http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INVESTIDURA
Un Govern de “progrés” amb la casta i la calç viva
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Sánchez i Iglesias es van reunir ahir durant dues hores per a arribar a l’acord “que volen posar-se d’acord”. Tot allò important per a després del 26M.

Ver online

Pablo Iglesias va desesperat des de fa mesos per integrar un “Govern de progrés” amb el PSOE de Sánchez. Ho ha dit de mil maneres diferents i la veritat és que no es pot negar la seva insistència. No obstant això, els missatges que surten de Ferraz parlen més d’un Govern del PSOE en solitari i buscant acords puntuals amb diferents forces per a impulsar diferents lleis, quelcom que es diu “geometria variable”.

El resum de dues hores de reunió d’ahir el va fer Iglesias amb una frase més digna d’un còmic: “Ens hem posat d’acord en què hem de posar-nos d’acord”. Molt similar a la frase emprada pel President en funcions: “Si en alguna cosa ens hem posat d’acord és en què treballarem per a posar-nos d’acord”. En síntesi, bon rotllet però deixem les decisions fonamentals per a després del 26M.

Mostra de la bona sintonia és que han pactat la conformació de la mesa del Congrés. El pròxim dia 21 s’ha de constituir i entre PSOE i Unidas Podemosn controlaràn la mateixa amb cinc integrants deixant els quatre restants per a l’oposició. La qual cosa dóna pistes per a que es pugui trobar algun tipus d’entesa entre totes dues formacions per a governar d’alguna forma conjuntament o bé aplana el camí per al suport de Podemos a un Govern en solitari del PSOE.

Tots dos partits polítics seran els impulsors de la investidura de Pedro Sánchez, encara que no tenen suficients escons per a fer-ho sols (165). Està per veure’s si la investidura serà amb majoria absoluta en primera votació o majoria simple en segona. És clar que el PP i Ciudadanos votaran en contra, igual que la ultradreta de Vox. No obstant això, està per veure’s si aconsegueix el vot positiu d’altres formacions, o en tot cas la seva abstenció.

De ser casta a soci preferent

Temps antics eren aquells en els quals Pablo Iglesias denunciava al PSOE com la casta al costat del PP. Per aquelles èpoques el líder del partit lila fins i tot parlava (només parlava) de trencar els cadenats del Règim del 78. No només això, sinó que el jove líder es va animar a etzibar-li a un Felipe González el record de la calç viva amb la qual l’Estat espanyol va atemptar contra ETA i el moviment independentista basc.

Però què ha passat en aquests anys perquè Podemos passés de considerar casta a un dels puntals del Règim del 78 a considerar-lo digne per a cogobernar? Segurament, la cúpula de Podemos ens dirà que no és el mateix el PSOE de Pedro Sánchez que el de Felipe González o Rodríguez Zapatero. Que l’aparell de Ferraz va tractar d’“apartar-lo” i ara hi ha un nou PSOE, diferent al de la “calç viva”.

Potser les diferències respecte d’aquells dirigents es troba en que Pedro Sánchez va donar suport decididament a l’aplicació del 155 contra el poble català. O potser, és per la prohibició de salpar als bucs que rescaten migrants de la mort segura en el Mediterrani i mantenir els CIEs? Podria ser el fet de no derogar la reforma laboral de Rajoy? No cal descartar que el fet de no publicar la llista Falciani amb el nom de tots els defraudadors pugui millorar la imatge del PSOE.

No. Res d’això. No és que hi hagi un vell PSOE pitjor que un nou PSOE. És més senzill. Hi ha una accelerada transformació de Podemos. Hi ha un canvi radical en el seu discurs. Ja no cal volar cadenats, sinó complir la Constitució. Hem vist a Iglesias en els debats com un “home d’Estat”. Portava la Constitució a la seva mà com si fos un pastor amb la seva bíblia de butxaca. Tenia totes les veritats.

El Podemos “dels orígens” mai va passar d’un discurs altisonant en els moments més febrils. Mai va fer passos seriosos per a enfrontar el Règim del 78. Així i tot, sí que és cert que hi ha diferències. El seu discurs es va adaptar com perquè pugui ser acceptat per l’establishment, es va adaptar a les estretes regles de joc del Règim al qual va dir que volia superar.

La formació lila es va recolzar en un enorme malestar estès entre les capes juvenils i diversos sectors socials que han estat durament castigat per la crisi i deixat de costat per les institucions d’aquest règim reaccionari, per aquesta democràcia per a rics. No obstant això, en cap moment ha donat solucions concretes als problemes socials més sentits. Tan sols un “Votin-nos” que així donem el sorpasso.

Unidas Podemos i el “nou PSOE” de Pedro Sánchez seran els nous gestors del capitalisme espanyol en cas d’arribar un acord més que probable. Les mesures socials de les quals parlen són a penes engrunes. L’augment del SMI a 900€, quan la mitjana dels lloguers són superiors en ciutats com Madrid o Barcelona, és irrisori. Aquest govern no serà ni d’esquerra, ni de progrés.

Serà un govern que no tocarà les grans empreses i multinacionals, sinó que les defensarà. Prova d’això han estat els fracassats “ajuntaments del canvi”. Ada Colau es va encarregar de negociar amb Telefónica i l’ACS de Florentino Pérez. I Carmena, que no és menys, ha presentat el nou Bernabéu amb el mateix empresari.

Sense cap lloc a dubtes que és necessari un govern d’esquerra. Però per a això cal impulsar una esquerra dels treballadors i els pobles davant els empresaris de l’Ibex 35 i les reaccionàries institucions del 78. No hi ha una altra forma per a començar a resoldre els problemes de l’atur, la precarietat, els salaris baixos, la carestia de la vida que expropiant als expropiadors. Cal construir una esquerra anticapitalista, socialista i de classe.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic