|
Són els i les migrants els qui més sofreixen les conseqüències de les retallades i pèrdua de drets d’anys de governs neoliberals del PP i PSOE, especialment en l’àmbit de sanitari, social, laboral i econòmic. Denuncien l’actual agreujament de les condicions de vida de les gairebé 600 mil persones es troben en situació administrativa irregular en l’Estat Espanyol.
La carta de #RegularizaciónYa ha estat presentada aquest divendres en el Congrés denunciant les extremes condicions de precarietat laboral i d’explotació que pateixen les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol a causa de la situació administrativa irregular. Exigeixen no només posar fi a la situació irregular, sinó que siguin principis rectors “la preservació de la vida, la defensa dels béns comuns, la solidaritat, la justícia social.”
El document destaca el caràcter estructural de l’opressió i explotació que pateixen, afirmant que els drets pels quals lluiten “impliquen també reconèixer les lluites d’organitzacions de persones migrants que denuncien el racisme en les estructures institucionals i legals vigents que les exclouen i els neguen drets, i reivindicar les seves demandes de reconeixement i inclusió social.”
Assenyalen al Govern del PSOE, Unides Podem i Esquerra Unida per “deixar-los fora” de totes les mesures preses com a resposta a la pandèmia.
“Les mesures per a fer front a l’impacte econòmic i social que ha vingut adoptant el Govern des de l’inici de l’emergència sanitària, han tingut el comú denominador de deixar fora a les persones i famílies que es troben en una situació de major vulnerabilitat, en la seva majoria persones migrants i refugiades.”
Destaquen que quan se’ls ha tingut en consideració ha estat de forma interessada i instrumental, “curtterminista i sense garantir condicions mínimes de seguretat i prevenció en el treball, com és el cas del Reial decret- Llei 13/2020, de 7 d’abril, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en matèria d’ocupació agrària o el Reial decret llei 11/2020 les mesures del qual obvien la situació d’infrahabitatge o sense sostre en què vivim moltes persones “sense papers”. Es tracta de polítiques insolidàries, explotadores, cegues a la nostra realitat”.
Exigeixen mesures reals que cobreixin les seves necessitats laborals i sanitàries. Entre elles: la regularització extraordinària, àmplia i urgent, de caràcter permanent per a totes les persones en situació administrativa irregular en l’Estat espanyol; que el procediment que s’implementi posi en el centre a les persones migrants com a subjectes de drets i que garanteixin el seu accés i promoció; la resolució favorable i immediata de totes les sol·licituds i expedients d’asil i protecció internacional en tràmit; l’alliberament immediat de totes les persones internades en els Centres d’Internament d’Estrangers, arxivament dels expedients de devolució i expulsió i el tancament definitiu i permanent d’aquests centres; el trasllat urgent a les persones que es troben en els Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla per a garantir la seva salut, així com els seus drets; i la fi de les devolucions en calent i/o express a les persones que arriben a Ceuta i Melilla i trasllat segur i de manera ràpida a la península on se’ls garanteixi un recurs d’acolliment efectiu. Reclamen, així mateix, la derogació completa de la Llei d’Estrangeria.
Conclouen que: “Davant del virus que no reconeix fronteres, derroquem les polítiques que ens situen en condició de NO dret, ens racialitzen i ens invisibilitzen. Impulsem la construcció d’una societat que posi la vida en el centre, com una alternativa que erradiqui el capitalisme, la despulla i la violència estructural. Que promogui la qualitat de vida com a model d’estat col·lectiu, just, equitatiu, amb reconeixement dels drets humans i la cura de la vida.”
|
