http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI CORONAVIRUS
Vídeo demostra que el govern d’Ayuso va ordenar excloure a ancians del sistema sanitari
Jorge Calderón
Historiador y Profesor de Secundaria, Zaragoza

Un vídeo en el qual un cap mèdic de l’Hospital Infanta Cristina de Parla explica als seus companys com han de negar l’ingrés hospitalari segons l’esperança de vida del pacient, per ordre de la Comunitat de Madrid, demostra el que continua negant el govern de Diaz Ayuso.

Ver online
Video:
https://www.youtube.com/watch?v=YV699CaW2cQ

VÍDEO: RTVE

El vídeo publicat avui per diferents mitjans, encara que des de mitjan març ja venia circulant per diferents xats mèdics, és terrorífic i no deixa lloc a dubtes. El govern regional de Madrid de PP-Cs, va manar clares instruccions a les residències i als centres sanitaris perquè excloguessin a les persones ancianes amb major risc de morir pel coronavirus. Aquestes havien de romandre en les seves residències, i per tant morir en elles, amb unes meres cures pal·liatives fins a la seva mort. Un veritable crim social.

"Denegarem el llit als pacients que més risc de morir tenen”

Aquesta terrorífica frase, resumeix la situació extrema a la qual es van veure obligats i sotmesos els sanitaris i sanitaris dels hospitals madrilenys, a causa de la falta de recursos i mitjans de la sanitat madrilenya. Una escassetat, produïda per anys de retallades i privatitzacions dels governs regionals del PP i els centrals del PSOE i el PP, que han anat, a poc a poc, desmantellant i afeblint-lo, fins a l’extrem, el sistema sanitari públic.

L’extracte del vídeo publicat de gairebé 3 minuts, ja que el vídeo original dura 19 minuts, es tracta d’una sessió preparatòria per a un escenari imminent de col·lapse hospitalari. Parlem mitjanç de març, quan només quedaven 400, de les 1000 llits UCI disponibles a Madrid, i ja es prèvia el que acabaria ocorrent poc després. Un veritable col·lapse de la sanitat madrilenya on faltava de tot: equips de protecció, llits, personal, etc.

Es veu a un cap mèdic de l’Hospital Infanta Cristina de Parla, explicant als seus companys i companyes les directrius que han de seguir en els pròxims dies. Des del primer moment deixa clar que les mateixes vénen del govern regional en afirmar que: "Els llits d’UCI ja no són del meu hospital, són de la Comunitat de Madrid”.

Les directrius són clares i no deixen lloc a dubtes, “les mateixes s’assignaran als que més es beneficiïn d’això, no per gravetat sinó per anys de vida recuperables”. Explica com: “És possible que en les pròximes setmanes a un pacient d’edat avançada se li denegui l’ingrés hospitalari perquè necessitem el llit per a un altre pacient que es beneficiï més d’això. Per a evitar en el possible arribar a aquesta dramàtica decisió, indica com: “Pel bé dels majors, abans que ens obliguin a tirar-los de l’hospital, hem de prioritzar el treure a les persones joves, a les quals mai se’ls denegarà un recurs, per a tenir llits disponibles per als pacients més ancians”.

Finalment deixa clar que això portarà al fet que a les persones malaltes en les residències d’ancians se’ls deixi morir aquí, perquè: “Se’ls està donant teràpia per a infecció bacteriana i si és un covid, mala sort”.

Una sanitat de guerra responsabilitat per totes les administracions públiques

Aquestes inhumanes decisions tenen les seves dramàtiques conseqüències. Només a Madrid, que ocupa, per descomptat, el primer lloc en el rànquing per defuncions d’ancians i ancianes en residències han mort més de 6.000 ancians més d’un 30% del total registrat en tot el país. La majoria d’ells i elles, el 80%, amb símptomes sospitosos de Covid-19, però sense confirmar per una prova de PCR, atès que mai van visitar l’hospital.

Aquestes dramàtiques dades tenen uns clars culpables que per descomptat no són els professionals sanitaris. Aquests només es van veure obligats a aplicar unes terribles mesures imposades pels seus responsables polítics. El cap mèdic el deixa clar en el vídeo en afirmar que: “Això és un trauma. Denegarem el llit als pacients que més risc de morir tenen, però necessitem reservar-la per als quals més anys de vida podem salvar”. I finalment quan es lamenta que: “Això és dràstic. Això és horrorós. Tant de bo no ens hagués tocat viure-ho”. De més han fet aquests sanitaris i sanitaris, fent front a la pandèmia sense mitjans i recursos. Situació tan precària, que ha fet que l’Estat espanyol, sigui el país del món amb major percentatge de sanitaris contagiats, i per desgràcia, molts d’elles i elles morts.

Els únics responsables són tant el govern autonòmic de Madrid com el central. El primer per anys de retallades i privatitzacions, que han convertit a la sanitat publica madrilenya en la més afeblida del país, i a més, per prendre decisions tan horribles, com deixar morir als ancians en les residències són cap mena d’atenció hospitalària.

El segon, el govern central, també és culpable d’aquest succés. El govern “progressista” actual de PSOE-UP, des del seu “comandament únic sanitari” durant tot l’estat d’alarma, ha continuat permetent aquest col·lapse sanitari, sense precedents. En cap moment es va plantejar intervenir la sanitat privada per a posar tots els seus recursos en disposició de la lluita contra la pandèmia. De fet, només un 30% dels mateixos s’ha utilitzat en la lluita contra el virus.

Això ha provocat que mentre les UCI públiques estaven desbordades, i s’improvisaven hospitals públics de campanya en Palacios de Congressos (IFEMA), les UCI privades estan tancades o mitjans buides. Fins i tot molts hospitals privats obligaven els seus treballadors a agafar-se vacances per la falta de treball. Mancada de treball? Enmig de la pitjor crisi sanitària dels últims 100 anys.

Per un sistema sanitari i d’assistència exclusivament públic

Els dramàtics esdeveniments succeïts a Madrid i a la resta del país, posen en relleu, més que mai, la necessitat de lluitar per un sistema sanitari i d’assistència exclusivament públic. Un programa d’emergència social que defensi la nacionalització sense indemnització i sota control dels treballadors i els usuaris de la totalitat dels centres sanitaris i residències d’ancians privades; la medicalització permanent de totes elles; la realització d’un programa massiu d’inversions en mitjans materials i instal·lacions i la contractació de personal suficient per a una atenció digna i de qualitat, tant dels ancians i ancianes, com de qualsevol malalt o malalta.

En definitiva sistema sanitari i d’assistència exclusivament públic per a tots i totes, sense exclusió de cap mena, dotat dels mitjans, personal i recursos necessaris, per a fer front a un possible rebrot de la pandèmia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic