|
El nombre de residències total a l’Estat espanyol és de 5.417. D’elles, 1573, un 29%, són públiques i 3.844 privades, un 71%. El territori amb major nombre de residències és Catalunya amb 1.002, de les que només un 17% són públiques. Andalusia va en segon lloc amb 673 residències, de les que un 23% són públiques. La Comunitat de Madrid figura en quarta posició amb 425 residències, de les que només un 16,94% són públiques, no arriba ni tan sols al garrepa 17% de Catalunya. Això demostra pels territoris afectats que les polítiques de PSOE i PP han estat molt semblants, igual de privatitzadors i neoliberals, en aquest sentit, atès que no hi ha grans diferències entre la majoria dels territoris.
La falta de llits en el sector de les residències públiques, amb fins a 5 anys en llistes d’espera, ha aconseguit que el sector sigui acaparat pels grans hòldings d’inversió privada a la recerca de beneficis milionaris immediats, quelcom que per descomptat comporta precarietat laboral i dèficit assistencial.
El gran negoci de l’atenció a persones majors en centres privats ja tenia un creixement anual del 4% en els últims anys i en 2019 va aconseguir la xifra de 4.500 milions d’euros de facturació entre els aproximadament 4.000 centres que gestiona la inversió privada, el 75% del total.
Rendibilitat de fins al 20% per als 7 grups que controlen el 17% del negoci
DomusVi és la principal operadora amb 25.000 llits repartits en els seus 198 centres i és el resultat de la fusió de Geriatros i SARquavitae i alhora propietat del fons de capitals britànic ICG i el francès SRS.
Orpea, el segon grup de l’Estat, també de capital francès i les seves residències atenen diàriament 8.000 persones.
Amavir gestiona, incloent els centres de dia, al voltant de 8.000 places. Pertany al grup Maisons de Famille, que alhora pertany al hòlding Creadev, propietari d’Alcampo, Decathlon, Leroy Merlin o Norauto, entre altres.
Vitalia pertany al fons britànic CVC Capital Partners, gestiona 6.000 places a tot l’Estat i te en perspectiva aconseguir les 10.000.
Ballesol, de la que el president executiu és també president de AESTE, és la principal patronal d’operadores de residències de l’Estat (Eulen Sociosanitario, Caser, Sanitas Mayores, entre altres) i gestiona 7.000 places.
Després d’aquests imperis inversors n’hi ha d’altres que vénen de sectors totalment aliens a l’assistència sanitària com ACS, Sacyr, Eulen, BUPA, Santa Lucía i fins i tot entitats religioses que no volen perdre’s la seva part del pastís.
Es conforma així un complex entramat financer amb l’única finalitat de presentar comptes de resultats als seus inversors, encara que per a això hagin de saquejar per on trepitgen, esprement al màxim segments tan necessaris com la sanitat pública o l’educació, minvant les condicions de treball dels empleats, en la seva majoria dones i reduir la qualitat dels serveis públics per a obtenir beneficis milionaris.
En molts casos persones majors han mort abandonades i en solitud al no disposar les residències, ni contractar urgentment, al personal soci-sanitari suficient, mentre creixien les baixes (6.000 sobre un total d’uns 25.000 treballadors) per la cadena de contagis de la Covid-19 entre el personal. Si no s’ha contractat mes treballadors qualificats per a enfrontar la pandèmia és pels costos que aquesta despesa suposava en les residències privades o concertades i la conseqüent reducció dels pròspers beneficis que els grans fons d’inversió vénen obtenint durant l’últim període. Com sempre, els seus beneficis per sobre de les nostres vides.
La criminal privatització de la sanitat i els serveis assistencials ha portat una deficiència sistemàtica i un buidatge progressiu de recursos. En la comunitat de Madrid, els seus impulsors José M. Aznar, Esperanza Aguirre i el multimilionari Florentino Pérez han aconseguit deixar al sistema públic pràcticament nu i consumant el fracàs catastròfic de la privatització de les residències madrilenyes i el seu model d’estat de benestar.
Mentrestant, els propietaris cínicament han argumentat que les residències no són centres d’atenció mèdica sinó només de cures i asseguren que han pres mesures. Però la crua realitat deixa en evidència la desídia capitalista.
Precarització, abandonament i falta de recursos, el secret per a fer “caixa”
En una de les residències gestionades per Clece, la Fundación Reina Sofia Alzheimer propietat de Florentino Pérez, ha acomiadat a treballadores per denunciar la falta de materials i mitjans. No hi havia bolquers o llençols per a atendre els residents degudament, passant en algun cas, fins i tot, dies sense la deguda higienització. La divisió de serveis de Clece és una de les més beneficiades en la concessió de subcontractes i la privatització de Serveis Socials. Administra guarderies públiques, serveis de neteja i de servei d’àpats per a hospitals, albergs per a persones sense llar i per a dones maltractades, centres de dia per a persones discapacitades i empra a milers de cuidadores per a gestionar els serveis municipals d’assistència domiciliària en ciutats com Madrid o Barcelona. Tots ells sectors tremendament precaritzats.
A sobre, ara demana ajuda a les administracions amb diners públics per als seus centres, ja que la mort d’avis i àvies ha afectat el nombre d’usuaris, quelcom que ha fet perdre ingressos, tot i que en el primer trimestre va guanyar més de 282 milions d’euros.
A finals de març Protecció Civil i el Servei d’Emergències Municipal (SEM) al costat de la Unitat Militar d’Emergències (UME) va procedir a desinfectar alguns d’aquests centres i els propis militars van trobar residents totalment abandonats i en condicions extremes i, fins i tot, residents “morts en els seus llits”, segons va declarar la ministra de defensa Margarita Robles.
En una altra residència gestionada per Orpea CCOO va fer públic un vídeo en el que els empleats parlaven de “encobriment, xantatges i amenaces” per part de la gerència per a ocultar que tot i que oficialment només hi havia un mort pel virus, ells creien que almenys 16 residents havien mort per un brot que va durar 10 dies.
Per una xarxa de residències públiques i gratuïtes
No podem permetre que les residències de majors continuïn sent un negoci per a uns pocs capitalistes. Amb el hastag #QuerellaResidencias i el lema “La vida de los mayores vale más que los beneficios de los fondos buitre”, l’associació Marea Residencias presenta a Madrid una querella secundada per familiars de residents i treballadors/es contra Díaz Ayuso, Ruiz-Escudero i els directors de 10 residències de la comunitat de Madrid i reclamen que es promulgui una Llei de Residències a nivell estatal amb la creació de consells de familiars en cadascuna d’elles, similars a les Ampas escolars per a vetllar pels interessos dels més vulnerables.
És necessari lluitar perquè totes les residències privades passin, sense cap compensació, a ser part d’una xarxa de residències públiques i gratuïtes de l’Estat sota control del seu personal i de les famílies dels residents. Els que realment coneixen i vetllen per les necessitats dels nostres avis i àvies.
|
