Les treballadores de Caprabo mai hauríem de passar per això! Quantes vegades he escoltat aquesta frase de la meva àvia. Una dona que sempre la recordaré vestida de dol perquè la seva única vida va ser sobreviure. Sobreviure a una guerra, a la postguerra i a la mort d’un fill als seus braços mentre queien bombes.

Àvia, per desgràcia entre el qual va ser el teu temps i el que és ara el meu, només canvia un nom més modern. Clar, abans et queien bombes i ara fan micro bombes de pobresa i explotació que el capitalisme ens les introdueix sigui per respirar, o per tenir necessitat d’abraçar-nos amb les persones que ens donen la pau o perquè hi ha empreses que continuen mirant-nos com a números.

Jo treballo des del principi de la cadena d’on es rep el material i surten per a les botigues. Abans d’aquesta pandèmia estàvem vivint un veritable viacrucis, sofrint acomiadaments, tenint notícies de les botigues on els canvis substancials s’estaven aplicant fins i tot a les maternals i en logística, a l’espera que ens manessin a 50 km, més els 20 d’on vivim. Pensant si aquest dia a les 13:30h sonés el teu nom per un responsable i et manés al despatx.

Mentrestant, treballant en condicions pèssimes, que ja la Inspecció de Treball ha sancionat innombrables vegades a Caprabo. A ells els és igual i els meus companys i companyes, a continuar produint per a aquesta empresa on nostra és un fet aïllat en els seus números.

Hem passat d’estar amenaçats de canvi substancial de condicions de treball, de canvi de centre, d’acomiadaments arbitraris, a ser considerats "col·lectiu essencial" en la lluita contra el covid-19. Però l’empresa, en comptes de reconèixer-ho, continua tractant-nos com a números, com a elements que pot usar per a aconseguir els seus beneficis.

Amb sobrecàrregues brutals, hem triplicat vendes i la càrrega de treball, amb la mateixa plantilla. Treballem en unes condicions d’inseguretat, on s’intenta guardar les distàncies, on la màscara que ens donen, no ens tapa ni la boca a l’aire.

Treball on al principi d’aquesta bogeria va haver-hi tres persones amb símptomes i mai més es va saber d’ells. On cada dia tenim notícies de companys i companyes que cauen malaltes. On se’ns demana que es vingui a treballar festius, festiu personal, etc. per una empresa a la qual no li importa si caus malalt o malaltes als teus. A tot això ens condemna Caprabo. Del patíbul a ser essencial, però explotades igual.

Et pot interessar: Les heroïnes del batalló oblidat, les “confinades" a Caprabo -Eroski

Contacta amb nosaltres!

Contacta’ns per a col·laborar, difondre o construir un nou "cercle virtual" d’Esquerra Diari. O segueix-nos en les xarxes socials! La teva aportació serà benvinguda.

Twitter Esquerra Diari: https://twitter.com/EsDiariCat
Instagram Esquerra Diari: https://www.instagram.com/esquerradiari.cat/
Canal Telegram: Esquerra Diari Telegram: https://t.me/EsquerraDiariCat