|
“Telepizza, el secret està en l’explotació”. Aquest ha estat un dels lemes més emprat per les i els treballadors d’aquesta multinacional del menjar a domicili, i emblema de la “marca precarietat” del mercat laboral espanyol, per a denunciar els seus salaris de misèria, els contractes porqueria per jornades minúscules o les pèssimes condicions de seguretat que han deixat diversos treballadors morts.
En els últims dies una notícia s’estenia per les xarxes socials que ha fet augmentar, encara més si cap, la indignació amb aquesta empresa super explotadora.
Telepizza es nega a aplicar la pujada del salari mínim vigent des de gener d’aquest any a uns escassos 900 euros per jornada completa. Així de fàcil, arrogant i dèspota. Aquesta empresa es permet el luxe de saltar-se la llei sense que ni el Govern -que ha fet la seva campanya amb aquesta mínima mesura- ni la Inspecció de Treball facin absolutament res.
Però aquesta vegada la indignació té també la contracara de la solidaritat i el suport a la reacció de la plantilla d’aquesta empresa. Contra aquest robatori de l’augment salarial divendres passat les botigues de Saragossa es van declarar en vaga arribant a paralitzar més del 60% del servei.
Una aturada, la primera de 24 hores en els 35 anys d’història de l’empresa, que ha despertat la simpatia de milers a les xarxes socials i que en moltes altres botigues, ciutats i empreses en similar situació s’estigui començant a discutir “fer com les i els telepizzeros”.
Que la pujada del SMI no s’estigui aplicant no hauria de sorprendre. Aquest increment afectava directament poc més d’un milió de treballadors i treballadores, però no aplicar-lo justament a aquells que treballen en petites empreses, per fora de conveni o en empreses ultra explotadores i anti-sindicals com Telepizza, estava més que cantat. El que no esperaven aquestes patronals és que això potser pot provocar una rebel·lió dels precaris.
La lluita que s’està iniciant a Telepizza és part dels processos que venim veient en els últims temps de lluita i organització de sectors molt precaritzats com Las Kellys i la seva lluita contra l’externalització, els salaris de misèria i les jornades que els costen la salut. O els riders en lluita contra el règim de fals autònom i els efectes, moltes vegades mortals, com acabem de veure a Barcelona, de la ultra explotació d’aquesta “nova economia”.
Des d’Esquerra Diari continuarem donant veu i cobertura a la lluita de Telepizza, les cambreres d’hotel, els riders de Glovo, Deliveroo... i tots els sectors de la classe treballadora que s’estan rebel·lant contra la precarietat, les externalitzacions i arbitrarietats com la no pujada del SMI. Animem a tots els treballadors i treballadores que es troben en una situació d’abús similar o que comencen a organitzar-se a posar-se en contacte amb nosaltres i fer seu el nostre mitjà com el seu propi altaveu.
|
