http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
REPERCUSSIONS DEL 28A
El PSOE guanya les eleccions i els mercats ho festegen, algú ho dubtava?
Alberto Fernández
Vigo

Per primera vegada en la seva història, l’IBEX 35 puja després d’unes eleccions generals. El diferencial del bo espanyol es desploma i el deute a 10 anys cau a mínims de 2016. El famós “dia després” ha començat el dia assolellat i sense núvols en els mercats. Hauria d’estranyar-nos que no fos així?

Ver online

Un 14 de gener de 1992 es va posar en marxa l’IBEX 35, com a principal índex de referència borsària de l’economia espanyola, on cotitzarien les principals signatures de l’Estat. En altres paraules, un termòmetre per a conèixer la salut financera del gran capital en temps real.

Històricament, des de la creació d’aquest índex, la reacció dels inversors el dia després d’una nit de recompte electoral, i especialment si el resultat del mateix se li antulla sorprenent, es caracteritza per les vendes. És a dir, una tendència a la caiguda del valor dels actius que allí cotitzen. En realitat, aquest comportament no és exclusiu de la Borsa espanyola, sinó que tendeixen a repetir-se com un patró entre els principals selectius en el món. Els organismes vius reaccionen davant períodes aguts d’estrès.

Tirant la vista enrere, la mitjana de les caigudes en anteriors cites electorals venia aconseguint el 2,5%. Cal destacar la baixada que va sofrir l’IBEX 35 després de la victòria de José María Aznar en les eleccions de març de 1996. Un dia després de la consulta, el selectiu es va deixar un 5,26%.

No va ser aquest el cas del dia després del 28A. Contra la tendència, la victòria electoral de Pedro Sánchez va tancar l’IBEX amb una pujada del 0,12%, suficient per a mantenir-se en els 9.500 punts. La mateixa tranquil·litat que s’ha viscut en la Borsa ha tingut la seva traducció en el mercat de deute.

Els creditors van optar refugiar-se en el deute espanyol. Això va significar que la rendibilitat del bo a deu anys baixés del 1,024% que va registrar el divendres, al 1,012%, uns nivells pròxims als mínims de 2016. També ha baixat la prima de risc. Exactament, el diferencial entre el deute espanyol i l’alemanya, que li serveix de base de càlcul, s’ha reduït en quatre punts bàsics, fins als 101.

Però, a què es deu l’entusiasme dels mercats?, No acaba de guanyar les eleccions un govern de “esquerres” amb una acte-proclamada “agenda social”?

Amb qui es posiciona la burgesia i amb qui ho fem nosaltres

El responsable de política econòmica del PSOE, Manuel de la Rocha, contribuïa a llançar llum sobre aquest enigma, quan avui mateix expressava quins seran els eixos del mandat de Sánchez: "La consolidació fiscal, l’estabilitat macro-econòmica, la reducció de les desigualtats i executar polítiques molt pro-europees seran les prioritats del pròxim Govern". O sigui, seguir la senda de reducció de dèficit, de l’única manera en què pot fer-se: continuant l’agenda de retallades i atacs a la despesa social. En definitiva, res que no coneguem bé en l’Estat espanyol, independentment de qui s’allotgi en La Moncloa.

Pedro Sánchez té ara dues opcions de formar Govern. La més senzilla (i la preferida per la burgesia, tant estatal com europea) seria la de pactar amb Ciutadans, sumant 180 escons i blindant l’estabilitat política per tot un període, amb permís del moviment de masses.

La segona opció passa per sumar els escons de PSOE i Unidas Podemos que, al costat de la sustentació directa o indirecta de l’independentisme, mitjançant un suport o abstenint-se en una hipotètica segona volta, donaria el govern a Sánchez.

Tampoc aquesta variant sembla preocupar molt a les grans corporacions. Així, la signatura de qualificació creditícia DBRS espera que, "encara que l’augment de la incertesa política podria afectar la confiança dels consumidors i dels inversors, l’economia espanyola ha capejat amb èxit els moments d’incertesa política en el passat recent", en referència a la hipòtesi que sorgeixi un govern integrat, o sostingut des de fora, per Unidas Podemos.

Es pot pensar moltes coses dels estrategs del gran capital, però per descomptat que la ingenuïtat no és un dels seus defectes. L’experiència d’aquests anys ha contribuït a esclarir totalment l’autèntic caràcter de la formació habitada, que en el seu moment deia venir a “assaltar els cels”, a saber: des dels anomenats “ajuntaments del Canvi”, fins a el Pablo Iglesias vestit de ministre sense cartera del PSOE, la integració d’Unidas Podemos dins del Règim del 78 és un fet indiscutible.

Per una esquerra de combat, és l’hora de l’organització i la lluita

Des de les pàgines d’Esquerra Diari venim explicant que en aquestes eleccions no hi havia una opció a favor dels interessos de la classe treballadora, les dones i la joventut, i que la lluita per les demandes democràtiques contra aquest Règim que es vénen expressant des de 2011, quedaven totalment fora de l’agenda de l’esquerra “oficial”. Entre triar a l’anomenat “mal menor”, apostem per trepitjar el tauler des d’una posició d’independència de classe. Perquè no estem disposats a acceptar cap atac més, vingui aquest d’on vingui.

Et pot interessar: Ni la dreta ni el “mal menor” tenen res a oferir-nos: construïm una esquerra de classe i anticapitalista

Com explicàvem en la nostra edició d’ahir: “Estem possiblement a les portes d’un nou govern del PSOE que mantindrà l’statu quo i la repressió i a tot aquell que el qüestioni, començant pel moviment democràtic català, amb un programa social-liberal que, en cas de confirmar-se els aires de recessió que ja bufen a la UE, tornarà a aplicar ajustos i contrareformes com fes Zapatero. Tot amb el suport d’Unidas Podemos a aquest govern i amb una dreta i extrema dreta a l’ofensiva que voldran continuar guanyant terreny no només en les urnes sinó també al carrer”.

Et pot interessar: Sánchez guanya les eleccions i Podemos demana governar amb els neoliberals “progres” del PSOE

Per a enfrontar l’escenari que ve, urgeix construir una esquerra independent de tot govern “progressista” i els partits que decideixin sostenir-ho, que baralli per un programa obertament anticapitalista i de classe, que posi en el centre desenvolupar la mobilització i autoorganització obrera i popular.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic