|
Aquest dijous l’Audiència de Barcelona ha fet pública la sentència del cas que el moviment feminista denomina de ’la manada de Manresa’, condemnant a penes de 10 i 12 anys de presó per un delicte d’abús sexual a cinc dels sis processaments. Els defensors de la víctima, una menor de 14 anys, han denunciat que en realitat va ser violada, que no són només abusos. Els fet van ocórrer en el municipi català de Manresa, a l’octubre de 2016.
El tribunal ha descartat la tesi de la Fiscalia que els processaments es van valer de la seva superioritat numèrica i l’estat d’embriaguesa de la víctima per a intimidar-la i agredir-la sexualment, ja que considera que els fets, segons el Codi Penal, han de ser qualificats d’abús.
No es tracta d’una novetat. El tribunal a càrrec d’aquest cas conclou que es tracta d’un delicte d’abusos sexuals no consentits i no d’un delicte d’agressió sexual (violació) al no apreciar violència o intimidació. És la conclusió a la qual arriba el tribunal pel fet que la víctima estava inconscient, sota els efectes de l’alcohol, d’igual manera que va ocórrer en el cas de la manada de Pamplona; el que va destapar mediàticament el caràcter profundament patriarcal de la justícia i va deslligar una ona d’indignació que es va expressar amb milers de persones manifestades. Una vegada més, la culpa de les violacions i les violències masclistes, està en les dones.
Ara, el cas de Manresa no és una excepció o la interpretació d’uns jutges. Aquests casos expressen el caràcter patriarcal d’un sistema judicial que culpabilitza a les víctimes i naturalitza les agressions sexuals, la violència cap a les dones i els feminicidis.
El moviment feminista no ha trigat a donar una resposta. Després de la publicació d’aquesta sentència diferents comissions i assemblees de dones convoquen concentracions en gairebé totes les ciutats de l’estat el pròxim 4 de novembre a les 19h.
La lluita contra la justícia patriarcal ha estat és un dels eixos del moviment de dones en els últims anys. Casos com el de la "manada de Pamplona", el de Juana Rivas o el de les Temporeres de la maduixa han evidenciat i despertat la ràbia i indignació de moltes i han aprofundint cada vegada més en el qüestionament al caràcter patriarcal de l’Estat i totes les seves institucions.
La reivindicació expressada en el ’no és abús, és violació’ lluita directament contra el caràcter patriarcal d’aquesta justícia. D’igual manera l’experiència del moviment de dones en els últims anys ha demostrat que no hem de tenir cap confiança en l’Estat i les seves institucions, ni hem de tenir la il·lusió que amb càstigs individuals es pot acabar amb l’opressió cap a les dones sinó que hem de desarmar les bases d’aquesta justícia i del sistema capitalista patriarcal.
|
