|
Multitud de treballadores i treballadors del tercer sector portem temps sobrevivint una alta situació de precarietat que ara, en temps de coronavirus, es multiplica per mil, agreujant les carregues de treball i la perillositat. Avui però, volem parlar en especial dels educadors i les educadores de centres d’acollida de menors i de centres residencials d’acció educativa, més coneguts com CRAEs i que dirigieix la DGAIA -Direcció General d’Atenció a la Infancia i Adolescència-.
Enfront aquesta situació que es torna insostenible parlem també amb un dels nostres companys que treballa en un CRAE i que està patint tot això en primera persona. Ens diu primer de tot que vol mantenir-se en l’anonimat per les represàlies que acostumen a produir-se en aquest centres.
El company ens explica que en el seu centre "abans del coronavirus ja era un caos, insuficiència de materials. Un clar exemple d’això és que l’ascensor porta varios mesos sense funcionar en un centre amb 4 plantes. Els joves i els treballadors hem de pujar i baixar molts cops al dia, és un càstig, és molt esgotador, ja que ara, amb el coronavirus, hem de pujar i baixar el menjar dels nois".
Cal tenir en compte que aquest centre, que acull a vint menors, està considerat com un dels pitjors centres de menors segons la fundació que el gestiona. Molts dels joves que hi viuen estan en una situació de llibertat vigilada. Un centre, sens dubte, on les realitats dels joves són molt complexes.
El company denuncia també que "a nivell de la entitat, la gestió es pèsima. L’anterior directora va ser rellevada, i van enviar un nou director aliè al centre. El qual, tot i venir amb ganes de canviar la situació, no ha aconseguit, tot segueix igual".
I és que, a banda dels treballadors, els joves que hi viuen, també tenen moltes queixes, sobre tot de l’estalvi económic a canvi de la baixa qualitat dels àpats, ens diu el company mentre denuncia que "l’empresa no fa cas i tampoc vol oferir un canvi del servei de catering".
No obstant, allò més greu per al company és el sobre esforç, encara més agreujat de les condicions laborals, ja que "amb tota aquesta situació, arriba el coronavirus, i la situació es torna encara més tensa, tant pels reballadors com per a usuaris. El nostre servei amb aquesta situació, degut a baixes mèdiques, la plantilla s’ha reduït gairebé a la meitat, quelcom que provoca que la ratio se’ns dupliqui, pràcticament d’un dia per l’altre. Ara, la cosa s’està posant complicada, tant per als nois, al estar tancats 24 hores, on les relacions es tensen molt i els conflictes s’accentuen, i alhora pels educadors que cada vegada som menys".
D’altra banda el company remarca també l’actuar de la gestió de les institucions que dirigeixen el servei en front la crisi sanitària en dir que "per si no fos suficient, la DGAIA, que sembla que desconeixi la realitat dels centres de Catalunya, va proposar a la entitat que gestiona el nostre centre, la possibilitat de que els treballadors ens tanquessim amb els nois durant els 14 dies de confinament, en condicions sumament mediocres. En condicions normals, el centre ja se’ns queda petit, totes les habitacions estan plenes, gairebé no tindriem un espai per dormir o on habilitar llits i demés. Els treballadors hem respost de forma negativa a la proposta de confinar-nos en aquestes condicions, fent que el centre segueixi amb el mateix horari laboral".
Tot i així, segueix denunciant la situació d’inseguretat per la que pasen els treballadors ja que "de totes formes el centre segueix totalment desprotegit enfront del coronavirus, això es quelcom que cal assenyalar. Els treballadors i treballadores no tenim cap mena de material de protecció ni espais d’aïllament o espais oberts que necessiten els menors. L’empresa després de fer-nos esperar durant varies setmanes, ens ha ofert 20 mascaretes, amb la premisa de que cada mascareta ens ha de durar 3 dies".
I allò més greu és que "l’empresa també ha acomiadat a algun treballador de forma injusta, al rebre la baixa després de tenir contacte amb un positiu de Covid-19".
Aquesta és la realitat, el dia a dia d’un de tants treballadors o treballadores del tercer sector. Tot i ser considerats essencials en aquests moments, se’ns tracta de la mateixa forma que durant els últims anys, a cop de precarietat i negligències. Sembla ser que l’única solució, per altra banda contra-sanitària, de la DGAIA forma part de la lògica de mantenir l’statu quo, confinant-nos en un centre sobre-poblat i amb l’agreujant que això possibilita encara més els contagis.
I és que la majoria de CRAEs i centres estan gestionats per entitats privades o concertades, que es lucren a base de les pèssimes condicions que ofereixen i l’estalvi per part de la seva administració. La situació de pandèmia, està demostrant, encara més, que la gestió d’aquestes entitats no és viable, i que no són capaces de d’afrontar la pandèmia amb mesures que prioritzin la salut dels usuaris i dels treballadors, de forma responsable, cercant espais d’allotjament alternatius.
Tampoc els govern, central i autonòmics, ni les entitats que gestionen aquest tipus de recursos d’habitatge, es proposen unes alternatives que permeti unes millors condicions pels joves i pels treballadors, on es pugui fer l’aillament dels casos possibles d’una forma més responsable. Així com tampoc s’està proporcionant la totalitat del material sanitari necessari per desenvolupar la seva feina.
Un exemple d’això és també la gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Davant aquesta situació de desamparament per a molts, l’equip de Govern d’Ada Colau es limita a aixecar un campament a la Fira de Barcelona per 250 places, el 10% de la població sense llar o amb emergència social i habitacional, per posar un exemple. Una lògica, que en la pràctica es limita a no tocar els interessos dels grans lobbies econòmics com podria ser el sector hoteler.
Existeixen espais adequats que poden proporcionar el sector hoteler, que cada any tanca amb milions de beneficis. Doncs bé, en l’actualitat tots aquests hotels resten sense ocupació, 65.000 llits d’hotels a la ciutat.
Enfront això, cal exigir a les institucions que tots els grans hotels siguin reoberts i les seves habitacions confiscades sense cap indemnització. Que aquestes instal·lacions es posin a funcionar sota el control dels seus treballadors i treballadores, que ells organitzin la feina en condicions de seguretat i higiene, i al costat de les educadores, treballadors socials, integradors... i sanitaris... els convertim en centres residencials per a totes aquestes necessitats habitacionals i socials urgents.
Aquesta és la forma més segura per a que els menors tutelats i nosaltres, els treballadors i treballadores del sector, sortim dels amuntegaments i la perillositat enfront la crisi actual i l’agreujament de la precarietat en la que vivim o treballem.
|
