|
La pressió extrema del Suprem ha tingut clars efectes sobre les “Juntes de tractament” de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses. S’ha donat la “casualitat” que les tres juntes han decidit el mateix sobre tots i cadascun dels presos polítics catalans. El Suprem, que formalment no té cap autoritat en aquestes decisions, ha mostrat com les regles funcionen quan li són útils (i el contrari, clar).
També és cert, que aquestes tres juntes no han aprovat cap altre confinament domiciliari. No obstant això, altres juntes han permès que presos de segon grau i sota l’aplicació del “100.2” puguin realitzar el confinament amb les seves famílies. En síntesi, el 15% dels presos en aquesta situació, similar a la dels presos polítics catalans, han pogut sortir de les presons catalanes.
Les declaracions de Marlaska són de traca. El ministre de l’Interior no podia “assumir que un condemnat ha de complir el confinament en un lloc diferent al seu domicili”. Encara que a altres presos en la mateixa situació, sí que se’ls podia concedir com efectivament ha succeït. I Grande-Marlaska ha evitat el quid de la discussió dient senzillament que “poden mantenir la salut” dels interns.
Una altra mostra més de com dialoga el Govern central amb el poble català. Repressió judicial-policial i una mica de paraules. 155 i una ganyota de somriure. La taula de diàleg que trigarà molt a reunir-se, no podrà ni parlar de la situació dels presos polítics. Molt menys encara d’un referèndum d’autodeterminació. Tampoc de l’1O i la repressió amb més de mil ferits.
Aquesta situació ha portat a afirmar a Oriol Junqueras que “la ‘Justícia’ espanyola prevaricant. Cap novetat”. És cada vegada més difícil creure que els dirigents polítics catalans no són presos polítics o no són ostatges del reaccionari Règim del 78. Encara que hi hagi una Pandèmia impressionant, el Règim del 78 demostra que vol picar al poble català.
Part d’això són els presos del 23S. En aquests dies l’Audiència Nacional va haver de rebaixar a 10.000 € la quantia de fiances que s’havien sol·licitat per dos dels presos del 23S de l’any passat, Germinal Tomàs i Jordi Ros. Ells tenien una fiança de 15 i 30 mil € respectivament, quan els quatre primers només les tenien de 5 mil €. Sense més “prova” que un atestat de les forces de (in)seguretat, també seguiran a la presó.
Aquestes mostres de ferma repressió del Règim del 78 cada vegada seran majors cap a la classe treballadora i el poble de Catalunya i de tot l’Estat. El Covid-19 ha accelerat un període de forta recessió que ja se sotjava mesos abans. L’Estat espanyol, que ja càrrega amb els 60.000 milions de la banca, carregarà amb 100.000 milions més de les empreses de l’Ibex35.
En tan sols 15 dies d’Estat d’Alarma l’atur ha pujat molt més que durant el pitjor mes de la recessió iniciada en 2008. I, el que s’espera no serà molt millor: més atur i precarietat. El Règim de la Corona enriquida amb presumptes “comissions”, de l’Ibex35 que guanya milers de milions i els polítics amb salaris estratosfèrics es prepara per a defensar-se i descarregar la crisi sobre nosaltres.
|
