http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
AFER CORINNA
La corrupció infinita de la monarquia, un altre gripau que s’empassa Unidas Podemos
EsquerraDiari.cat

Aquesta setmana ha saltat un nou escàndol de la monarquia espanyola, investigada per la justícia suïssa. Unidas Podemos demana una comissió de recerca parlamentària, sabent que no prosperarà.

Ver online

El Joan Carles I saluda a la seva amiga Corinna Sayn-Wittgenstein durant un acte en 2006 | EFE/ Arxiu

D’acord amb les recerques del fiscal suís Yves Bertossa, l’examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, va rebre en 2012 una transferència de 65 milions d’euros per part de la fundació panamenya Lucum. Aquest compte de la fundació havia rebut, l’any 2008, la suma de 100 milions d’euros per part del ministeri de finances de l’Aràbia Saudita. El compte, gestionada pel gestor de fons ginebrí Arturo Fasana, pertanyeria al rei emèrit.

Corinna Larsen assegura que aquesta transferència era una “donació” de part de Juan Carlos, per a ella i el seu fill. La fiscalia suïssa, en canvi, investiga la hipòtesi d’una operació de rentada de diners, per a blanquejar la milionària comissió pagada per la monarquia saudita al monarca espanyol, agraint els seus favors en la negociació del contracte de l’AVE per a la Meca.

Al setembre de 2018, el jutge Diego d’Egea de l’Audiència Nacional va arxivar l’anomenada “peça Carol”, una causa oberta a partir dels enregistraments difosos per l’excomissari Villarejo. Aquest havia filtrat l’enregistrament realitzat en 2015 a Corinna Larsen, assegurant que el Rei tenia comptes secrets a Suïssa. Per què es va arxivar la causa? El principal motiu esgrimit va ser la inviolabilitat del Rei, ja que els fets investigats van ocórrer quan aquest encara no havia abdicat.

Et pot interessar: La Corona pot ser corrupta, però continua sent intocable

Al juny de 2014, el rei Joan Carles I va passar a ocupar el títol de “rei emèrit”, una decisió presa després d’altres escàndols que envoltaven a la família reial, com el del cas Nóos que involucrava a la infanta Cristina i a Iñaki Urdangarin, o la caça d’elefants a Botswana. El prestigi de Juan Carlos estava pels sòls i la seva abdicació cap a Felip VI, que apareixia en els mitjans de comunicació com “el preparat”, va ser un intent de rentar la cara la Monarquia.

La recerca judicial Suïssa torna a plantejar ara la qüestió de la corrupció real, amb un govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos. Unidas Podem ha demanat una comissió de recerca parlamentària, sabent que el PSOE ja votarà en contra. Un gest per a la galeria.

A diferència d’Izquierda Unida, que sempre ha aixecat en el seu programa la república federal, Podemos mai va incorporar en el seu programa la lluita contra la monarquia, alguna cosa que sempre va considerar “fora de l’agenda”. No obstant això, fa alguns anys, Pablo Iglesias encara realitzava algunes declaracions crítiques d’aquesta institució: “Democràcia i monarquia són dos conceptes contradictoris que s’expressen a més així en la història d’Espanya. En la història d’Espanya monarquia és símbol de corrupció, d’Imperi, d’eleccions falsejades, de sufragi censatari, de límits al desenvolupament constitucional i al desenvolupament democràtic. Monarquia és símbol a Espanya que un dictador designi a un Borbó com a successor al títol de Rei. La Monarquia no és una mica del que cap espanyol demòcrata pugui enorgullir-se”.

Et pot interessar: “Milongas”, o el que deia Pablo Iglesias de la monarquia abans de ser ministre

No obstant això, ni Izquierda Unida ni molt menys Podemos s’han plantejat seriosament la lluita per acabar amb la monarquia. I encara menys ara que són part del govern pro monàrquic al costat del PSOE, com es va veure en l’acte d’inici de la Legislatura, amb els ministres d’Unidas Podemos aplaudint dempeus al Rei Felip. O encara pitjor, amb l’escandalós suport d’Unidas Podemos al veto en el Congrés a la iniciativa de la CUP perquè el Rei comparegui pels contractes amb l’Aràbia Saudita. Un nou i enorme batraci que estan disposats a empassar els ministres “del canvi”.

La qüestió de la monarquia i les corrupteles del rei emèrit tornen a estar a l’agenda política a poc més d’un any que desenes de referèndums antimonàrquics s’estenguessin per tot l’Estat en barris i universitats.

Et pot interessar: La UAB diu No a la Monarquia i Sí als processos constituents

A l’Estat espanyol portem suportant més de 40 anys de democràcia borbònica sorgida de les entranyes del franquisme. No permetem una segona transició pactada per dalt que tracti de tancar la crisi monàrquica, territorial i de representació per a donar-nos 40 anys més del mateix. Per això, més que mai, davant la completa integració del neo-reformisme al règim monàrquic en el govern neoliberal “progre”, fa falta una alternativa política que es planti enfront d’aquest règim i la seva monarquia. Una alternativa que lluiti per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans sobre les ruïnes d’aquest règim decadent per a “decidir-lo tot”, com a part de la lluita pel govern de les i els treballadors.

Et pot interessar: De referèndums, assemblees constituents i democràcia obrera: la lluita per “decidir-ho tot”

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic