“Enfront de les dretes incendiàries i a un PSOE riveritzat que agita l’article 155 de forma irresponsablement electoralista, Unides Podemos ha de representar una altra idea d’Espanya basada en l’empatia, el diàleg i la fraternitat”, començava el seu missatge Pablo Iglesias.

“Tothom haurà de respectar la llei i assumir la sentència, però a partir d’avui toca arromangar-se i treballar per reconstruir ponts entre una societat catalana dividida i entre part de la societat catalana amb la societat espanyola”, assegurava després, en un avís que Podemos no pensa moure ni un dit per la llibertat dels presos polítics, i apuntant-se, així com un pilar més del règim del 78.

Todo el mundo tendrá que respetar la ley y asumir la sentencia, pero a partir de hoy toca arremangarse y trabajar por reconstruir puentes entre una sociedad catalana dividida y entre parte de la sociedad catalana con la sociedad española.

— Pablo Iglesias (@Pablo_Iglesias_) 14 d’octubre de 2019

Mentre nombrosos juristes afirmen que aquesta sentència és una aberració, que aplica la “doctrina judicial de l’enemic” als líders sobiranistes, només per voler exercir el dret a decidir, el dirigent de Podemos, que fa uns anys cridava a “prendre el cel per assalt”, ara es mostra com un garant més d’aquesta brutal vulneració als drets democràtics més elementals.

La sentència afirma: “Aquesta simbòlica i ineficaç declaració d’independència va ser el desenllaç d’un procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel Tribunal Constitucional". És a dir, que una “simbòlica i ineficaç declaració d’independència” és la causa d’aquesta sentència, amb penes de presó de fins a 13 anys. Una sentència infame, que estableix precedent per a un salt enorme en la criminalització de qualsevol manifestació del descontentament popular enfront de l’Estat. Per això, la sentència no condemna només als presos polítics, no sols al poble català i el seu dret a decidir, sinó que és un atac a les llibertats democràtiques de tots els treballadors i els pobles de l’Estat espanyol.

Per això és inaudit que una organització com Podemos empari, avali i cridi a “assumir” un atac com aquest. Encara que no soprèn a ningú. És el destí d’una formació que s’ha integrat plenament al règim monàrquic com la seva "pota esquerra".

Hi ha un abans i un després d’aquesta sentència. No sols per als presos i les seves famílies, sinó per a tota l’esquerra espanyola. Avui cal deixar clar qui defensa les llibertats democràtiques i qui defensa al règim monàrquic i repressiu. Podemos no passa la prova.