http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Davant les decisions unilaterals de la universitat, assemblees virtual de les classe per a decidir-ho tot!
Contracorrent
Catalunya

El Ministre d’Universitats i la Conferència de Rectors tornen a reunir-se a porta tancada per decidir sobre les nostres avaluacions sense comptar amb la opinió dels i les estudiants. És necessari impulsar assemblees virtuals per decidir sobre les avaluacions i la nostra educació.

Ver online

Amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus i les mesures de confinament, tots els estudiants hem vist com de sobte canviava radicalment la nostra vida formativa. Totes les carències i problemes del sistema educatiu i de les universitats estan ressorgint en aquesta crítica situació.

El drama social i humà, amb desenes de milers de víctimes, les famílies que no poden acomiadar-se dels seus éssers estimats, l’augment dels ERTOs i els acomiadaments, els sistemes de salut col•lapsats, hospitals i morgues improvisades, la falta de material de protecció per als treballadors, etc. Contrasten amb un sistema educatiu passiu davant la crisis sanitària on sembla que l’únic important es que segueixi endavant la maquinaria d’avaluacions.

L’obsessió per posar-nos nota i segui com si res està produint una sobrecàrrega de feina. Els mètodes d’avaluació segueixen sense estar clars, els treballs es dupliquen mentre es mantenen els exàmens o s’incrementen fins al punt de que resulten fins i tot més difícils de dur que les probes finals.

La crisis ha elititzat encara més la universitat que, de nou, no atén a la nostra realitat. No tothom té una connexió a Internet de la qualitat suficient o un ordenador del que disposar la major part del temps.

Tampoc tothom disposa d’espais on estudiar, ja que molts vivim en pisos petits o els compartim amb més gent. O fins i tot aquells i aquells que es veien obligats a treballar precàriament per pagar-se els estudis han sigut acomiadats i altres seguim treballant sense la protecció adequada, preocupats per la nostra salut i la de les nostres famílies.

En molts casos s’oblida que la preocupació per aprovar també deriva de l’enorme esforç econòmic que gran part de l’estudiantat i les nostres famílies han de fer per pagar les matrícules universitàries, les quals s’encareixen si suspenem una assignatura. És increïble que a hores d’ara, encara no s’hagin tornat l’import íntegre de les matrícules, ni tan sols que s’hagin cancel•lat les quotes pendents. Pretenen cobrar-nos com si el curs es donés amb normalitat.

A tot això s’hi suma la inestabilitat emocional i mental provocada per les situacions d’amuntegament, la mort de éssers estimats, acomiadaments o ERTOs de familiars i altres situacions que dificulten encara més seguir amb el curs.

Per això mateix no es pot avaluar amb els criteris anteriors a aquesta situació. S’ha d’adaptar la avaluació a les circumstàncies individuals, rebaixar els continguts, ampliar els terminis, tenir més en compte tota la activitat prèvia a la suspensió de les classes, etc. També s’han de garantir que no hi hagin suspesos, no seria just fer repetir a ningú en aquestes circumstàncies.

Reivindicacions com aquestes ja s’estan plantejant des de diferents iniciatives d’estudiants. Tot i això, en la reorganització del sistema formatiu no se’ns està tenint en compte en absolut, ni les nostres opinions ni les nostres circumstàncies personals.

En reunions a porta tancada, el ministre Castells i la conferència de rectors estan prenent totes les decisions deixant al marge al conjunt dels estudiant i la comunitat universitària. Tot això respon al model antidemocràtic i elitista de la universitat-empresa que concep a l’alumnat com a subjecte passiu al que se l’ha de qualificar amb un nombre per a que tot funcioni. Així, es segueix deixant al marge als i les estudiants, que som les primeres interessades en aprendre.

En la darrera d’aquestes reunions s’ha acordat “transformar la avaluació presencial actual en un sistema d’avaluació no presencial”, però, qui decidirà sota quins criteris? Ens seguiran deixant al marge de les decisions que afectin a la nostra formació?

Fins ara, la avaluació no presencial ha constituït en enterrar-nos en treballs i exàmens online, mantenint-nos al marge d’aquesta crisi, en comptes d’utilitzar tot el potencial de les universitat per superar la pandèmia tal i com han exigit representants i associacions estudiantils. La mobilització de recursos ha sigut mínima tot i la capacitat.

Pot interessar-te: Quin rol han de jugar les universitats enfront de la crisi sanitària?

Si volem tenir veu i vot és necessari impulsar assemblees virtuals per classe pe discutir les nostres pròpies reivindicacions i escollir portaveus. És necessari una coordinació entre estudiants, investigadors, personal docent i no docent per a la creació de comitès de crisi que discuteixin les noves formes d’avaluació, així com la manera de recuperar l’aprenentatge perdut i la mobilització dels recursos de la universitat. Que la gestió de la universitat recaigui en la seva comunitat universitària i no en la casta acadèmica de rectors i degans.

En aquet sentit, son molt positives les primeres iniciatives d’autoorganització que estan sorgint, on grups de classe rebutgen la sobrecàrrega de feina, proposen solucions i es coordinen a traves dels seus delegats. És necessari estendre aquestes experiències i dotar-les de poder de decisió real, incorporant nous mètodes de lluita si no s’accedeix a les nostres demandes, com la vaga estudiantil a Galicia.

Avui més que mai és necessari lluitar per una universitat sota el control dels estudiants, docents i no docents i al servei de la classe treballadora que és la que està en primera línea lluitant contra el virus i a la que més afecta la malaltia i la quarantena, mentre el govern del PSOE i UP rescata a les grans empreses i envia a milers a treballar sense protecció.

Fem una crida a tots els estudiants, a les associacions, agrupacions i al conjunt del moviment estudiantil a no quedar-nos passius davant la nostra pròpia educació i impulsar assemblees virtuals per classe, que triïn el seu propi portaveu, que discuteixin i lluitin per les seves pròpies reivindicacions. Des de Contracorrent plantegem que el conjunt del moviment faci seves les mesures següents:

1. Devolució de la matrícula. La universitat pública ha de ser gratuïta per que tots els fills de les classes populars puguin estudiar, avui aquesta necessitat és major que mai. Exigim també la plena disposició de recursos on-line gratuïts com manuals, llibres, documentals, etc. Això ha d’estar lligat amb una reducció de la càrrega lectiva i s’han d’establir els mètodes i dates d’avaluació quant abans, de manera democràtica i transparent.

2. Ni un sol suspès en aquestes condicions tan difícils, especialment per aquelles famílies amb menys recursos, i manteniment de totes les beques.

3. Mobilització de tot el coneixement i els recursos sanitaris, científic i tècnic de les universitats, que es facin públics i accessibles els recursos de la universitat, que es lliurin totes les patents i els resultats de les investigacions que estan ara mateix en mans de les empreses privades, i que s’obrin formularis per que els estudiants puguin inscriure’s com a voluntaris per lluitar la pandèmia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic