http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
XERRADA CICLE L’ESQUERDA
"La relació entre patriarcat i capitalisme s’actualitza més que mai en temps de coronavirus"
EsquerraDiari.cat

"La relació entre Patriarcat i Capitalisme. Classe, gènere i diversitat, en temps de corona virus s’actualitza més que mai", explica Cynthia Luz Burgueño en una xerrada del programa "L’Esquerda convidada i organitzada per l’organització anticapitalista independentista ARRAN, de Catalunya.

Ver online

L’organització juvenil Arran, de l’esquerra independentista anticapitalista de Catalunya, està organitzant un cicle anomenat "L’Esquerda",com ells mateixos expliquen "en clau formativa per a fer menys avorrit i més entretingut el confinament durant la crisi del COVID".

Publiquem una de les xerrades en les quals ha participat Cynthia Burgueño, del comitè de redacció d’Esquerra Diari, en la qual ha parlat sobre "Les treballadores en primera línia, com a punt de partida per a presentar el llibre "Patriarcat i Capitalisme. Feminisme, classe i diversitat", del qual és coautora al costat de Josefina L. Martínez. Publiquem extractes de la seva intervenció i el vídeo de L’Esquerda en YouTube perquè pugueu veure tot el cicle de xerrades.

Si abans sectors de treballadores, aquí i en el món, han estat en primera línia lluitant i autooorganizándose contra la precarietat laboral, l’explotació i les múltiples violències de gènere, avui enfront de la crisi del coronavirus estan en primera línia de les tasques de la producció i la reproducció.

Tasques que avui es consideren escenciales, però que el sistema capitalista i patriarcal les ha situat en les últimes de les categories, infravalorant-les, per a imposar major explotació, tot tipus de bretxes i desigualtats. La crisi del coronavirus visibilitza aquestes contradiccions, que ens portaran, passada la pandèmia, a més atur, pobresa i precarietat a tota la classe treballadora, meitat feminitzada.

Però que portarà també al fet que les treballadores estiguin encara més en la primera línia de la lluita de classes amb tots els sectors oprimits i explotats. Pel que hi ha condicions per a continuar construint un feminisme anticapitalista, antiimperialista i antipatriarcal, oposat al feminisme liberal com el d’Ana Botín avui fitxada pel FMI per a estar com a “dona en primera línia” per a salvar als bancs i els negocis capitalistes.

Si avui en l’Estat espanyol ja hi ha un milió d’acomiadaments al març, 3,5 milions de suspensions i unes previsions de caiguda de l’economia del 8% per a enguany (la pitjor xifra des de la Guerra civil). La situació futura es preveu pitjor que durant la crisi del 2008. Per això avui volia reflexionar també sobre la relació com preparar-nos per al després”, ha explicat, ja que "moltes treballadores comencen a reflexionar en els nostres cercles virtuals de debat sobre la situació i sobre quin programa podem aixecar, alternatiu al del Govern liberal imperialista del PSOE-Unides Podemos. Perquè si ara estem així, després de la pandèmia vindràn temps pitjors per a la classe treballadora. Una classe treballadora a més molt feminitzada.

Ja abans de la crisi actual ens preguntàvem: És possible apostar perquè les dones treballadores poden complir un rol d’avantguarda en la lluita de classes? està plantejat que puguin trencar la divisió de les files del moviment obrer actual lligat de peus i mans per les direccions sindicals burocràtiques i aportar a revolucionar i recuperar els sindicats o crear noves organitzacions democràtiques?

I ens preguntàvem això perquè des de fa dècades el capitalisme ha reconfigurat una classe assalariada femenina que, com hem vist, ve acompanyada d’una precarietat laboral extrema. El que transforma a les dones treballadores en els sectors més oprimits i explotats de la classe treballadora.

Aquestes hipòtesis s’actualitzen. Perquè tots els pitjors greuges que estem vivint avui, que van ser creats des de dècades per la classe capitalista, en temps de pandèmia ens sacsegen fins a la mort. És més, les acceleren, posant en valor les importants experiències de lluita i autoorganització de les treballadores al costat de l’altres sectors de la classe obrera, que van anar configurant les bases per a construir un feminisme anticapitalista, antiimperialista i antipatriarcal que desplegament un programa global i hegemònic de la classe treballadora, per als sectors més arruïnats.

S’actualitza aquestes hipòtesis també perquè avui moltes dones pensen en les seqüeles devastadores després de la pandèmia: reculada en els drets laborals, pobresa, atur, deute públic. I que toca començar a preparar-se perquè aquesta crisi no la pagui novament la classe treballadora. I serà una necessitat imperiosa teixir aliances amb el conjunt de la classe treballadora i crear hegemonia obrera i popular. Aliances al costat de tots els sectors de treballadors i treballadores estratègics de la producció com l’agrícola, el de la logística, les fàbriques d’aliments, els supermercats, els camioners que porten els aliments als mercats, de tot el sistema sanitari.

Finalment també volia aportar en una reflexió estratègica. Perquè no es tracta de limitar-nos a visibilitzar a les treballadores sempre ocultes i aplaudir-les. Es tracta d’avançar al costat d’elles a treure conclusions profundes de què està passant. Elles es mereixen alguna cosa més que les hi aplaudeixi i se les reconegui, perquè la crisi per a la classe treballadora no és una “idea”, sinó que és una qüestió de vida o mort.

Es tracta llavors, de reflexionar quin programa li oposem al dels partits capitalistes i els seus governs. Un programa que pugui plantejar una sortida real, efectiva i global a les diferents crisis i les demandes dels diferents sectors de la classe obrera i així per a combatre la seva divisió. Perquè ja no hi ha temps per al conformisme amb les engrunes dels partits reformistes, que en realitat partits com Podemos, estan quedant clar que són partits sense reformes ja totalment integrat al Règim del 78, i que només actuaran per a contenir o frenar qualsevol desafiament al sistema. Àmplies franges de treballadores, treballadors, joves, que abans confiaven en aquest govern “progressista”, avui veuen que les seves mesures “antisocials” estan per a a les patronals.

I que “el capitalisme no va més” comença a ser assimilat per molts sectors. Però el sistema capitalista patriarcal no caurà per si mateix i oposarà la seva violenta resistència enfront de qualsevol desafiament. Per a això disposa d’Estats, presons, policia i exèrcit, institucions polítiques, educatives, mitjans de comunicació. I també els partits polítics del règim.

Llavors, els i les militants revolucionàries tenim una responsabilitat enorme. I hem de preparar-nos. Perquè si el profund malestar i ràbia de la classe treballadora es transforma en organització, lluita i energia per a colpejar amb els seus propis mètodes i tocar els interessos del capital, estarem en millors condicions per a crear organitzacions revolucionàries.

La classe capitalista té els seus partits. La classe treballadora necessita de manera imperiosa el seu propi partit. I ja no hi ha temps que perdre perquè la crisi que estem vivint té dimensions històriques a nivell mundial. Un partit que es proposi acabar amb el capitalisme i sobre les seves ruïnes crear una societat sense explotació ni opressió. I què té a veure això que estic dient amb com actualitzar el debat gènere i classe/ patriarcat i capitalisme?

Primer, vull parlar com a treballadora precària, i com deia hi ha condicions per a continuar construint un feminisme anticapitalista, antiimperialista i antipatriarcal, oposat al feminisme liberal com el d’Ana Botín avui fitxada pel FMI per a estar com a “dona en primera línia” per a salvar als bancs i els negocis capitalistes.

Com viu Botin aquesta terrible crisi, és oposada a la de les treballadores que si no moren contagiades pel virus, treballant sense EPIs ni protecció, moriran de fam. I segurament els ancians de les famílies riques mai se’ls negarà un respirador.

També vull parlar com a militant revolucionària, sabent que no acabarem amb el sistema capitalista patriarcal si no es destruïm aquest sistema des dels seus fonaments. I per a això hem de preparar-nos, construint, com deia, una organització revolucionària: per la qual cosa és necessari també debatre, a més de quin feminisme, quin partit i per a quina estratègia és necessari construir.

I ho dic perquè estic convidada a una xerrada d’una organització anticapitalista, i jo pertanyo a una altra, al Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) i crec que avui ens mereixem també debatre aquestes altres qüestions d’estratègia fonamentals per als temps que corren. Deixo plantejat aquest repte, i novament, gràcies per convidar-me.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic