|
Aquest dijous els sindicats de l’ensenyament públic català cridaven a la vaga de tot el personal docent contractat directament per l’administració de l’ensenyament no universitari. S’ha tractat de la convocatòria més unitària dels últims 6 anys. Entre els convocants estaven la majoritària USTEC, la CGT, ASPEPC-SPS i la Intersindical CSC, que van convocar un altre atur de 24 hores el passat més de novembre, i també en aquesta ocasió CCOO i UGT. També han donat el seu suport entitats com la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes.
El lema triat per a la convocatòria ha estat el de “va d’una hora i va de ràtios”, sintetitzant dues de les principals reivindicacions de la jornada, tornar a la jornada laboral prèvia a les retallades de l’anys 2010 -així com a les condicions salarials i laborals- i una reducció del nombre d’alumnes per aula. Altres demandes importants i molt sentides entre les i els decents també estaven en la plataforma reivindicativa que es ve negociant des de fa setmana amb el Govern de la Generalitat.
Una de les principals és acabar amb el Decret de Plantilles, una contrareforma neoliberal que ha suposat tota un cop a la democràcia interna dels centres. Aquest decret atorga un poder gairebé omnímode als equips directius, que passen a ser triats per l’administració i no els claustres de professors. Entre les seves competències estan ara una major capacitat de decisió en la conformació de l’equip docent, és a dir la contractació o renovació d’interins. Un model que acosta cada vegada més, tant laboralment com educativament, als centres públics amb el model de la privada i que permet un xantatge constant entre els docents en condicions de temporalitat i precarietat.
Una altra de les reivindicacions ha tornat a ser l’augment del personal de suport per a l’atenció de la diversitat i les necessitats educatives a l’aula. Una demanda fonamental que no obstant això no s’ha acompanyat per part dels sindicats convocants de la legalització de la vaga també per als sectors que dins de l’escola atenen aquest alumnat, com els vetlladors, així com la resta de treballadores i treballadors subcontractats -menjador, extraescolars, neteja...- i el PAS. En aquesta ocasió tota aquesta part de l’escola pública s’ha vist obligada a haver d’assistir a les escoles i instituts.
Una mostra que la visió corporativa continua tenint un pes molt important en les direccions sindicals d’ensenyament, tal com han denunciat en els últims mesos des d’aquest col·lectiu en vies d’organització i que va tenir un pes important en la manifestació de la vaga de novembre passat. Malgrat això, des de l’assemblea de precàries de l’educació han donat suport a la jornada d’atur i mobilització.
De moment el govern de la Generalitat de JxCat i ERC segueixen sense atendre aquestes reivindicacions, que tindrien un cost de 300 milions i que podrien cobrir-se inclús des dels pressupostos prorrogats vigents segons les organitzacions convocants. Com ha estat històricament, tots dos partits continuen mantenint una política d’austeritat i d’aposta per la concertada.
|
