Aquest 28 de juny, entre d’altres dates, tornarem a participar en les mobilitzacions de l’Orgull en ciutats com Madrid, Barcelona, Zaragoza, València, Vigo o Burgos, al costat de la dissidència sexual mig segle després de l’esclat de la Revolta de Stonewall. Avui les reivindicacions que van inspirar aquelles jornades de protestes continuen mantenint la seva rabiosa actualitat.

Sortim a lluitar perquè veiem com l’extrema dreta i els polítics conservadors avancen a tot el món, des de Bolsonaro al Brasil, Trump als EUA, o en països de tota Europa amb l’enfortiment dels Orban, Salvini, Abascal o Le Pen. Tots proposen la liquidació dels drets de la diversitat sexual, les dones i la classe treballadora com a bandera, juntament amb la xenofòbia i el racisme.

A més, sortim a denunciar que les persones trans tenen a nivell mundial 35 anys d’esperança de vida mitjana i taxes de desocupació del 80%, empenyent a la pobresa i la prostitució a gran part d’aquestes. Les taxes de suïcidi de la joventut LGBTI són quatre vegades majors que la mitjana. La diversitat sexual continua sent il·legal en 72 països, el matrimoni igualitari està disponible solo per al 15% de la humanitat i milers continuen sofrint mort, persecució, precarietat i violència per dins i fora de la llei.

Però la nostra lluita també és internacional. Aquest any el moviment feminista i de dones a tot el món ha donat grans lluites contra les diferents formes de violència masclista i patriarcal, encapçalades la vaga internacional de dones del 8 de març.

A tot el món lluitem per demandes com la formació de comissions independents de dones i LGTBI en els centres d’estudi i treball per a enfrontar les agressions, la precarietat i l’exclusió; exigim una quota laboral per a persones trans, la separació efectiva de l’Església i l’Estat, el dret a una veritable educació sexe-afectiva laica i no heteronormativa en tots els centres educatius i la despatologització de les nostres identitats amb una salut gratuïta garantida per l’Estat, incloent l’accés a la transició de gènere sense barreres estigmatitzants.

No creiem que sigui el sistema capitalista qui ens concedeixi drets sense donar batalla. El nostre orgull no està amb l’Estat, ni amb les seves institucions repressives. No creiem en la seva justícia heteropatriarcal i lliberticida, ni creiem que la policia estigui per a protegir-nos. La policia que copejava a Stonewall a la diversitat sexual ataca a les persones immigrants, a la joventut lluitadora o a la classe treballadora quan surt a lluitar. Els partits capitalistes han jugat amb els drets LGBTI com un peó sacrificable per a tractar de cooptar i dirigir les lluites, quan no les han condemnat directament.

No obstant això, l’aniversari d’una revolta de carrer de tres dies contra la policia i els seus abusos serà celebrat en manifestacions, però també en “desfilades” amb presència policial, carrosses d’empreses que acomiaden i precaritzen i actes de polítics de partits capitalistes.

El nostre orgull no és un negoci, és un crit de ràbia davant un sistema capitalista que al mateix temps que ens explota, ens oprimeix, ens persegueix i ens divideix, tracta de presentar-se com el garant dels drets de la diversitat sexual. El nostre orgull no blanqueja a l’estat genocida d’Israel o a l’Estat Espanyol que mata a les fronteres i en els CIEs, ni és una desfilada d’empreses i governs que ens precaritzen i ens discriminen, sinó que és internacionalista contra l’imperialisme dels nostres Estats i l’opressió racista.

El capitalisme combina repressió i cooptació per a neutralitzar qualsevol lluita que pugui fer-li front, tractant de dividir als sectors explotats i oprimits i d’utilitzar-los per al seu propi benefici. Aquesta és la seva “integració”, la domesticació dels moviments darrere d’un discurs liberal en el qual no hi ha cap diferenciació de classe. Però aquest no és el nostre orgull, perquè el nostre orgull és anticapitalista.

La necessitat de forjar aliances amb la resta de la classe treballadora i els sectors oprimits avui és més urgent que mai . A 50 anys de la gesta de Stonewall, hem de recuperar la combativitat i l’ímpetu revolucionari d’aquelles generacions de lluitadors i lluitadores.

Perquè una de les nostres majors armes és justament buscar unir el que els capitalistes tracten de separar costi el que costi. No volem guetos ni gaycapitalisme.

No en tenim prou amb la seva tolerància. No acceptem tenir drets sobre el paper que no apareixen en la vida real. No acceptem que aquests drets siguin només per a una petita part de la població mundial, o que siguin un producte de consum per a qui s’ho pugui permetre. No acceptem ser víctimes en silenci, esperant a ser integrades en la maquinària capitalista o atropellades per aquesta. Ens mou l’energia transformadora que, com una espurna, sempre va encendre la insurrecció de les oprimides i oprimits, al llarg de la història.

Per tot això volem que et sumis amb nosaltres en aquest orgull anticapitalista.

Et convidem a les xerrades-debat que venim impulsant a Madrid, Zaragoza i Barcelona i a marxar amb nosaltres en les manifestacions de l’Orgull. Suma’t a construir una organització anticapitalista que reprengui i multipliqui el llegat que ens va deixar el moviment LGTBI més combatiu, rebel, furiosament anticapitalista i antipatriarcal pel total alliberament sexual i la fi de tota opressió i explotació.