http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MUNICIPALS 26M
Barcelona: guanya Esquerra Republicana, però qui s’emporta el bastó?
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Ada Colau perd per poc, mentre el PSC ressuscita a l’Àrea Metropolitana. Ciutadans obté resultats discrets igual que el PP. L’independentisme frega el 50% en les europees.

Ver online

Ernest Maragall celebra la primera victòria d’una llesta independentista en les eleccions municipals de Barcelona. La font de la seva victòria es troba en els barris de la classe mitjana de l’Eixample i de Les Corts. Torna el cognom Maragall, encara que ara amb un discurs independentista i amb un nom diferent al de Pasqual, però segurament amb una política similar.

Esquerra Republicana (ERC) ha obtingut un resultat molt important en les municipals. S’ha alçat com a primera força municipal a Catalunya i a més de ser primera força a Barcelona, té grans possibilitats d’arrabassar Lleida i Tarragona al PSOE.

Els Comuns d’Ada Colau van fer unes eleccions relativament discretes. Va perdre tan sols un regidor. No obstant això, la caiguda és de cinc punts percentuals i la pèrdua de vint mil vots. Aquesta situació allunya clarament la possibilitat de mantenir l’alcaldia de la capital catalana. Colau recull el que sembra, els Ajuntaments del canvi han demostrat una caiguda forta.

El PSC, de la mà de Jaume Collboni, ha obtingut uns resultats espectaculars respecte a la caiguda en picat dels últims anys. Ha doblegat els escons del consistori passant de quatre a vuit i amb possibilitats d’incidir en les decisions finals per a veure qui obté el bastó de comandament. Collboni va tornar a guanyar en el districte popular de Nou Barris on va obtenir el 28% dels vots.

L’ascens del PSC, ja viscut en les presidencials del mes passat, s’ha reflectit en diversos ajuntaments de l’Àrea Metropolitana. Mostra d’això són les vuit majories absolutes que han aconseguit els candidats socialistes. Dos municipis tan poblats com L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet; i a Sant Joan Despí, Gavà, Viladecans, Esplugues, Cornellà i Sant Boi de Llobregat.

Ciutadans ha obtingut uns resultats baixíssims tenint en compte que va ser primera força al Parlament català. Resulta que no hi haurà, excepte pactes estranyíssims, un sol ajuntament de color taronja. La primera força de l’oposició es va quedar amb les mans buides. I, a Barcelona més del mateix, fitxatge estrella inclòs. Tan sols poden dir que han obtingut un regidor més i que han quedat davant del PP. Només han guanyat en el districte més ric de Barcelona, Sarrià Sant-Gervasi.

Una altra vegada la llista del President

La “llista del President” ha punxat a Barcelona, reduint la representació a la ciutat comtal a la meitat. Dels deu regidors que va obtenir Xavier Trias amb Convergència i Unió, van passar a tan sols cinc liderats per Elsa Artadi i Joaquim Forn. La primera es va posar a la disposició de Maragall per a tractar de formar una majoria que ho investeixi. No va guanyar en cap districte de la ciutat.

No obstant això, Puigdemont guanya en les Europees dins del territori català avançant a llista d’ERC. JxCat aconsegueix guanyar en les quatre demarcacions catalanes i entren Carles Puigdemont juntament amb Toni Comín com a segon. I, alguna cosa que també cal destacar és que la suma de les forces independentistes arriba al 49,7% i tot això amb una participació altíssima.

La CUP ha fet una elecció discreta, en haver perdut la representació de tres regidors que van tenir en el consistori anterior. La falta d’aixecar un projecte estratègic clarament independent dels partits de la burgesia catalana durant tots aquests anys, ha penalitzat a la formació anticapitalista i ha fet que una part dels vots guanyats els hi porti ERC com a “vot útil” en la seva lluita per guanyar als Comuns.

Ara és l’hora… dels pactes

En principi, qui té més números per a quedar-se amb el bastó de comandament hauria de ser Ernest Maragall pel mer fet d’haver quedat primer. No obstant això, ser primer no garanteix res, encara que dóna més possibilitats. ERC porta mesos postergant la República catalana, per no parlar de 27O que la va amagar en la part no resolutiva de la declaració al costat de Junts per Catalunya. Segurament buscarà explorar crear un consistori de “esquerra i progrés” al costat de Colau i Collboni.

Tampoc es pot descartar que Colau o Collboni tractin de jugar les seves bases de liderar Barcelona, com a part d’un acord global entre el PSOE i Unides Podem a nivell de Catalunya i Estat espanyol. Aquestes possibilitats són més remotes encara que podrien junts tractar de governar, com ho van fer un temps en el consistori anterior. Per a això necessitarien que alguna altra força se sumi o almenys no obstaculitzi.

Una mica d’això va revelar Ada Colau en la conferència de premsa d’aquest dilluns. La líder va tractar de mostrar-se com la frontissa d’un acord entre ERC i el PSC. Però per tots és sabut que Collboni i Iceta no volen que un líder independentista sigui alcalde de Barcelona. I, per descomptat, Maragall no es baixarà de la seva candidatura en haver guanyat a les eleccions. Serà aquesta una moguda per a recrear l’aliança dels Comuns amb el PSC? De totes maneres no sumen, quina altra força del consistori podria sumar?

Cal pensar que Valls està enfrontat amb Rivera pels acords del ’trifachito’ a Andalusia. I, si tot segueix igual, no cal descartar una reedició del trifachito a Madrid capital i autonomia. Valls té la vista posada en el PSC per a evitar que una llesta independentista o populista. Encara que difícilment sumi. És possible que Iceta estigui esperant una hipotètica divisió entre Valls i Rivera per a sumar-ho a una aliança amb Colau?

Per un altra banda, Junts per Catalunya està disposada a donar suport a la candidatura de Maragall. Tampoc suma per si mateixa. Entre totes dues formacions queden lluny dels 21 regidors que són la majoria absoluta. Necessitarien sumar més suports, ja sigui per vots a favor o abstencions.

La lluita per l’alcaldia de Barcelona està en plena efervescència. Caldrà veure com juga cadascun el seu basa. Barcelona està en joc no només a la ciutat capital, sinó també a Catalunya i Estat espanyol.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic