EFE/MONCLOA

Portem ja dues setmanes de l’“estat d’alerta” decretat pel Govern del PSOE-UP. Segons les autoritats sanitàries serà en aquesta setmana quan comenci el pitjor amb una forta afluència de malalts de Covid-19. El President Sánchez ha decretat aquest diumenge un confinament gairebé total a partir del dilluns 30 per a tractar de reduir dràsticament el ritme de contagis. No obstant això, totes les mesures arriben tard i no inclouen la inversió econòmica necessària per a evitar més morts i contagis.

La tercera setmana de confinament comença havent superat les 7.340 persones mortes i 85.195 contagiades, amb el que supera a la Xina en el nombre de persones infectades. Totes aquestes estadístiques són molt relatives. Es refereixen a les poques persones que han estat diagnosticades amb un test de coronavirus. I la xifra de morts també: només se sap la d’aquells persones mortes que prèviament van ser diagnosticades. No se sap l’extensió del virus en l’Estat espanyol, encara que hi ha estudis que estimen entre 300.000 i més d’un milió de persones.

Els Governs que no invertien en salut pública
El Govern de Sánchez-Iglesias s’escuda en la falta de coneixement del virus, en què és nou i la sorpresa que genera el nivell de contagi i de mortalitat. Si bé és cert que la velocitat en què va evolucionar la pandèmia és sorprenent, no es pot dir que hi ha hagut una sorpresa enorme. I, també és cert que el virus és nou, en cap moment van aprofitar el succeït a Itàlia i la Xina, ni en l’experiència dels múltiples virus.

No es pot parlar de sorpresa perquè en el que portem del segle XXI han aparegut molts virus més o menys mortals i més o menys estesos. L’Ébola, la grip aviària, el virus del Zika o el SARS han estat algun dels nombrosos virus que ens han afectat amb major o menor extensió mundial. De fet, el 2015 l’OMS havia advertit de la possibilitat d’un virus estès a tot el planeta.

No obstant això, cap govern s’ha preparat per a enfrontar-los. És una tònica general que, des de la crisi de 2008, s’ha retallat en recerca i en atenció hospitalària. L’Estat espanyol, un dels països que més l’ha fet: la inversió va caure del 6,77% del PIB en 2009 al 5,9. Des de 2008 la sanitat va perdre més 15mil milions d’euros amb els governs de Zapatero i Rajoy. Fins i tot va sofrir retallades de Sánchez perdent 1.200 milions més.

La falta de voluntat a enfrontar el Coronavirus es va demostrar també al llarg de 2020. Mentre el virus va estar a la Xina, era “cosa d’Orient”, a Occident “l’enfrontarem millor”. No obstant això, a mitjans de febrer ja estava al seu aire al nord italià, sent tan greu que Venècia va haver de suspendre fins i tot el famós carnestoltes. Però el Govern no va fer res davant un virus que ja tenia extensió mundial i estava a pocs quilòmetres.

Poc abans de carnestoltes, a l’Estat espanyol va morir el primer cas oficial de Coronavirus. Però, com el Govern no s’ha preparat per a enfrontar el virus, es va anunciar que la causa d’aquesta mort va ser per “pneumònia d’origen desconegut” quan aquesta era la més important complicació que causava la mort a la Xina i Itàlia. Més greu encara va ser que recentment el 3 de març, analitzant una mostra post mortem es va arribar a aquesta conclusió.

Ja per mitjans de febrer estava circulant el virus a l’Estat espanyol. En aquell moment, no es feien tests. Sánchez encreuava els dits i pensava “que no passi a Espanya”. No obstant això, va passar. A Torrejón d’Ardoz, a València amb els quals van anar al partit de l’equip Che i l’ Atalanta, a Igualada i a Haro, comunitat de La Rioja o Vitòria, van ser els primers focus en l’última setmana de febrer.

Et pot interessar: Cinc mesures urgents, que no pren el govern, per a enfrontar la catàstrofe

Sánchez i Iglesias no van fer res per confinar en aquests primers focus. Ni tampoc van generalitzar els tests per a veure on estava realment i veure quina estratègia tenir. Les primeres mesures van ser realitzades el 13 de març amb la suspensió de classes i aquest cap de setmana amb l’Estat d’alerta. Però el virus ja portava més de 20 dies d’avantatge. I, per a la Xina i Itàlia ja es sabia que quan surten els primers símptomes a la llum volia dir que la infecció havia succeït set dies enrere.

Aquestes mesures de confinament són l’assumpció del fracàs total de la falta de mesures. En lloc de preparar-se per a l’eclosió i generalització d’aquests focus, el Govern es va dedicar a una espera completament passiva. Res de contractar més personal, res d’expropiar la salut privada, insuficients hospitals de campanya i molt menys de tests! Tampoc va obligar el teixit empresarial a produir bates, ni màscares, ni gel líquid, ni sabó, ni respiradors, ni res de totes els instruments necessaris per a ampliar la capacitat dels hospitals.

La contractació de més personal, es va començar a fer l’última setmana de març davant l’evidència del col·lapse de la UCIs. Col·lapse que se suposa que el Govern va estar centrat en evitar i resar perquè els casos greus s’estirin al llarg del temps. Els geriàtrics i residències s’han convertit en un enorme parany per als interns i per al personal que treballa allí. L’escàs del material obliga el personal a haver de “gestionar-lo”.

Aquest cap de setmana, el confinament ha estat més restrictiu. Ara només es permeten el funcionament d’aquelles indústries considerades com a essencials. No obstant això, les úniques mesures són del mateix tipus que quan la pesta bubónica del segle XIV: aïllament. D’aquests 200.000 milions d’euros anunciats no han posat gairebé res en Sanitat. La meitat està dirigit a avals per a préstecs a les grans empreses i 17.000 milions seria inversió real del Govern i la resta “màgia”.

Com es pot llegir a les notícies de diaris de tot el món, la “tàctica” per a combatre el virus per part de tots els governs és l’ “aïllament” i la pobresa, perquè arriba fi de mes i hi ha més d’un milió d’acomiadaments i milers de ERTOs. Com pagarà el lloguer, la llum, el gas, aigua i menjar la classe treballadora? Això és capitalisme pur i dur. Tot per a les grans empreses i si sobra alguna cosa, per al poble treballador. Ells tenen la sanitat privada i de la pública les millors atencions. A nosaltres ens deixen el que sobra.

Per a acabar amb el Covid-19, minimitzant les morts i els costos per als treballadors i els pobles, no hi ha més alternativa que lluitar contra el capitalisme de les grans empreses.