En una compareixença conjunta, BComú i PSC presentaven aquest dimecres l’acord per a la formació del govern municipal de Barcelona, en el qual Ada Colau repetirà novament com a alcaldessa, sota el nom d’Acord d’Esquerres per al Govern’. El nou equip de govern queda repartit de forma paritària entre les dues forces polítiques, la qual cosa suposa un retorn del PSC per la porta gran.

El 15 de juny Colau era investida amb els 8 vots del PSC i els 3 de Valls. Els primers eren vots del partit del 155, que demana més de 10 anys de presó per als presos polítics catalans per mitjà de l’Advocacia de l’Estat i, en clau “ciutat”, els pares de la “marca Barcelona”. Els segons eren vots de qui és conegut per ser el "campió" en l’expulsió d’immigrants a França. Les bases de BComú validaven llavors que la que fora fins al moment la “alcaldessa del canvi” - encara que en quatre anys el balanç és el de l’increment de la pobresa, els lloguers i el rigorós pagament del deute- sigui ara la “alcaldessa de les elits i el 155”.

L’altra alternativa en pugna, la d’Ernest Maragall d’ERC com a alcalde amb el suport de BComú, no variava molt en l’agenda de govern. ERC ha estat un soci recurrent del PSC a l’Ajuntament en els seus 30 anys de govern, com ho continua sent d’un bon nombre de municipis. Privatitzacions de serveis, especulació urbanística i gentrificació és també el llegat de la centreequerra catalanista allà on ha governat.

Gairebé un mes després de la investidura, Colau i el líder del PSC, Jaume Collboni, s’han posat d’acord i han presentat el que serà el dull de ruta per a aquest nou mandat, que no han dubtat a definir com “clarament progressista i d’esquerres”.

No obstant això, poc o res té de progressista *cogovernar amb els mateixos que durant dècades van impulsar la Marca Barcelona des del govern municipal, gestionant els interessos dels grans empresaris i els lobbys de la ciutat, alhora que es reprimia i perseguia a la joventut i als immigrants sense papers i altres sectors populars. De fet les grans tinences d’alcaldia passaran a les mans del PSC, incloent totes les de l’àrea econòmica.

El propi Collboni ostentarà la primera tinença amb matèries en empresa i ocupació, promoció econòmica i de la ciutat, turisme i relacions institucionals. Sens dubte, el millor aval per al lobby turístic i els grans esdeveniments internacionals de la ciutat, com el Mobile World Congress, que no només veuran respectats els seus interessos, sinó que els seus milionaris beneficis continuaran incrementant-se a costa de redoblar la ultra precarietat laboral de joves, dones i immigrants.

També Laia Bonet, del PSC, mantindrà en lloc segur els negocis de la concertació públic-privada en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona en assumir la coordinació territorial i metropolitana. Els més de 600 alts càrrecs de TMB que vénen cobrant sous de més de sis xifres podran continuar respirant tranquils.

Amb aquest planter en l’àrea econòmica no pot sorprendre que BComú hagi deixat fora de l’acord promeses electorals com la remunicipalizació del servei d’aigües, de recol·lecció de residus, la limitació del nombre de creuers o la garantia que l’ampliació del tramvia no serà a costa de la seva privatització.

Una altra de les grans competències que guanyarà en pes és la de seguretat, que passa a ser una tinença d’alcaldia pròpia i serà assumida pel que fora cap dels Mossos d’Esquadra en el seu pas per la Generalitat de Catalunya, Albert Batlle. Lluny, molt lluny, queda el discurs de BComú de la dissolució de la Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana de fa quatre anys. Pel camí queda l’aprofundiment de la repressió de l’equip de Colau cap als venedors ambulants i les campanyes de racisme institucional contra un dels sectors més desprotegits de la ciutat com són els manters, i que sens dubte tornarà a incrementar-se de la mà del PSC.

La joventut tampoc tindrà res que celebrar amb un cogovern municipal que, sens dubte, mantindrà la persecució dels espais alternatius o autogestionats i afavorirà els locals d’oci amb preus prohibitius per a la majoria dels joves, tal com ha fet històricament el PSC, vetant així el dret a la diversió. Ni que dir dels muntatges policials contra desenes de joves que durant anys han qüestionat el model capitalista de la ciutat.

Respecte a les competències que assumirà BComú, es troben la d’urbanisme, infraestructures i mobilitat, assumida per Janet Sanz, segona tinent d’alcalde. Una àrea en la qual destacarà, com no pot ser d’una altra forma, l’increment de les tarifes dels bitllets del transport públic, tal com ha passat aquests últims quatre anys i com també va fer el propi PSC en innombrables ocasions durant els seus mandats.

Una política que, sens dubte, és un dels principals factors de precarietat per als més joves, però que, al seu torn, ha aixecat també un dels majors moviments populars a Barcelona durant aquests últims quatre anys com és la Plataforma Stop Pujades.

D’altra banda, Laura Pérez assumirà les competències de feminismes i LGTBI, a més de Serveis Socials. Una àrea que encara tenint a BComú al capdavant, es continuarà oposant, com en aquests passats quatre anys, a la remunicipalització dels serveis públics i continuarà concedint les llicències a grans empresaris i propiciant el seu enriquiment a costa de pauperitzar els serveis essencials, tal com va fer amb Accent Social (Clece), propietat de Florentino Pérez, per a l’externalització dels serveis d’ajuda a domicili.

I és que des de la seva arribada a l’Ajuntament de la ciutat, BComú va fer més aviat poc per a diferenciar-se dels anteriors governs municipals del PSC i posar solucions a algunes de les demandes socials més sentides, com la lluita contra els desnonaments, el problema de l’habitatge, plans d’emergència social o la remunicipalizació dels serveis públics, respectant així els interessos dels grans capitalistes i enfrontant-se a les vagues de treballadors com Movistar o TMB.

No obstant això, ara, amb el pacte oficialitzat de BComú amb el PSC, Ada Colau passa a assumir obertament les polítiques neo-liberals dels socialistes catalans. Els Comuns perfilen clarament el full de ruta del neorreformisme d’integrar-se en governs autonòmics i municipals al costat del PSOE i tracten així d’aplanar, també, les negociacions entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez per a la formació d’un govern de coalició entre PSOE i Podemos. No obstant això, en tractar-se de Barcelona i fer-ho de la mà dels carcellers del 155, aquest pacte és un salt encara major en la integració en el Règim del 78.