|
El mes d’octubre passat i enmig de massives protestes i mobilitzacions que demanen la seva renúncia, el president de Xile , Sebastián Piñera, decideix suspendre l’organització de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25). Finalment, la COP25 tindrà lloc a Madrid, sota la presidència del govern xilè, entre els dies 2 i 13 de desembre després del pacte entre Piñera i el president en funcions Pedro Sánchez.
Serà, per tant, una cimera que tindrà lloc en el marc d’una brutal repressió al poble xilè que va sortir massivament als carrers a protestar contra una mesura tan poc ecològica com és la pujada del transport, però que aviat es va transformar en un moviment que qüestiona de conjunt el model neoliberal de Xile. Com plantegen els manifestants xilens “no són 30 pesos, són 30 anys” de Règim Pinochetista al servei dels grans interessos econòmics capitalistes.
Una repressió que deixa un balanç de desenes de morts i centenars de detinguts i ferits. Una repressió que el govern “progressista” de Pedro Sánchez avala acollint aquesta cimera, de la mateixa manera que ho va fer amb la repressió del govern de Lenin Moreno a l’Equador, al qual va brindar el seu “màxim suport”, o la que ell mateix ha descarregat contra el moviment democràtic català.
La hipocresia d’aquestes cimeres i dels governs que les organitzen no coneix límits. Tracten de mostrar una preocupació per la destrucció del medi ambient promovent costoses trobades i acords internacionals que són una farsa i que proposen una reconversió parcial i limitada dels sistemes productius, mentre enforteixen el model d’acumulació i explotació capitalista i imperialista, incompatible amb la vida. Un sistema que estan disposats a defensar amb la més violenta de les repressions. Si en quaranta anys aquestes cimeres no han servit per a resoldre el canvi climàtic i la degradació de la naturalesa, què podem esperar d’aquesta nova cimera tacada amb la sang de la classe treballadora i el poble de Xile?
No podem tenir cap esperança en què els governs defensors dels grans interessis capitalistes resolguin la crisi ecosocial, perquè és precisament la manera de producció capitalista el que està en contradicció amb la naturalesa i amb els processos naturals de desenvolupament. Perquè el mode de producció capitalista i la seva lògica irracional tenen com a prioritat el guany i acumulació del capital en unes poques mans i no resoldre les necessitats bàsiques de la majoria, ni molt menys acabar amb la desigualtat i l’explotació a les quals la majoria de la població està sotmesa.
Per això, la perspectiva de les quals lluitem contra el canvi climàtic, però també contra l’opressió racista i heteropatriarcal, contra la precarietat i l’explotació, no pot reduir-se a convertir-nos en un moviment de pressió als representants polítics capitalistes a l’espera que prenguin mesures urgents. Sinó apuntar decididament contra els interessos i la propietat de les grans corporacions i multinacionals capitalistes, que són els veritables responsables de la crisi climàtica.
La joventut, la classe treballadora i les dones hem de prendre el nostre destí amb les nostres pròpies mans i no dipositar cap confiança ni expectativa en aquestes farses diplomàtiques, ni en el govern imperialista del PSOE ni en els seus socis d’Unides Podemos que han decidit integrar-se en el mateix acatant les polítiques neoliberals, validant l’actuació policial i judicial a Catalunya i donant suport al trasllat a Madrid de la COP25, sense denunciar els acords del govern amb el repressor Piñera i plegant-se a la demagògia verda de Pedro Sánchez.
És necessari expropiar a les grans fortunes, a les multinacionals i grans empreses i posar aquests recursos en disposició de resoldre la crisi climàtica en plans discutits i organitzats democràticament pel poble treballador. Això només ho aconseguirem a través de la mobilització i autoorganització de la classe treballadora i el poble fins a arrabassar-li el poder als capitalistes. Els grans processos de lluita de classes a Xile, l’Equador, Bolívia, França… marquen el camí.
Els i les companyes que participem a Contracorrent apostem per una sortida anticapitalista i revolucionària a la crisi climàtica i fem una crida als i les joves que comparteixin aquesta perspectiva a impulsar al costat nostre les accions contra la COP25. Perquè sabem que el capitalisme no té res per oferir-nos més que guerres, misèria, destrucció del planeta, explotació i opressió per la joventut, les dones i el poble treballador.
|
