa de ser els garants dels negocis de burgesos i polítics.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic