La televisió estatal egípcia informava aquest dimarts que l’ex dictador va morir a l’Hospital del Caire després de romandre diverses setmanes a la unitat de vigilància intensiva, després d’una intervenció per un problema intestinal. S’ha confirmat que la presidència del país nord-africà serà l’encarregada d’organitzar el funeral de Mubarak.

Havent ocupat el poder des de 1981 fins a 2011, durant 30 anys el règim que va encapçalar va tenir el suport de l’imperialisme nord-americà i el complet suport de tots els països de la Unió Europea inclòs l’Estat espanyol, i també de l’Estat colonialista d’Israel, per la qual cosa aquest dimarts els seus familiars van rebre les condolences del primer ministre israelià Benjamí Natanyahu.

Les mobilitzacions multitudinàries del procés conegut com la “Primavera Àrab” de 2011 van acabar amb la caiguda de Mubarak al febrer d’aquest any. Un any després va ser condemnat a cadena perpètua per la seva complicitat en la mort d’almenys 239 manifestants, durant les protestes que van acabar amb el seu mandat entre gener i febrer de 2011. També va afrontar càrrecs per corrupció i tràfic d’influències que van tenir lloc sota el seu Govern. No obstant això, després d’una apel·lació, la justícia egípcia finalment ho va absoldre dels càrrecs.

Amb la llibertat de Mubarak va culminar el procés d’impunitat que va deixar lliure de càrrecs a tots i cadascun dels responsables del seu govern que havien estat empresonats a la calor de les jornades revolucionàries de 2011.

El procés posterior va acabar en un cop contrarevolucionari, que va incloure primer un desviament de les mobilitzacions cap a la celebració d’eleccions fraudulentes, la repressió, assassinat i persecució als membres de la Germanor Musulmana i el triomf del cop cívic militar el 2013 perpetrat pel mariscal i cap militar Abdulfatah al Sisi. Havent desactivat per complet al moviment, i proscrit a l’oposició, Al sisi va preparar unes eleccions fraudulentes amb les quals en 2014 es va convertir en president (dictador) d’Egipte fins al dia d’avui.

Al setembre de 2019 milers d’egipcis es van manifestar demanant la caiguda del règim d’Al Sisi. Donald Trump el va sobrenomenar el seu “dictador preferit” mentre la resta de països imperialistes acceptaven al nou règim. Les masses egípcies van tornar als carrers contra un règim igual o més opressiu que la dictadura de Hosni Mubarak, d’alt control social, persecució de l’oposició política, amb més de 60.000 presos, tortures, centenars de desaparicions forçoses i mitjans de comunicació completament emmordassats. Molts organismes de drets humans han fet denúncies per crims de lesa humanitat.

Les protestes de 2011, 2014 i 2019 mostren que el fantasma de la rebel·lió a Egipte i en tota la regió continua latents. Les protestes fa uns mesos a l’Iran i l’Iraq mostren el profund descontentament amb els seus règims i més fins i tot amb la presència imperialista a la regió.