|
La treballadora, una dona de nacionalitat marroquina de 51 anys, va caure d’un cel obert mentre estava netejant les finestres d’un tercer pis. Tot i tenir contracte laboral, a la víctima no li havien donat cap tipus de seguretat per realitzar la seva feina.
Desgraciadament, aquest no és un cas aïllat, tenint en compte l’extrema precarietat d’un sector on no tenen cap mena de mesura de protecció, no és d’estranyar, quan tampoc es garanteixen uns drets mínims i molt bàsics.
Tal i com es pregunten en el comunicat realitzat pels diversos sindicats i associacions "Quantes més hem de morir perquè se’ns tingui en compte?". I així és, les treballadores de la llar, fins i tot ,estan excloses de lleis com la de prevenció de riscos laborals que està pensada només per les empreses.
En el mateix comunicat també reclamen campanyes específiques d’Inspecció del Treball i de la Seguretat Social, tenint en compte que es tracta d’un sector on són habituals tota mena d’abusos que, fins i tot, es poden realitzar dins del marc de la mateixa legalitat.
Sovint les treballadores han de realitzar jornades extenuants, sense descansos, com per exemple, en el cas de les internes que treballen en condicions esclaves , o d’aquelles treballadores que treballen netejant en diferents domicilis i que han de realitzar llargues jornades laborals per poder arribar a finals de mes. Per no parlar, de què un terç de les treballadores de la llar se segueixen veient obligades a exercir la seva feina en l’economia submergida. Tal i com denuncien en el mateix comunicat "Ja n’hi ha prou d’excloure’ns de les lleis, prou de ’buits legals’ pel nostre sector".
I és que l’actual Govern “progressista” de PSOE i Unidas Podemos, tampoc ha fet res per millorar les seves condicions laborals. És més , en plena crisi causada per la pandèmia, se’ls ofereixen mesures completament insuficients, on per exemple, un dret tan bàsic com és la prestació per l’atur només se’ls garanteix durant un mes.
Alhora, és una mesura que segueix excloent a les dones que treballen sense contracte, en la seva majoria immigrants. Una situació que essencialment és fruit d’una reaccionària Llei d’Estrangeria, que tal i com afirmen les diferents entitats de treballadores de la llar “empeny” a les persones immigrants “ a condicions infrahumanes”.
Les seves paraules són crues, però molt certes quan manifesten al final del seu comunicat que “ la nostra companya no ’ha mort’, l’ha matat la desídia governamental”
|
