El nou govern de coalició PSOE i Podemos, ha incorporat en el Ministeri d’Igualtat, com a directora d’Igualtat de Tracte i Diversitat, a una dona racialitzada, què n’opines?

Em poso del costat de les dones migrants i racialitzades, com jo, i entenc que sentin com un assoliment que incorporin a una dona racialitzada en un ministeri. Però que no se’ns oblidi, perquè a vegades es passa per alt, que com a fet en si mateix no significa que realment es pugui canviar alguna cosa. Les dones immigrants no tenim ni veu ni vot en aquesta estructura política racista i patriarcal, contra la qual una dona racialitzada en un Ministeri no podrà fer res.

Per què? perquè la racialització d’un ministeri no acabarà amb el racisme si continuen les lleis d’Estrangeria i els CIEs. Això no està en el programa d’aquest govern del PSOE i Podemos que es diu d’esquerra. Jo no he escoltat ni tan sols la promesa que es derogaran les lleis d’estrangeria, ni que s’acabarà amb les deportacions, ni que es tancaran aquestes presons per a persones sense papers que són els CIEs, que jo sàpiga, que és el que afecta la majoria de les persones immigrants. Llavors és tot pures paraules o gestos simbòlics.

Què opines de l’emergència de VOX i el seu discurs xenòfob i racista?

És aberrant el discurs de l’extrema dreta. Com a dona racialitzada sento molta ràbia escoltar aquests discursos. Però també vull dir que el racisme el venim sofrint des de sempre, des de les mateixes estructures polítiques. Hem d’estar en tots els moviments antiracistes, antifeixistes i unir-nos amb el moviment feminista per a combatre aquest discurs misogin i xenòfob. Però també ser conscients que hem de lluitar als carrers, independent de les institucions i els seus partits. Perquè VOX es nodreix de les mateixes estructures que ja existeixen, com et deia, que ningú voldrà eliminar.

Com creus que cal lluitar contra el racisme?

El racisme és institucional, llavors, encara que el PSOE i Podemos tinguin un discurs progressista i antiracista, la realitat és que per a la majoria de les dones immigrants, la primera destinació laboral és d’interna, la qual cosa denunciem com una “esclavitud moderna”. Les treballadores d’internes treballen de diumenge a diumenge, sense descans, sense contracte i cobrant en espècies perquè dormen i mengen en les mateixes cases que netegen tots els dies.

Les lleis d’estrangeria ens imposen el xantatge de l’els contractes laborals. Diuen que aplicaran noves regularitzacions amb contractes de treball. Però si les lleis d’estrangeria continuen, no s’evitarà l’ús dels papers com a arma de xantatge i explotació de part del mercat de treball. No vam veure en el programa d’aquest govern una demanda que sempre plantegem: “Per papers per a totes i tots sense contracte. N’hi ha prou de justificar la discriminació laboral mitjançant el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia.”, ni la veurem mai.

I les deportacions per no tenir papers són cada vegada més habituals. La morts i gent ofegada al Mediterrani. Per això dic que el racisme és institucional, és part d’una estructura capitalista que no es canvia amb una dona immigrant o racialitzada en una institució, és a dir, la mateixa institució que ens expulsa per no tenir papers o tanca en els CIEs. I dic que a més és institucional, perquè en un país com Espanya, un país imperialista que és cinquena economia de la Unió Europea, que domina amb les seves empreses multinacionals a altres països pobres. Per això per a mi, lluitar contra el racisme és lluitar contra el sistema capitalista i imperialista. Només així podrem enfrontar a l’extrema dreta.

Quines són les reivindicacions de les dones immigrants que creus que el moviment de dones hauria de plantejar?

Les dones immigrants, racialitzades... durant els 8M d’aquests anys venim plantejant moltes reivindicacions, des de la derogació de la reaccionària Llei d’Estrangeria, el Tancament dels CIEs. L’accés igualitari a la sanitat pública i els serveis socials, tinguem o no papers.

Les immigrants de Pan y Rosas a més ens proposem altres reivindicacions com acabar amb el discurs eurocèntric, imperialista i colonialista en els centres d’estudi i de treball, que fomenten la discriminació i el racisme. Posar fi a la precarietat laboral a la qual estem exposades la gran majoria de les immigrants, per això creiem que també hem de plantejar acabar amb l’assetjament i precarietat laboral, els contractes d’obra i servei, contractes i subcontractes. I exigim el passi a plantilla fixa de totes les treballadores. La prohibició dels contractes temporals i les ETTs, i el pagament de tots els drets per maternitat.

Fem costat a les Kellys, un col·lectiu compost per moltes dones immigrants, en la seva lluita per la prohibició de les externalitzacions. I al costat de les nostres treballadores de Pan y Rosas, moltes d’elles han treballat d’internes, per l’abolició del Règim especial de les empleades de llar i del treball d’interna, que és esclavitud moderna. A igual treball, iguals condicions, drets i salari.

Nosaltres, les treballadores immigrants de Pan y Roses tenim un eslògan: No volen triplement oprimides Nosaltres som triplement combatives! com a dones, treballadores, immigrants.

Et pot interessar: Triplement combatives! com a dones, treballadores i immigrants

Et pot interessar: Ministres feministes i racialitzades, els perills de la il·lusió institucional