Fa 50 anys, un 25 d’abril de 1970, al “Gran Price” de Barcelona -un local que ja no existeix i que es trobava a la cantonada dels carrers Floridablanca i Casanova i on sovint s’hi feien combats de boxa- es va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana.
Era també dissabte, com enguany, aquell 25 d’abril de 1970, quan al “Gran Price” de Barcelona -un local que ja no existeix i que es trobava a la cantonada dels carrers Floridablanca i Casanova i on sovint s’hi feien combats de boxa- es va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana. Fou, no cal dir-ho, un acte extraordinàriament emblemàtic, que jo, a desgrat de la meva joventut, recordo encara com si fos avui. Perquè del què es tractava era de fer present “la poesia entre el poble”.
Com es pot veure en el programa, el festival, presentat per Joan Colomines, va tenir tres parts molt concretes: a la primera es va portar a terme una “poesia-espectacle”, un muntatge en el qual, entre altres, hi participaven les actrius i els actors Montserrat Carulla, Feliu Formosa, Núria Candela, Carme Sansa i Ernest Serrahima. Es recitaren poemes de Ventura Gassol, Joan Sales, Clementina Arderiu, Joan Barat, entre molts altres.
La segona part era un homenatge a Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Roselló-Pòrcel, Màrius Torres i Josep M. de Sagarra, amb lectura de poemes per part de Montserrat Carulla, Núria Candela i Enric Casamitjana, entre altres. I la tercera part era ja la que incloïa la lectura personal de poemes a càrrec dels poetes més importants d’aquells moments: J.V. Foix, Agustí Bartra, Pere Quart, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni i molts d’altres, la majoria dels quals avui ja no estan entre nosaltres. Val a dir que també hi fou present Josep Carner, el poeta que vivia a l’exili des de 1939 i residia a Brusel·les, on va morir el mes de juny del mateix any. De Carner Núria Candela i Montserrat Carulla varen recitar també poemes. L’acte s’acabà amb unes paraules de cloenda per part de Joan Oliver “Pere Quart”.
Fou, insisteixo, un acte emblemàtic, que va tenir lloc en ple franquisme i en el que no varen mancar -com es pot sentir en el vídeo que hi he afegit- el crit de “Llibertat”. En aquells moments, com també he dit, jo era molt jove, i hi vaig assistir convidat per Joan Colomines, que em va convidar, entre altres raons, perquè de tant en tant jo també feia poesia. N’he trobat una que, més o menys, deu ésser d’aquells anys, i que vaig escriure en un sobre de carta, i que deia:
Un amor dins de ciutat,
batec d’onades al port.
Un enyor temps esperat,
penyora de llibertat.
***
Ales de ploma blanca
cerquen el vol dels amants.
Qui podés volar més lluny,
per atrapar-lo amb les mans.
***
Gavines esporuguides,
gallines mullades.
Coloms eixordits,
pinsans eixerits.
Dins del niu m’estic
Cinquanta anys després, volia recordar aquest Primer -i penso que únic- Festival Popular de Poesia Catalana i al mateix temps que en algun moment jo també havia escrit poesia.
