Milions de persones es van mobilitzar aquest divendres a tot Xile. A Santiago es va viure la manifestació més gran en gairebé 30 anys de democràcia amb prop de 1,2 milions de persones. Així va anar també a tot el país des de nord a sud, massives marees que es van manifestar als carrers. En tot el país es parlava de la “marxa més gran de Xile” convocada per les xarxes socials i a la qual es van anar sumant centenars d’organitzacions socials.

Les massives mobilitzacions van expressar diversos sectors socials, amb protagonisme de la joventut i les classes mitjanes. També van intervenir treballadors, encara que només en llocs més fitats amb les seves organitzacions com a Antofagasta. També van acudir a la manifestació milers de pobladors i joves precaris de diverses zones del país. El to de la manifestació va ser pacífica, gairebé sense enfrontaments i en un to festiu i de carnestoltes, a diferència de les revoltes que van començar fa exactament una setmana on tant en la capital com sobretot en les poblacions i comunes més perifèriques del país l’explosió de l’odi social de milions de pobres i sectors marginals, al costat de la joventut, va desenvolupar una rebel·lió que va tenir la resposta militar i de l’estat d’emergència per part del govern, que a punta de bales i cops va aconseguir controlar l’explosió de l’odi social dels barris més marginals del país.

Els càntics expressats a les manifestacions van expressar l’ampli rebuig al govern, amb el “Fora Piñera” com un sentiment massiu així com el rebuig a l’estat d’emergència i els fets de repressió que hem vist durant gairebé tota la setmana. Així també, la denúncia a les condicions de les herències de la dictadura en pensions i sous de misèria, salut pública de precarietat, i diversos malestars amb les herències del “model” que va llegar Pinochet. A Valparaíso la dinàmica va ser diferent, on més de 20.000 persones durant el matí van avançar cap al Congrés, amb una fortíssima repressió policial, amb alguns milers que van arribar a les portes del Congrés, veient-se els parlamentaris obligats a desallotjar.

Et pot interessar:Postals que va deixar #LaMarchaMasGrandeDeChile a Santiago

El govern assassí i criminal de Piñera i la dreta, de forma completament hipòcrita va buscar dialogar amb la manifestació per a realitzar els seus paranys. Piñera amb un tuit va assenyalar: “La multitudinària, alegre i pacífica marxa d’avui, on els xilens demanen un Xile més just i solidari, obre grans camins de futur i esperança. Tots hem escoltat el missatge. Tots hem canviat. Amb unitat i ajuda de Déu, recorrerem el camí a aquest Xile millor per tots”. Mentre va treure als milicos per, a a punta de bala i temor, tirar-los contra les més pobres del país que li va permetre controlar els elements més revulsius i explosius que van posar en escac al seu govern, cerca ara dialogar amb una marxa ciutadana per a desviar-la en els marcs dels seus enganys i els seus paranys institucionals.

Aquesta mateixa hipocresia reflecteix els partits del règim i els grans mitjans de comunicació de masses, que mentre succeïa la revolta van criminalitzar furiosament a aquesta i a la joventut, i ara busquen dialogar amb les manifestacions pacífiques per encausar-les en els marcs del vell règim hereu de Pinochet, per a concedir engrunes perquè res canviï realment i així amb els seus enganys, sostenir les herències de la dictadura i del “model”.

Amb això, estan preparant nous paranys i enganys. En els cercles del poder es preparen diverses sortides: a la dreta es discuteix des d’un canvi de gabinet, fins a la formació d’un gabinet d’ “unitat” amb l’oposició. Uns altres assenyalen que el camí és redoblar l’aposta amb més mesures socials perquè serien insuficients les propostes. No obstant això, com va assenyalar bé el portaveu dels grans empresaris, Diario Financiero, estan disposats a noves mesures socials sense posar en joc el “model”, és a dir, sense tocar els pilars de l’herència de la dictadura, que permeti desactivar les manifestacions amb concessions que no toquin un pèl del sistema que va instal·lar la dictadura.

El parany del diàleg social de Piñera així com les negociacions parlamentàries amb els partits de la ExConcertació van en aquest mateix sentit: concedir alguna cosa per a no perdre els seus privilegis i interessos que els atorga el “model”.

No obstant això, són paranys i enganys que ens busquen desviar a les velles institucions perquè tot es mantingui igual. Si no tirem a Piñera amb la força dels carrers, amb la vaga general i la mobilització, es mantindran les maleïdes herències de la dictadura i continuaran els patiments de les grans majories, els sous i pensions de fam, l’endeutament, l’educació i salut privades. Amb Piñera en el govern, seran purs paranys. Amb el diàleg social i les negociacions parlamentàries, se sostindrà, amb alguns canvis, el vell règim.

Una altra sortida, és que mantenint-se massives mobilitzacions en els pròxims dies, es forci la renúncia de Piñera entre els salons de palau i fins i tot la possibilitat que es plantegin plebiscits o fórmules d’Assemblea Constituent que en mans d’un govern dretà i un parlament amb majoria de lladres i de polítics milionaris al servei dels grans empresaris, sigui falsejada i no resolgui els patiments de les grans majories. És a dir, que deixi intacte el Xile al servei dels grans milionaris i fortunes, que avui estan disposats a cedir engrunes però sense qüestionar els pilars dels seus interessos.

Juntament amb milers de lluitadors, des de Izquierda Diario i el Partit de Treballadors Revolucionaris (PTR) creiem que cal acabar amb Piñera i convocar a una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana mitjançant una vaga general activa i de lluita, que ho tiri a baix a Piñera i tot el vell règim.

El Partit Comunista i el Front Ampli alimenten il·lusions en què mitjançant el “diàleg sense exclusió”, la negociació parlamentària amb la “oposició” així com amb “plebiscits” o en les pròximes eleccions, podrem aconseguir una sortida favorable al poble treballador. No obstant això, aquesta política que ajuda avui a salvar a Piñera al no proposar-se voltejar-ho amb la força dels carrers, contribueix al desviament que busca el règim i els grans poders empresarials de canviar alguna cosa perquè res canviï, i es postergui la resolució de les nostres aspiracions socials i democràtiques.

L’enorme força que s’ha desplegat aquesta setmana posant en escac virtualment al govern i a les velles institucions, qüestionant les herències de la dictadura sofertes per les grans majories, és un motor que hem de desenvolupar per a imposar una sortida favorable als treballadors i el poble. La lluita per conformar assemblees, coordinadores i comitès de lluita, un camí que no volen les burocràcies, està plantejada per a organitzar i desenvolupar les forces desplegades per a imposar un camí favorable als explotats i oprimits, que permeti avançar cap a organitzar la vaga general per a tirar a Piñera i imposar una Constituent veritablement Lliure i Sobirana, perquè sigui el poble qui realment decideixi, i no que decideixin els mateixos de sempre en les velles institucions, que buscaran fer de tot perquè es mantinguin els seus privilegis i els seus negocis