http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI CORONAVIRUS
Sense vots en contra, el Congrés aprova l’ingrés mínim vital
EsquerraDiari.cat

La mesura beneficiarà a 2 milions de persones però deixa fora a la pobresa sobrevinguda i un milió d’immigrants. Col·lectius socials exigeixen una veritable renda de quarantena digna per a tots aquells sense ingressos.

Ver online

Aquest dimecres el Congrés ha donat llum verda -sense cap vot en contra i amb les 52 abstencions de Vox- al decret de l’anomenat “ingrés mínim vital”. Serà tramitat d’urgència i com a projecte de llei durant les pròximes setmanes.

Segons el govern, la mesura beneficiarà a 850 mil famílies -una mica més de 2 milions de persones- que rebran una quantia compresa entre els 462 i els 1.015 en funció del nombre de membres, menors i persones dependents.

L’aprovació d’aquesta prestació era anunciada i posposada gairebé des de l’inici de la pandèmia. La quantia d’aquesta, les condicions i els beneficiaris han estat objecte d’una intensa negociació dins i fora del govern.

La patronal havia estat un d’actors socials més poc inclinats a l’aprovació d’aquesta mesura, temorosa que el “exèrcit de reserva” d’aturats disposat a acceptar qualsevol treball al preu que sigui es veiés “desmotivat” a fer-lo. El govern ha tractat de donar garanties que no seria així.

Va accedir a la petició de la CEOE que la quantia de la majoria de les prestacions quedarien sempre per sota del salari mínim i alhora deixa per fora de la mateixa als qui es trobin en situació de pobresa sobrevinguda -ja que es tenen en compte tots els ingressos de l’últim any i no els actuals- i als migrants sense papers o sense permís de residència d’un any.

Per això quan Rufián d’ERC va qualificar l’aprovat com una “vacuna contra la precarització laboral” va sonar, una vegada més, a discurs grandiloqüent que no casa en absolut amb la realitat dels centenars de milers que no podran acceptar o que, encara accedint a l’ajuda, hauran de continuar acceptant feines precàries per a completar la reduïda quantia de la prestació.

Diverses entitats que treballen per la regularització dels immigrants han denunciat que queden per fora d’aquesta mesura un milió de treballadors estrangers. Són els que treballen en l’economia submergida en sectors com l’hostaleria, les cures, l’agricultura o la construcció. Tots ells hauran de continuar acceptant jornades interminables i salaris de misèria, tal com vénen denunciant sindicats com el SAT.

Malgrat aquesta exclusió xenòfoba, Vox va justificar la seva abstenció en l’excepció perquè puguin beneficiar-se les víctimes de tràfic, que seria per a ells "com dir que seran beneficiaris tots els que arriben en pastera”. El partit d’Abascal contínua encoratjant des de la tribuna un discurs per a encoratjar la divisió de la classe treballadora i els sectors populars en línies nacionals. La mateixa divisió, d’altra banda, que el govern “progressista” consagra en llei.

Per la seva part el PP va anunciar que en la tramitació presentaria esmenes per a reforçar la vinculació de l’ajuda amb l’obligació d’acceptar ofertes d’ocupació independentment de les condicions. Mentre que Ciutadans, camí de convertir-se al costat del PNB en el soci preferent del govern, li brindo un va secundar i va anunciar que també presentaria esmenes.

El cost estimat per l’Executiu d’aquesta mesura serà de 3 mil milions anuals. Queda lluny perquè dels 6 mil milions que prometia el PSOE en el seu programa electoral o els 10 mil de Unidas Podemos, per a articular algun tipus de renda garantida per als qui no tinguessin ingressos. Aquesta diferència, més encara en un context de crisi econòmica molt més greu que la situació de tardor, parla per si sol del limitat i parcial de la mesura.

Diverses entitats socials i sindicals han criticat això i exigeixen que s’aprovi una veritable renda de quarantena, que arribi a totes les persones que han quedat sense ingressos i garanteixi no una supervivència mínima sinó digna, és a dir d’acord amb el cost de la vida i per tant mai inferior al SMI.

Una prestació així per a 4 milions -prenent no sols aquells que estan sense ingressos sinó també complements dels qui tenen atur o ajudes molt lluny del SMI- suposarien uns 4 mil milions al mes, 40 mil si s’han de prolongar durant 10 mesos. És just la quantitat que deu la banca del rescat de 2012.

Una mesura així seria perfectament possible, això sí, tocant-li la butxaca als grans capitalistes i no atenent les seves consideracions, com s’ha fet amb la petició de la CEOE perquè aquesta prestació quedi en llindars de pobresa.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic