http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
L’extrema dreta "digital" en temps de Covid: xarxes socials, memes i youtubers
Roberto Bordón

A què es dedica l’extrema dreta quan es troba tancada per la pandèmia?

Ver online

La crisi del Covid-19 ens ha obligat a canviar la nostra rutina diària a causa de les mesures que els governs han pres per a contenir l’amenaça mitjançant el confinament de la població. No obstant això, a què s’ha dedicat cadascun en aquest període va canviant. En el cas de l’extrema dreta, no han perdut el temps, adaptats ja a l’activitat al món digital, semblen haver tirat tota la carn a la graella en el seu objectiu de desgast del Govern del PSOE-Unides Podem i en la disputa per dirigir el bloc de dretes.

L’activitat de l’extrema dreta a Internet és un fenomen mundial que s’ha estudiat des de diferents angles: el seu hàbil ús de les xarxes socials per a estendre missatges d’odi, la utilització dels memes com a arma ofensiva o la seva cooptació de comunitats online per a estendre la seva influència (sent impressionant la seva influència en el món del videojoc i com a través del mateix arriben a la joventut a través de grups de Telegram innocents com alguns on es visualitzen partides del popular Fornite). Des de l’aparició de rapers que fan costat a Vox o a Trump o cançons trap a favor de Bolsonaro al Brasil, així com l’aparent pes que tenen en xarxes com Tik Tok on els seus participants solen ser molt joves, sembla que tenen clar que la política no és una cosa exclusivament parlamentària, sinó que es disputa en totes les esferes de la vida.

Els exemples són infinits: des dels mètodes de l’anomenada man-*sphere als Estats Units per a reclutar homes per a les seves xarxes paramilitars, a com un videojoc pot tenir grans pèrdues de possibles usuaris perquè presenta protagonistes femenins forts allunyats dels clixés més misògins. Encara que percebuts com a fenòmens separats, la realitat és que es connecten, d’aquesta forma el llenguatge incel (comunitat online misògina que planteja una guerra oberta contra la dona i que promou atemptats als Estats Units i el Canadà) es cola en missatges innocents de Twitter, i youtubers influents en la joventut promouen la seva utilització com un meme més. Aquests mateixos youtubers després es descobreix que donen suport a partits d’extrema dreta (sorpresa!) i que promouen veritables boicots perquè “no és realista la presència de personatges femenins forts en videojocs històrics” (referint-se a un videojoc que inclou alienígenes, salts impossibles, conspiracions molt de l’estil Iluminatti i visions totalment romantizadas en un sentit masculí de determinades figures històriques com els vikings).

I a l’Estat espanyol?

Com en tot, existeix un complicat univers de figures reaccionàries a les xarxes socials, que no presenten un bloc unificat, sinó que més aviat conviuen en l’espai digital aliant-se momentàniament per a atacar als seus enemics comuns: l’esquerra, el feminisme, l’ecologisme, el món del cor últimament… En essència, representen diferents tendències de la dreta espanyola, des de postures més neoliberals que no coincidirien amb posicions conservadores clàssiques de la dreta catòlica a veritables feixistes. Probablement tindran els seus piquis i els seus enfrontaments, però per a desgràcia de la resta, tenen un públic jove de relatiu pes que guanyen a través de les xarxes socials amb aquest discurs i que d’alguna forma impulsa als partits polítics afins, en el cas de l’Estat espanyol, a Vox. Ja que, si bé no tots coincideixen amb el programa polític d’aquesta formació, representa per “faceciós” que resulti plantejar-ho, el seu vot útil o el seu vot del mal menor enfront d’altres opcions com el Partit Llibertari.

Però el Covid-19 uneix a aquests personatges nefastos malgrat la distància social i hem vist néixer la iniciativa de “Estat d’Alarma”, un programa diari a través de Youtube dirigit pel periodista reaccionari Javier Negre que va convidant a diferents figures de la dreta espanyola, des de parlamentaris del PP o Vox (aquest grup sembla tenir preferència ja que de forma gairebé diària s’entrevista a alguna de les seves figures públiques) a youtubers de dretes que van actuant com a col·laboradors o periodistes, com Cristina Seguí. Amb una audiència estable sembla haver-se constituït una espècie de “Tuerka” en la qual les diferents opcions de la dreta reaccionària conviuen en el seu odi comú al Govern del PSOE-Unides Podemos, al feminisme, ara mateix també a Ciutadans per pactar amb el Govern central i en general a qui Vox designa com a enemic. Compleixen, per tant, una funció comunicativa i cultural a donar suport al missatge polític de la formació reaccionària.

Més enllà dels memes que hagi pogut fer l’esquerra amb diferents situacions donades en aquest programa. Des de l’aparició de Rosa Deu; els youtubers de dretes que participen en aquest programa com a supòsits experts econòmics i que després tenen vídeos en la xarxa amb títols com “L’efecte tetas” com a exemples de les seves teories sobre la societat i l’individu; o el escandalo d’Alfonso Merlos amb el món del cor on es va revelar que el periodista de dretes mantenia diverses infidelitats a la seva parella sentimental; la realitat és que aquesta iniciativa tracta de reagrupar a tot un món de figures de la dreta i imposar-li un programa a aquest bloc en un moment d’inestabilitat política.

Un exemple d’aquest intent d’experimentar va ser la convocatòria de manifestació online que va promoure aquest espai el passat 8 d’abril on asseguraven haver reunit 3 milions d’usuaris (un número dubtós a causa de la possibilitat de bots i que un sector dels usuaris anessin curiosos o crítics de l’esquerra). Es tractava d’assajar noves formes de protestes en el mig digital, com pressionar a un oponent i com construir una imatge de força per al seu bloc. Es consideri o no fracassada a aquesta iniciativa, anunciava les intencions que manejava Vox per al període polític actual. Ara veiem com Santiago Abascal aprofita l’altaveu de les xarxes socials, impulsat per tot aquest univers fatxa, per a convocar manifestacions presencials el pròxim 23 de maig, amb l’objectiu exprés d’atacar al Govern del PSOE-Unides Podemos. Una continuació entre el discurs de les xarxes socials i les possibilitats materials en un moment com l’actual d’estendre la seva influència aprofitant la feblesa de l’adversari.

Quines conclusions pot treure de tot això l’esquerra revolucionària?

En primer lloc, una reflexió sobre la importància que han adquirit les xarxes socials a configurar les identitats polítiques i el discurs que predomina en l’opinió pública. Això no implica que les batalles deixin de ser als carrers i que deguem tots acaparar ordinadors per a vèncer al capital, però sí que és reconèixer que cal actualitzar la importància que li donava Lenin al periòdic. Si en la seva època era una eina física, en la nostra ha passat a ser una cosa digital i fins i tot més ampli en sí que un mitjà de comunicació clàssic. D’aquesta forma, iniciatives com a Esquerra Diari han de ser secundades i ampliades per a aprofitar les potencialitats que donen les noves tecnologies en el camp de l’extensió del discurs revolucionari i de la comunicació entre sectors de l’espai de l’emancipació.

No seria prudent afirmar que el futur de la revolució es trobi en un meme o en un compte de Youtube, però sí que seria assenyat entendre que les circumstàncies actuals ens obliguen a repensar la comunicació política i la manera d’analitzar a l’enemic. Des de buscar formes més efectives perquè les nostres idees arribin a les noves generacions de treballadores o de la joventut a un enteniment de com l’enemic el fa per a avançar-se i treure’ns avantatge.

Això no pretén ser una crida per a adoptar els seus marcs de la mateixa forma que sembla haver-lo fet Podem amb el llançament de l’Última Hora, mig digital que sembla haver adoptat els codis de OkDiario i altres mitjans de comunicació d’extrema dreta especialitzats en faules i en un llenguatge agressiu i buit basat en el clickbait. No, no necessitem un Inda en l’esquerra (tampoc ho necessiten en el reformisme, però aquí aquesta Moneder donant-lo tot) sinó una replantejament de com actuar de manera revolucionària i, al mateix temps, creativa, davant la crisi del Covid-19.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic