|
Xavier Garcia Albiol s’ha convertit novament aquest dimarts en alcalde de Badalona després del no acord entre Guanyem Badalona i el PSC. Albiol ja porta, ni més ni menys, que 26 anys ocupant càrrecs públics. Mai ha exercit una altra activitat laboral. El nou batlle ha debutat demanant més policia als carrers.
Sens dubte, com diem, Albiol és, juntament amb Miquel Iceta del PSC, el nom més destacat d’aquesta casta política que viu allunyada de les realitats que afecten a la classe treballadora i els sectors populars. Una casta parasitària que viu engantxada a les seves butaques mentre regeixen les destinacions de milions abocats a un futur de misèria i precarietat, o com és el cas d’Albiol, aixecant les banderes de les polítiques migratòries i les lleis d’estrangeria.
I és que, precisament, García Albiol integra un dels sectors més conservadors del PP amb alguns dels discursos més racistes contra nombroses comunitats d’immigrants. El mateix que reconeix mantenir una "bona relació" amb el líder de Vox Santiago Abascal, va liderar la campanya del PP per a les municipals sota el xenòfob lema de "Limpando Badalona", a més d’impedir concentracions de la comunitat musulmana per a celebrar el Ramadà.
Aquestes polítiques de tall racista i xenòfob van ser les que van portar al llavors president del PP Mariano Rajoy, a donar-li la presidència del PP de Catalunya i el càrrec de portaveu en el Parlament durant els anys de major confrontació amb el processisme.
El mal menor dels partits de la "casta progressista"
Tot i així, la "solució" de posar dempeus una "candidatura de progrés" entre partits com el PSC o ERC i el comuns ha fracasat, i Albiol, els discursos racistes i la crispació recuperen l’alcaldia. Ha fracassat per falta d’entesa entre ells i perquè quests partits estàn molt lluny d’una "candidatura de progrés".
Davant això, la CUP denúnciava en un comunicat que "els interessos de partit del PSC, ERC i Comuns han bloquejat un govern i unes polítiques transformadores a Badalona". A més, defineix que el conflicte entre les diferents forces polítiques que ha acabat donat l’alcaldia a Albiol "no és un conflicte entre “esquerres que no s’entenen”, sinó de la negativa del PSC a que Guanyem Badalona lideri el govern de la ciutat".
No obstant, aquest front mai podria haver sigut progressista. El PSC és part de la casta. Mai ens hem d’oblidar-ne (com s’oblida Podemos). De fet el PSC va arribar a l’ajuntament amb el suport de Ciutadans i Xavier García-Albiol, ¿un suport de progrés? No cal recordar que Àlex Pastor es va saltar el confinament, pressumptament begut, etc. Ni tampoc que el PSC va impulsar el 155.
Però el suport de partits como ERC tampoc garateix una "candidatura de progrés". Un dels partits del règim a Catalunya: va impulsar la privatitzadora Llei Aragonès i va garantir la investidura per a la formació de l’actual govern gens "progressista" del PSOE-Unidas Podemos.
I el consistori sota el mandat de Dolors Sabater tampoc ha estat un "ajuntament del canvi". Va continuar la maniobra especulativa del "Canal del Gorg" amb pisos de luxe i embarcador inclús, els problemes d’habitatge van continuar i a més Sabater va fer un acord amb Bankia per a cedir només 20 pisos.
L’agrupació de Dolors Sabater va contiuna el mateix camí que tots els satèl·lits "comuns" dels "Ajuntaments del canvi", els germans petits del partit de Pablo Iglesias. El partit d’Iglesias ha culminat la seva integració al règim del 78 formant Govern amb la casta del PSOE i Pedro Sánchez. I la gestió de la pandèmia ja demostra que de progrés, no tenen ni cap lletra.
No obstant, aquesta política dels Comuns de respecte als beneficis dels capitalistes ja l’havia anticipat abans el govern municipal d’Ada Colau cogovernant la ciutat de Barcelona amb els socialistes "progres" del PSC des de fa un any.
Cap d’aquests partits es salven del racisme institucional: o és que alguns d’ells s’ha plantejat tancar els CIEs o derogar les lleis d’estrangeria? La criminalització cap als "manters" segueix sent la mateixa amb el PSC que amb Barcelona en Comú. Amb tot això, l’alternativa que suposa la "candidatura de progrés" per a la CUP no pot ser en cap cas un "projecte transformador i d’esquerres".
Si com la formació anticapitalista independentista denúncia respecte a l’extrema dreta que "al feixisme se’l combat als carrers", el mateix haurà de ser per a les altres castes que es disfressen de "progressistes". És un greu error caure en la lògica del "mal menor" i donar suport als partits que vénen gestionant els negocis capitalistes amb "rostre progre"; tal com estem veient avui amb el govern "progressista" del PSOE-UP.
I a Badalona, la CUP va formar part de la llista comuna amb Esquerra Republicana i la formació de Maria Dolors Sabater per a les municipals de 2019. I també va fer participar del consistori amb l’alcaldessa, amb el regidor José Téllez que es va fer famós per obrir la Casa de la Vila un 12 d’octubre de 2016 malgrat la interlocutòria del jutjat que no ho permetia. La política del mal menor, ens ha portat a que torni García-Albiol. Donar suport al "progressisme" és una política impotent. Ja ho veiem amb el suport de Podemos a Sánchez.
L’esquerra anticapitalista ha de donar una resposta contundent contra les polítiques xenòfobes de la dreta que representa García Albiol. Tant contundent i decissiva com posar dempeus una alternativa independent dels partits dels règim i el seu racisme institucional, mitjançant la mobilització independent i l’organització de la classe treballadora, les dones i la joventut.
|
