http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
HISTÒRIA REVOLUCIÓ RUSSA
L’"escuma revolucionària" de l’ascens obrer rus de 1912-1914
Daniel Lencina

Una onada de vagues polítiques despertava a Rússia. Es preparava una nova revolució? Seria més poderosa que la de 1905? Aquesta i altres qüestions eren les que es preguntaven els bolxevics.

Ver online

PIE DE FOTO: Il•lustració: Sabrina Rodríguez

Els anys de la reacció i depressió econòmica, després de la derrota de la Revolució Russa de 1905 aviat van quedar enrere. La reactivació industrial, que es va iniciar en 1910 va posar una altra vegada en moviment als obrers. La reactivació va imprimir un nou impuls a les seves energies. Però el nombre d’obrers en la indústria no sols era major que en 1905, sinó que també ho va ser la seva experiència en la lluita de classes. La revolució de 1905, havia deixat una profunda i inesborrable petjada.

El febrer de 1912, els obrers de la zona minera del riu Lena van entrar en vaga. Fidel a la seva tradició, les tropes tsaristes van assassinar a 272 obrers. Això va deslligar la ira dels treballadors i una onada de vagues polítiques, que confrontaven directament amb el govern va sacsejar a Rússia.

L’1° de maig una altra vaga va recórrer a gairebé tots els grans centres industrials. I des de la repressió, el febrer de 1912, fins a mitjan juliol de 1914, quan es va iniciar la Primera Guerra Mundial, Rússia va ser convulsionada per un ascens del moviment obrer industrial.

El proletariat industrial havia passat d’un milió a tres milions d’obrers en pocs anys, i el conjunt dels assalariats es van convertir en una gran força social de 10 milions, en un país amb 150 milions d’habitants.

Les vagues eren polítiques perquè apuntaven contra l’autocràcia tsarista. Per exemple, quan van reprimir als miners en vaga, el febrer de 1912, els treballadors van publicar volants plantejant no solament les seves reivindicacions econòmiques sinó també "A baix l’autocràcia".

Aquest procés va créixer tumultuosament fins tres setmanes abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial. Els obrers de Moscou i Sant Petersburg van aixecar barricades i es van enfrontar a la policia, en una lluita veritablement de masses.

[VIDEO]: La Primera Guerra Mundial: un episodi que va marcar a la humanitat

Vegem algunes dades estadístiques que cita Lleó Trotsky en la seva Història de la Revolució Russa. Mentre que en 1909 va haver-hi 8.000 vaguistes, en 1912 quan s’inicia el moviment que descrivim es va elevar fins a 550.000. I en la primera meitat de 1914, el nombre de vaguistes havia aconseguit el punt més alt amb 1.059.000 treballadors en vaga.

Ara bé, des de 1903 la socialdemocràcia russa s’havia dividit en dues fraccions: menxevics i bolxevics. La divisió es va donar entorn del debat sobre l’estatut del partit. Però quina va ser la fisonomia política de tots dos corrents per aquells anys de l’ascens revolucionari? A aquesta qüestió la resposta de Trotsky és categòrica:

"Per a comprendre les dues tendències principals en què s’escindeix la classe obrera russa, convé no oblidar que el menchevisme cobra la seva forma definida durant els anys de reacció i reflux (1907-12, NdE), recolzat principalment en el reduït sector d’obrers que havien trencat amb la revolució, mentre que el bolxevisme, violentament perseguit durant el període de la reacció, ressorgeix de seguida sobre l’escuma de la nova onada revolucionària en els anys que precedeixen immediatament a la guerra. ’Els elements, les organitzacions i els homes que envolten a Lenin són els més enèrgics, els més audaços i els més capacitats per a la lluita sense desmai, la resistència i l’organització permanents’; així jutjava el Departament de policia la labor dels bolxevics durant els anys que precedeixen a la guerra.

El juliol de 1914, quan els diplomàtics clavaven els últims claus en la creu destinada a la crucifixió d’Europa, Petrograd bullia com una caldera revolucionària."

"Pravda", la premsa del partit com a organitzador obrer

En aquests anys, el bolxevisme va fer grans passos en la influència i organització directa de la classe obrera a través de la publicació de diferents diaris, que van canviant de noms, a causa de la censura del tsarisme. La característica d’aquests diaris era que van ser escrits majoritàriament pels mateixos obrers. Allí els intel•lectuals del Partit Bolxevic eren minoria, feien propaganda política sobre el socialisme, fusionant-se amb els treballadors en una premsa que alhora era un organitzador col•lectiu de la lluita.

Sobre això, Pierre Broué comenta que: "el diari es llança després d’una campanya d’agitació a les fàbriques destinada a aconseguir una subscripció pública. El Pravda assumeix llavors la funció que va exercir originàriament Iskra per a uns quants centenars de lectors, en difondre informacions i consignes, que, aquesta vegada, es dirigeixen a desenes de milers d’obrers d’avantguarda. Els corresponsals obrers del Pravda són, alhora, els enllaços del partit i les antenes de què aquest disposa per a conèixer l’estat d’ànim del proletariat: gràcies a les seves informacions es produeix una homogeneïtzació de l’experiència obrera que estableix les bases indispensables d’una consciència col•lectiva. En un sol any, publica 11.114 ’informes de corresponsals’, és a dir, una mitjana de 41 per número. Pravda, és, per definició, un diari obrer i, en estar en gran manera redactat pels mateixos treballadors, ells senten que els pertany: ells són els que aporten la major part de les contribucions que constitueixen ’el fons de ferro’, creat per a fer front a totes les multes i segrestos amb què la repressió pot colpejar al periòdic" (El Partit Bolxevic, Pierre Broué).

A més l’autor assenyala que per la seva influència entre els treballadors el diari és objecte de la repressió tsarista. El govern va portar endavant 26 judicis contra el diari i els seus redactors van ser condemnats a un total de 472 mesos de presó.
En els fets, expressava la fusió d’allò més avançat de les idees socialistes i els treballadors d’avantguarda, aquest és el motiu central de la repressió.

Lenin, seguint la màxima de Danton que resa que en moments d’ebullició política cal tenir "Audàcia, audàcia i més audàcia!" concentrava els seus esforços per a fer un partit on el diari sigui el portaveu en què els obrers fossin "tribuns del poble"; és a dir que des de la mateixa vida quotidiana, des dels seus sofriments més sentits, es puguin elevar les reivindicacions obreres cap al qüestionament de l’absolutisme, el govern i l’explotació de l’home per l’home.

[VIDEO]: La primera trobada entre Lenin i Trotsky

Si bé aquests anys d’auge revolucionari, feien pensar als bolxevics que s’aproximava una nova revolució, tal vegada més potent que la de 1905, només es pot parlar de tal possibilitat en termes hipotètics: la guerra va venir a tallar aquesta experiència. Els centres industrials van renovar el seu planter en un 40%, ja que els seus obrers més qualificats van ser enviats a marina, pels seus coneixements amb l’enginyeria mecànica i els seus nivells de qualificació.

Trotsky reflexiona sobre aquest tema: "La continuïtat revolucionària es va veure bruscament interrompuda. Tot l’anterior a la guerra, incloent-hi la fracció bolxevic de la Duma, va passar de cop a segon terme i va caure gairebé en l’oblit. Però, sota aquesta capa aparent i precària de tranquil•litat, patriotisme i fins i tot en part de monarquisme, en el si de les masses s’incubava una nova explosió".

L’auge obrer revolucionari de 1912-1914 va servir per a la preparació política del gran salt endavant que la història mostraria en un nou i apassionant capitulo: la gran Revolució Russa de 1917.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic