Els Estats Units registra un nivell històric de desocupació producte dels acomiadaments massius enmig de la pandèmia de coronavirus. Aquest dijous es va conèixer que en els últims 7 dies almenys 4,2 milions de persones van demanar l’accés a l’assegurança de desocupació. Si bé aquesta xifra implica una baixada del 20% en relació a les sol·licituds de la setmana prèvia, ja sumen 26 milions de nous desocupats en les últimes 5 setmanes.

L’informe publicat aquest dijous pel Departament de Treball indica que en la setmana que va concloure l’11 d’abril hi havia ja uns 15,97 milions de persones que rebien pagaments de l’assegurança per desocupació, un 34% d’increment sobre la setmana anterior. No obstant això a la setmana passada hi havia un total de 22 milions de persones que havien demanat l’assegurança de desocupació.

Milers de persones van denunciar que els sistemes obsolets dels diferents Estats fan moltes vegades impossible carregar les sol·licituds i que els pagaments es poden retardar diverses setmanes. Això sense contar que milions de persones ni tan sols apliquen per a aquesta assegurança per trobar-se en situacions irregulars o per ser migrants sense papers.

Aquesta realitat té com contracara la de centenars de milers que han de treballar de manera insegura.

Els empresaris han volgut els seus guanys abans de res. En aquells llocs en els quals havien de tancar la producció no van dubtar a acomiadar i suspendre als seus treballadors i a manar-los a demanar el subsidi estatal. L’últim exemple va ser el de la mega corporació Disney que va decidir deixar de pagar el sou a 100.000 dels seus empleats.

Al mateix temps, esperen fer-se dels milions de dòlars que demòcrates i republicans van votar en el Congrés com a part d’un paquet de rescat que 2.2 bilions de dòlars. El 75% d’aquests diners serà destinat a salvar a les empreses i el sistema financer.

En l’altre extrem, aquelles activitats que es consideren essencials (i les que no tant com les empreses de menjar ràpid), obliguen a centenars de milers de treballadors a anar als seus llocs de treball sense la protecció adequada i sense garantir baixes pagades per a aquells que s’emmalalteixin. És per això que en les últimes setmanes es va veure una onada de vagues i protestes en tot el país per a reclamar per aquestes condicions bàsiques de treball.

En resum, aquells que encara tenen ocupació corren el risc d’emmalaltir o morir, mentre que els que l’han perdut depenen de l’assistència estatal, que es demostra totalment insuficient, i no saben com podran garantir el pagament dels seus deutes o fins i tot dels lloguers. Molts d’ells són els milers que ja fa setmanes fan llargues files davant dels bancs d’aliments per a procurar-se racions de menjar que no poden comprar.

Els analistes calculen que l’índex de desocupació podria haver arribat a gairebé el 18%, un contrast amb la situació que va haver-hi fins a febrer, quan els Estats Units, amb una desocupació que durant mesos va estar al voltant del 3,5%, registrava les xifres d’atur més baixes al mig segle.

La situació del mercat laboral dels EUA en la pandèmia és més greu que els pitjors mesos després de la Gran Recessió de 2007-2009, quan la desocupació va arribar al 10% de la força laboral, i només es compara amb la depressió posterior a la crisi de 1929.

Una enquesta de Gallup, divulgada el dimecres, va mostrar que el 25% dels adults enquestats als Estats Units creu que perdrà el seu treball en el curs de l’any per davant, l’índex més alt en 45 anys.

Segons la mateixa enquesta, el 34% dels qui tenien ocupació creien que podrien mantenir-se durant quatre mesos sense treball abans d’experimentar dificultats, el 28% creia que ho passaria malament després d’estar un mes sense ocupació i el 13% temia afrontar serioses dificultats després de tot just una setmana sense treball.

La setmana passada Mary Cunningham, investigadora de l’Institut Urbà, va advertir que els inquilins amb baixos ingressos aviat encararan desallotjaments, i Avail, una plataforma digital que informa els propietaris d’habitatges llogats, va assenyalar que el 53,3% dels inquilins donava compte de la pèrdua d’ocupació.

El National Multifamily Housing Council, una organització que informa sobre el sector d’apartaments de lloguer, va assenyalar que les seves dades sobre 13,4 milions d’unitats entre l’1 i el 19 d’abril mostraven que el 31% dels inquilins no havien pagat les seves rendes en la primera setmana d’aquest mes, comparat amb el 19% en el període similar en 2019.

Donald Trump ha aprofitat aquesta situació desesperant per a donar suport a mobilitzacions de sectors d’ultradreta que demanen l’aixecament de la quarantena per a reobrir les economies locals. No obstant això, el nivell de contagi i les condicions terribles en les quals han de treballar aquells encara mantenen les seves ocupacions són una mostra del desastre que implicaria una cosa així. Com contracara, les lluites i protestes que vénen portant endavant milers de treballadors com els de Amazon, Mc Donald’s, Burger King, Dominos, Instacart, Walmart, Whole Foods, entre altres, sense comptar la dels i les treballadores de salut en tot el país, són un avançament del que pot passar si milions de treballadors retornen a les seves ocupacions en condicions insegures. Una inseguretat que els propis empresaris garanteixen en protegir els seus guanys abans que la vida dels i les treballadors.