La repressió policial i judicial contra el moviment independentista, en realitat va començar abans, molt abans. Quan el moviment era una minoria va rebre el cop duríssim de l’anomenada “Operación Garzón” per a preparar uns Jocs Olímpics sense contestació social per part de l’esquerra independentista.

No obstant, tot va canviar quan les mobilitzacions van ser massives, quan les enquestes donaven que la meitat de la societat catalana volia la independència (i a vegades més de la meitat). A diferència de la qüestió basca, que estava marcada per la violenta acció de l’“estat de dret” i els atemptats d’ETA, la mobilització del poble català ha estat manifestament pacifista. Quelcom que el Règim del 78 no pot suportar.

Per això, des de les clavegueres de l’estat, els poders polítics de Madrid i els seus principals dirigents es deforma el que passa a Catalunya. Des del referèndum de l’1-O la persecució ha fet un salt enorme. Tots els poders de l’Estat no només volien evitar que es fes una votació més o menys normal, sinó que que és repetís un 9-N amb una participació que va fregar el 50% de l’electorat. El Règim del 78 va aixecar com a eslògan: Ni referèndum, ni 9-N.

Per això, amb el Poder executiu al capdavant es va moure tot l’Estat (i sobretot les seves clavegueres). Cristóbal Montoro portava anys retallant la inversió pública a Catalunya. Però setmanes abans va imposar un estricte control: no hi havia factura que no passés per la vista d’hisenda. Es traduïen documents al castellà, si feia falta. Montoro va controlar tant les finances que el Suprem haurà de fer “realitat creativa” per a demostrar la malversació de l’erari públic.

El Tribunal Constitucional, que portava anys invalidant cada llei que sortia del Parlament, va tenir en 2017 l’anys de més “treball” (si és que a això se li pot dir així). Els jutges que van jutjar a Artur Mas i altres dirigents per una suposada malversació de fons durant el 9N. I, després tots els processos judicials oberts en 2017 contra els que es van quedar i els que van marxar, contra els caps dels Mossos i l’Esquerra independentista i els CDR com es veu avui dia.

La policia i els guàrdies civils es “van establir” a Catalunya, més precisament al port per a impedir l’1O. Van buscar les urnes per tots costats, van confiscar moltes paperetes, van entrar a impremtes. Però no van poder evitar que el poble català votés i es mobilitzés massivament. Fins i tot la repressió durant el matí de l’1-O va enfortir més la participació en el referèndum deixant més de més de mil ferits.

El Monarca va ensenyar les seves brutes arpes el 3-O. Els treballadors i el poble català protagonitzaven la major vaga i mobilitzacions en molts anys. Felip VI va defensar la repressió posat que calia sostenir l’“Estat de dret”. Així, va donar l’ordre perquè les empreses catalanes amenacin amb marxar i va pressionar a aquelles que encara s’ho pensaven.

Amb l’aplicació del 155, es va eliminar al Govern que el poble català havia elegit en eleccions i és va posar a la Virreina Sáenz de Santamaría. Es va empresonar a la part del Govern que es va quedar i als que van marxar a l’exili se’ls va perseguir amb euro-ordres i espies. Es convoquen eleccions des de Madrid i Catalunya passa a dependre directament des de l’executiu espanyol.

Repressió contra els activistes i dirigents

A principis de novembre de 2017, la Fiscalia demanava presó sense fiança per als líders catalans. Comanda a la qual va accedir la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional i així va continuar quan la causa va passar al Suprem sota la tutela de Llarena. El 12 de febrer de 2018 es va iniciar la mega causa contra l’1O amb una desfilada sense precedents de policies i guàrdies civils.

L’escola catalana i la immersió lingüística ha estat en el punt de mira del poder de Madrid. Després del 155 en tres instituts de Lleida va haver-hi una denúncia contra 8 professors per delicte d’odi. Es deia que havien discriminat a fills de Guàrdies Civils després d’anys que anaven al col·legi. Molts mesos després la causa ha estat arxivada. Aquests professors van haver de suportar estar en el punt de mira dels mitjans de difusió.

El delicte d’odi va començar a ser “interpretat” pel poder judicial de forma tal que es protegia així a la policia o a la dreta més rància. En aquest sentit, les detencions de dos joves acusats de suposat delicte d’odi per criticar a Facebook la violència policial durant l’1-O, o la imputació al director de la revista ’El Jueves’ per un article satíric sobre la policia.

Després de la victòria del bloc independentista el 21D el jutge Pablo Llarena es convertia en el veritable rostre reaccionari a ulls del poble català. Des d’inicis de 2018 prohibeix la investidura primer de Carles Puigdemont, després la de Jordi Sànchez (fins a dues ocasions) i finalment la de Jordi Turull. El Règim del 78 només va deixar constituir un nou Govern que no inclogués a cap membre de l’anterior.

Diverses Juntes electorals amb la seva característica imparcialitat ha realitzat diverses prohibicions. Ha prohibit a les autoritats de taula presentar-se amb llaços grocs i lluir peces en aquest color (no sabem si hi ha alguna moda especial de la JEC). A Barcelona es va prohibir als mitjans de la CCMA -Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals- l’ús de les expressions "presos polítics" i "exili".

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona segueix fins a dia d’avui amb la recerca de nombroses persones i càrrecs polítics vinculats a la realització del referèndum de l’1-O. Va iniciar amb secret de sumari una recerca que es retrotreu a l’any 2015. Pel que es va anar filtrant, el caràcter de la recerca ha estat prospectiu.

A mitjan maig de 2018, els Mossos d’Esquadra van detenir a cinc membres del Comitè de Defensa de Lleida per suposats delictes de "desordres públics" durant les protestes per la detenció de Carles Puigdemont el passat 25 de març davant la subdelegació del Govern espanyol.

Uns dies després cinc membres dels CDR eren detinguts i posats a disposició judicial per suposats delictes també de "desordres públics" i "coaccions" arran dels talls de vies efectuats també durant la vaga del 8-N en l’estació de Sants de Barcelona. I aquella mateixa setmana eren detinguts dos regidors de la CUP a les localitats de Ripoll i Campdevànol. Santi Llagostera i Mariona Baraldés estan investigats pels talls de carreteres efectuats durant la vaga del 8-N.

L’ofensiva contra els CDRs i el moviment independentista no es va acabar, sinó que el Règim del 78 l’ha elevat. Des de Madrid es pretén atemorir al conjunt del poble català i dividir al moviment independentista entre aquells que s’adaptin a Madrid i aquells que l’enfrontin.