http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CORONAVIRUS
“Cuidem als què cuiden”. No als acomiadaments de monitores del lleure i extra-escolars
Itziar Batet
Educadora | Barcelona

Tanquen les escoles i ens mantenim en estat d’alerta enfront de possibles acomiadaments davant la nostra situació vulnerable per ser “les precàries de l’educació”. Monitores de temps lliure, educadores extra-escolars, de suport i emocionals. Què fer enfront d’aquesta crisi?

Ver online

Ens arriba la notícia del tancament de tots els centres educatius. Un decret que no només ha trastocat la vida normal de les famílies de tota la població. També ha deixat en la incertesa a milers i milers de treballadores precàries de l’educació: les monitores i monitors de temps lliure, extra-escolars, de suport o les vetlladores. Un col·lectiu laboral en el que les dones i la joventut estem sobre representades.

Qui som? Som milers i milers a tot l’Estat i conformem el 50% del personal de les escoles públiques, juntament amb les cuineres i personal de neteja. Som les que cuidem als nens i a les nenes en els menjadors escolars, ajudant perquè mengin bé i educant-los en hàbits alimentaris, tan importants per al seu creixement. Som les que cuidem d’ells al pati, organitzem activitats d’oci, juguem amb elles perquè es diverteixin i no els passi res. I si els passa quelcom, els cuidem i tractem com si fossin les nostres filles i fills, curem les seves ferides o simplement, els cuidem.

Som les vetlladores que “vetllem” per aquells nens i nenes que necessiten suport educatiu, o que per poques hores i baixos salaris, fem activitats extra-escolars o educació emocional.

La majoria de les vegades som, del personal educatiu, els qui més coneixem els seus problemes i preocupacions: darrere de cada nen o nena hi ha un món, una història a vegades dura, a vegades no. Ells es recolzen en nosaltres per a tot, perquè on més transmeten les seves vivències és en “el seu temps lliure” i nosaltres les rebem. I no podem ocultar que passem per situacions de risc amb nens o nenes que sofreixen crisis agudes. Siguem monitores, vetlladores, de suport o educadores emocionals.

Arriba el divendres 13 de març. Els grups de whatssap comencen a escalfar-se, primer entre l’angoixa i la incertesa. Què passarà amb nosaltres? Tenim contractes molt precaris, de poques hores, algunes només dues hores, altres dues i mitja, contractes ’fixos discontinus’ o d’‘Obra i Servei’. A més estem contractades per empreses privades, encara que treballem en centres públics. Què faran les empreses externes, sempre mirant pels seus interessos? La por i incertesa de sempre, que ens acomiadin, que ens enviïn a l’atur, que vulnerin els nostres drets més elementals.

Els nostres grups de whatssap es continuen escalfant, ja amb ràbia perquè passen les hores i no sabem què passarà amb nosaltres. Connectem amb les nostres xarxes d’altres col·les i companyes i companys que també tenen contractes precaris amb diferents empreses externes. Arriben notícies diferents, però cap bona: a algunes les acomiaden, a d’altres ens imposen EROs o ERTOs.

Arriba el dia en què els nostres centres de treball estan tancats, ja no podem treballar i moltes de les empreses encara no han informat res. Els comitès d’empresa on estan CCOO i UGT estan totalment absents. Ens assessoren els sindicats alternatius i combatius, ens donen ànims i ens diuen: els acomiadaments són il·legals, els EROs i ERTOs també.

Ens expliquen que si una empresa tanca per ordre de l’administració pública, les treballadores es troben en situació d’incapacitat temporal, com si es tractés d’una baixa per accident de treball. Comencem a veure una llum, quins són els nostres drets.

Fins que les empreses comencen les seves amenaces amb acomiadaments i tot tipus d’il·legalitats, informant per whatssap o per telèfon, sense cap explicació. Llançant-nos al carrer, així, d’un dia per l’altre.

Les nostres reivindicacions

Per què totes aquestes suspensions que ens estan imposant, no són considerades igual que els confinaments i baixes per coronavirus? És a dir amb el 100% de salari i a càrrec de les mútues? Perquè som les precàries i precaris de l’educació. Als qui ni tan sols consideren “de l’educació”. Per això tenim contractes precaris d’empreses de servei d’àpats o multi-serveis, que ens tracten com a material descartable. Hem de lluitar per la prohibició de les acomiadaments!

Per això moltes de nosaltres estem organitzades i la nostra reivindicació avui s’actualitza enfront de la crisi del coronavirus: contra l’externalització, lluitem per l’internalització dels nostres serveis. Per a això és necessari que es rescindeixin els contractes que s’han signat des de les direccions al costat de l’AMPA amb les empreses privades de menjador, de suport o extra-escoalrs. I així es reverteixin les privatitzacions perquè els diners de les famílies que paguen els menjars diaris dels menjadors, les cures i les extra-escolars es destini al sistema públic i, d’aquesta manera, es reverteixin les condicions d’extrema precarietat de les treballadores i els treballadors. Com ens va dir una mare d’una escola: Cuidem als què cuiden dels nostres fills!

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic