Les penes de presó provisional contra desenes de joves per les protestes que es van produir a Catalunya com a resposta a la sentència del procés també van tenir el seu ressò a la resta de l’Estat.

Aquella mateixa setmana, un jove era detingut i enviat a presó preventiva per una de les manifestacions que es van organitzar a Madrid en solidaritat amb el poble català. El seu nom és Dani. Parlem amb els seus amics, la Sara i el Juan.

En quin moment i situació detenen el Dani?

Sara: El van detenir el 16 d’octubre a la concentració que es va fer a Puerta del Sol contra la sentència del Procés en forma de protesta i en solidaritat amb el poble català. En un dels moments de la manifestació, quan es va dispersar per les càrregues policials, el Dani estava amb una amiga seva, van aparèixer un grup de policies, van començar a pegar a la seva amiga i va començar a tenir un atac d’ansietat, es va caure al terra… Llavors, el Dani, com haguéssim fet tots si veiem que estan pegant a una amiga, es va ficar a defensar-la. Des d’aquest dia, el Dani està a la presó preventiva a l’espera de judici.

I en què se sustenten per mantenir-lo a la presó?

Juan: La prova que utilitza la policia per a mantenir-lo dins és la foto d’un casc amb un forat d’un pal clavat, quelcom de dubtós origen perquè sabem perfectament que un policia no estarà amb un pal en el casc clavat durant tot el dia… És més, la foto ni tan sols està agafada en el moment dels fets, està feta a comissaria.

Sara: Realment no tenen cap raó per a mantenir tant de temps al Dani a la presó. No tenen proves i ell tampoc ha fet res en cap moment que sigui conflictiu, no té antecedents, és una persona normal, ningú tenia problemes amb ell, les persones que el coneixen saben que és molt bona persona i es porta bé amb tothom.

El Ministre d’Interior Marlaska va dir que els detinguts per les manifestacions romandrien a la presó preventiva a l’espera que acabessin les protestes, quelcom que ho entenem com un xantatge perquè la joventut ajupi el cap. Volen que callem. No deixen de ser ostatges de l’Estat sense cap mena de justícia o de llei que indiqui que haurien d’estar a la presó.

Molta gent ha sortit en solidaritat amb Catalunya des de Madrid i altres llocs de l’Estat, perquè vau decidir anar a les manifestacions en solidaritat amb Catalunya?

Sara: Creiem que hem de solidaritzar-nos amb el poble català perquè, encara que estan lluny, són companys i companyes i no tolerarem que els estiguin trencant el cap. Al cap i a la fi, la mateixa policia que els pega a ells és la mateixa policia que ens pega a nosaltres. A més, des del dia en què van detenir al Dani vam tenir més clar havíem d’anar-hi.

A part del Dani hi ha més encausats a Madrid, esteu en contacte amb ells?

Sara: Hi ha hagut molts detinguts a les manifestacions que, afortunadament, no han arribat a entrar a la presó, però els estan posant moltes dificultats econòmiques i administratives per a afrontar els casos. El col·lectiu Antirepresión Madrid, que també ens està ajudant molt a nosaltres amb el cas del Dani, s’ha encarregat de reunir les seves famílies i organitzar-ho tot una mica per a fer caixa de resistència, així com ajudar-les amb els tràmits.

Juan: En tot això, cal tenir en compte que la gent que està participant de totes aquestes manifestacions als carrers són majoritàriament joves i no tenen coneixement de com funcionen els processos judicials, d’aconseguir un advocat…

Al Dani el detenen en una concentració en protesta per la repressió que està sofrint el poble català que surt als carrers contra la sentència del Procés. Avui són més de 40 presos i preses polítiques, com veieu aquesta nova escalada repressiva?

Juan: Crida l’atenció que hi hagi hagut una escalada repressiva tan exponencial ara, perquè ja s’havien fet concentracions en solidaritat amb Catalunya en altres ocasions. No s’esperava que a Madrid es reprimís tan fort, però és que tampoc esperàvem que a Barcelona la repressió fos tan dura. Es reprimeix amb pilotes de goma a la gent que defensa les seves llibertats i el seu dret a decidir.

Sara: Encara que molts de nosaltres no havíem vist abans aquesta repressió, tampoc ens sorprèn. L’Estat sempre ha utilitzat la violència i la mà dura per a resoldre els conflictes, però ara la gent també està obrint els ulls i és absolutament comprensible que s’afartin i es mobilitzin.

La joventut que lluita als carrers, és un dels sectors més perseguits per l’Estat, com creieu que ha de respondre?

Sara: En gran part, crec que des de Madrid estem començant a prendre l’exemple de Catalunya. Els intents que la joventut calli davant la repressió al poble català i els nous presos i preses polítiques aconsegueixen que vulguem un canvi més gran i no ens conformem.

Juan: El Govern vol a una joventut que no pensi i que no lluiti per res; una joventut amb por d’anar a la presó, es veu clarament amb la nova onada repressiva. Estem veient que l’Estat està prenent ostatges dins de la joventut per fer una crida a la desmobilització i el control de la població d’una forma molt repressiva.

Finalment, fa uns dies coneixíem l’anunci del preacord entre PSOE i UP. Des del partit de Pablo Iglesias no hi ha un sol qüestionament a la repressió a Catalunya i no s’esmenta ni una paraula sobre l’amnistia dels presos i preses polítiques, quins canvis es poden esperar d’aquest govern pel Dani i la resta d’encausats per les manifestacions?

Juan: Com ja hem vist, el PSOE no és un partit que defensi a la classe treballadora i aquells i aquelles que lluiten pels seus drets. Des del meu punt de vista, crec que hi haurà coses simbòliques, per exemple, deixar anar a un pres de la preventiva per a després treure una sentència més dura i així acontentar PP, C’s i Vox i el seu discurs de “separatistes, colpistes…” Com a molt, girar una mica el pols per a aconseguir els suports parlamentaris dels independentistes per a poder governar.

D’altra banda, Podemos és una esquerra que es va ajuntar amb el moviment als carrers quan va sorgir i el va institucionalitzar per a després matar-lo. No pot prendre una mobilització, cridar al fet que sigui com tu vols i després, una vegada l’has convertit en una cosa ineficaç, destruir-la. Com a partit d’“esquerra”, t’estàs carregant tot el moviment realment d’esquerres que queda fora d’allò l’institucional, quan realment és el moviment de garantia de drets que aconsegueix coses de debò per a la classe obrera.

S’ha vist que el màxim que pot passar és que es guanyi un dret i se’n perdin cinc. Perquè el PSOE ja ha demostrat que no té cap problema en retallar, reprimir, en portar una política neoliberal…

Sara: És allò típic de tot per al poble, però sense el poble.