|
Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Cuixart torrnen a sortir de la presó dels Lledoners per anar a treballar.
Aquesta mesura és dóna degut a que el Govern de Pedro Sánchez ha decidit relaxar des d’aquest dilluns l’Estat d’alarma i obligar a que milers de treballadores i treballadors de sectors no essencials s’hagin de desplaçar novament per a anar als seus centres de treball.
En aquest sentit, els presos en tercer grau o que es vegin beneficiats per l’article 100.2, com és el cas dels líders sobiranistes presos, poden tornar als seus llocs de treball si així ho desitgen, com Turull, Rull i Cuixart.
No obstant això, com ja passava abans de la crisi, els presos polítics han de tornar a la presó dels Lledoners per a passar la nit.
I és que la política de desescalada del confinament del Govern central, o més aviat la plena submissió a les pressions de la patronal i l’Ibex35, per la qual milers de persones estan posant-se novament en risc de contagi per a salvaguardar els beneficis dels empresaris i els grans lobbies es reflecteix també en el sistema penitenciari i d’una forma més crua, fins i tot.
Durant les últimes setmanes en les que el confinament ha sigut gairebé total i només els sectors essencials s’han vist amb la necessitat de desplaçar-se als seus centres de treball, la pressió del Tribunal Suprem ha tingut clars efectes sobre les “Juntes de tractament” de les presons impedint que els presos polítics passessin el confinament a les seves cases.
En una institució com la penitenciària on normalalment hi ha un amuntegament important a les presons, i ni parlar en temps de pandèmia, el Govern de Sánchez ha deixat clar novament que l’escarn cap als líders sobiranistes presos no s’atura ni per la major crisi sanitari-econòmica des del passat segle XX.
Però a més, cal no oblidar que la repressió del 155 continua encara vigent, no només contra el bloc sobiranista, sinó també contra el conjunt del moviment independentista català.
La criminalització cap a l’esquerra independentista no es deté, fins i tot, en plena crisi del coronavirus, com ho demostra el manteniment de la presó provisional dels joves Charaf, Ibrahim o Dani a Madrid, detinguts durant les protestes de la tardor catalana, o les centenars de causes obertes contra militants i activistes com és el cas dels membres dels CDR del 23S o Tamara i Adrià Carrasco, aquest últim encara exiliat. Tot això, amb la finalitat d’eliminar d’arrel les aspiracions de democràtiques pel dret a decidir del poble català.
|
