En els últims dies els líders de les dues majors centrals sindicals de l’Estat espanyol, Unai Sord (CCOO) i Pepe Àlvarez (UGT) s’han reunit a la presó amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

A la presó des de fa més de 2 anys i amb una pena de 13 després de la infame sentència del judici del procés, el líder de la formació catalana es troba enmig d’una ronda de consultes per a conèixer l’opinió de diferents agents socials, polítics i econòmics, sobre la possible investidura de Pedro Sánchez.

És en aquest marc que aquest dimecres ha transcendit que una de les reunions que ha mantingut en els últims dies ha estat amb els dos secretaris generals de CCOO i UGT.

Sord i Àlvarez han assegurat davant els mitjans que aquesta visita no s’ha realitzat sota el paper “de mediadors”, ni que compleixen directrius ni es mouen pels “interessos de cap política”. No obstant això els dos líders sindicals han manifestat davant Junqueras, i de fet en múltiples ocasions, la seva predilecció per un govern, al seu entendre, progressista.

Des de les cúpules burocràtiques dels dos grans sindicats es valora el govern PSOE - Unides Podem com la millor opció possible per a la classe treballadora i els sectors populars. Una alternativa molt més desitjada que qualsevol altra fórmula que inclogui al partit popular.

La visita d’Unai Sord i Pepe Àlvarez és capaç de resumir i aglutinar en aquest sol acte gran part de l’adn de les burocràcies sindicals de l’Estat espanyol. Un servilisme al Règim del 78 sense fi que només en l’última dècada s’ha mostrat, en primer lloc, en la seva desaparició del mapa en plena crisi econòmica i en plena destrucció i precarització de l’ocupació en un moment d’auge de les lluites obreres. I en segon lloc en la seva posició enfront de la qüestió catalana i la repressió exercida per l’Estat espanyol, tant pel govern de Rajoy com pel de el progressista Sánchez, per cert, on no han dit ni mu.

Amb aquesta carta de serveis s’han presentat davant Junqueras i li han demanat que faciliti la investidura del PSOE de Pedro Sánchez demanant als seus col·legues en el Congrés que votin pel seu carceller.

La burocràcia sindical, en la mateixa línia que els neorreformistes d’Unides Podem i els seus socis Esquerra Unida, segueixen (una vegada més) en l’emblanquiment del PSOE i Pedro Sánchez com si les reformes laborals de Zapatero, la repressió a Catalunya, el cas dels EREs a Andalusia, les propostes de la “motxilla austríaca” en matèria econòmica o la negativa a la derogació de la reforma laboral, fossin cosa del segle passat.

Sord i Àlvarez, allunyats de qualsevol situació laboral de precarietat que pugui viure qualsevol dels seus afiliats, esperen que una vegada més, com a el conte de mai acabar, ens creguem que el PSOE és un partit que garanteix els drets de la classe treballadora i els sectors.