Des del passat dissabte 15 de març, amb el Decret d’Estat d’alarma anunciat pel Govern de Pedro Sánchez, entre d’altres mesures, es permetia intervenir les instal·lacions sanitaries privades i posar-les a disposició de les Comunitats Autònomes. No obstant, fins a dia d’avui no hi ha una informació clara sobre la disponibilitat d’aquestes infraestructures.

Per exemple, aquí a Catalunya, encara no es coneixen dades exactes. Des del dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar que la Generalitat ja tenia el control de les instal·lacions i els professionals de la Sanitat Privada. No obstant, no ha anunciat en cap moment quants són els pacients atesos per hospitals privats, és més , cada cop que se li pregunta a totes les compareixences públiques, la consellera sempre evita contestar sobre el tema.

Actualment la Sanitat privada a Catalunya disposa d’un total de més de 3.300 llits. Això sense comptar amb aquells que són de concertació pública. En les declaracions que va fer el director general de la principal patronal, ACES, al diari Nació Digital va anunciar que havia cedit tan sols un centenar de llits – 21 dels quals en Unitats de Cures Intensives(UCI)-, mentre també demanava seguir gestionant els hospitals. Per altra banda, en declaracions al mateix diari, des del grup empresarial QuironSalud, que disposa del 42% dels llits privats a la demarcació de Barcelona, anuncia que ha posat a disposició del Departament de Salut tan sols 400 llits, dels quals 60 són de l’UCI. Aquesta empresa gestiona més de 1.300 habitacions a tot Catalunya, és a dir, que només ha cedit una tercera part del total dels seus llits.

Paradoxalment, aquests últims anys hem vist com el negoci de la sanitat privada creixia amb guanys multimilionaris, i tot gràcies al deteriorament de la sanitat Pública després de les enormes retallades. De fet es calcula que entre els anys 2010 i 2015 els beneficis de les empreses sanitàries i de les asseguradores de salut van pujar un 16% a tot l’Estat, arribant a embutxacar-se més de 6.000 milions d’euros a l’any.

L’actual crisi que està causant la pandèmia del Covid-19 està desemmascarant les conseqüències més crues d’una sanitat totalment desmantellada. Els professionals sanitaris reclamen més recursos indispensables mentre segueixen posant en risc la seva salut i la dels pacients que atenen. Ja fa dies que es parla d’una manca de material bàsic com mascaretes i Equips de Protecció per evitar contagis, no hi ha llits suficients, sobretot a les UCIs, ni prous respiradors. I també falta personal, mentre cada cop són més els casos de treballadors sanitaris contagiats pel virus.

El col·lapse del sistema sanitari és imminent. De fet, els protocols d’actuació a les UCIs ja estan marcant que s’ha de donar prioritat a aquells pacients que tinguin majors possibilitats de viure, assumint que se n’hauran de deixar morir a molts d’altres, com ja està passant a Itàlia.

Davant d’això és indispensable i urgent la nacionalització real i efectiva de totes les instal·lacions de la sanitat privada sense cap tipus d’indemnització ni compensació econòmica. I que aquesta estigui sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública i usuaris, amb l’assessorament d’experts , per tal de garantir que no s’escatimaran recursos i una total transparència de quin és l’ús que es fa dels mateixos.

El mateix és necessari amb la indústria farmacèutica i aquelles empreses dedicades a la fabricació o distribució de material sanitari i equips de protecció individual. Alhora també cal contractar tots aquells treballadors sanitaris a l’atur, que l’última EPA xifrava en més de 80.000, així com incorporar a tots els estudiants d’últims cursos de Medicina i Infermeria, reforçar tots els serveis de neteja, l’atenció telefònica d’emergències, medicalitzar hotels, construir hospitals de campanya,... De la mateixa manera també és torna urgent i de primera necessitat generalitzar i ampliar els testatges que s’estan fent del virus.

No obstant, mentre l’Estat militaritza els carrers centrant la solució del problema només amb el confinament de la població, es nega a implementar un pla de xoc sanitari com el que acabem d’exposar. I la raó és molt senzilla, en cap cas s’estan plantejant tocar els beneficis de les grans empreses, aquelles que acaparen els fons necessaris per a resoldre aquesta situació.

Així, mentre hi ha en joc la vida de milers de persones, l’actual govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos, en cap cas es plantejarà intervenir en la seva totalitat la sanitat privada, ni aplicar majors impostos a les grans fortunes, a les empreses de l’Ibex 35 o a la banca, ni deixarà de finançar la Monarquia. Tot al contrari, està permetent que milers de persones es quedin a l’atur, flexibilitzant els ERTOs , a la vegada que ens aboca a una crisi sanitària de dimensions incalculables.