http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
L’AJUST QUE VE
El passaport de Calviño: no hi haurà "impost als rics" i es prepara una reforma laboral encoberta
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Es renuncia a gravar un sol euro a les grans empreses i fortunes. La ministra de Treball ofereix mesures de flexibilització i precarització per a la pròrroga dels ERTOs. El gir social-liberal del govern PSOE-UP s’aprofundeix.

Ver online

Aquest dijous es confirmava la candidatura de la vicepresidenta tercera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, per a la presidència de l’Eurogrup. El govern del PSOE i Unidas Podemos espera aconseguir una important posició, que ho és encara més en el moment en què s’estan negociant els termes i quanties de l’ajuda europea.

La candidata compta també amb l’entusiast suport del PP i Cs, que a més la interpreten com una confirmació que el govern “progressista” s’ajustarà a la partitura de l’ortodòxia neoliberal que encanen tant la ministra com l’organisme que aspira presidir.

Que els rics no paguin la crisi...

No és casualitat que aquest anunci fos precedit dotze hores abans del de la retirada definitiva del projecte de “taxa a les grans fortunes” dels esborranys de conclusions de la comissió de Reconstrucció. La sensibilitat social del govern arriba també als que millor l’estan passant, com les 23 majors fortunes que han vist créixer els seus patrimonis en 19 mil milions durant aquesta crisi sanitària.

La reforma fiscal de la qual parlava l’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos se suma a la llista de promeses encaixonades. Podemos havia presentat l’anomenada “taxa als rics” com el primer pas d’aquesta reforma. Tenia, com tantes mesures del govern, molt més de discurs que de contingut. S’esperaven recaptar 11 mil milions d’euros, una quantitat mínima, que s’evaporaria en el pagament d’una de les pagues extres dels pensionistes.

Malgrat això, el missatge que el govern “progressista” vol enviar a la patronal, els grans patrimonis i la UE és clar: en cap cas es tocarà ni un euro dels grans capitalistes en aquesta crisi.

… que ja la pagarem la resta

D’on sortiran llavors els milers de milions que no estan entrant per la caiguda de l’activitat i que cauran encara més en la segona meitat de l’any com pronostiquen des del Banc d’Espanya, l’FMI o la Comissió Europea? D’on sortiran els milers de milions amb els quals el govern pretén rescatar a les empreses i la banca davant l’amenaça d’un augment de la morositat a la tardor?

La resposta la té la mateixa operació Calviño. Tots els ous estan posats a aconseguir una bona posició a la UE per a l’accés a les subvencions i crèdits directes, i que no desaparegui l’aval del BCE per a portar el deute públic per sobre del 120%. És a dir, tot es pagarà amb ajudes condicionades a reformes estructurals en matèria de pensions i ocupació i crèdits que per a pagar-los s’exigiran ajustos que deixaran petits a les retallades de l’era Zapatero i Rajoy.

Fins al moment l’Estat ha desemborsat 25 milions en el rescat directe de les grans empreses, però espera poder desemborsar altres 140 mil en els pròxims dos anys. A aquesta factura caldrà sumar altres 100 mil milions en avals públics a crèdits a empreses. Un autèntic rescat preventiu a la banca, que està utilitzant els avals per a refinançar i assegurar la seva cartera de passius. El previsible augment de la morositat serà així descarregat en gran manera per l’Estat, igual que en 2012.

Ni sencera, ni els seus aspectes més lesius: el govern aprofundeix la reforma laboral

PSOE i Unides Podem han passat de pactar la derogació de la reforma laboral amb EH-Bildu, a desdir-se en tot just hores per a limitar-la a una reforma parcial després, a descartar “tocar el que funciona” com li demana la CEOE i la UE la setmana passada, a en aquests dies estar preparant una nova reforma laboral encoberta en la negociació dels ERTEs.

Les discrepàncies entre la burocràcia sindical i el govern d’una banda, i la CEOE per l’altre, sobre la pròrroga dels ERTEs està centrada en la quantia de les exempcions en cotitzacions de les quals es continuarien beneficiant els empresaris. A canvi de reduir-les per a alleujar el cost la ministra de Treball, Yolanda Díez, ha avançat que s’ofereixen a flexibilitzar al màxim les opcions dels empresaris perquè en el seu “rescat” de treballadors en suspensió puguin imposar unilateralment reduccions de jornada i modificacions de condicions.

Aquesta va ser una de les claus de la reforma laboral de Rajoy en 2012, l’augment de la discrecionalitat empresarial per a despenjar-se de convenis i modificar condicions. El govern “progressista” les va replicar amb el permís retribuït retornable per a les activitats no essencials en la crisi sanitària. Les dues setmanes de paralització estan sent recuperades per les empreses canviant horaris o suspenent permisos i vacances.

Ara, amb estividad i traïdoria, pretenen aprofundir aquests mecanismes de precarització via flexibilitat. Milions de treballadors poden ser rescatats dels ERTEs en les següents setmanes obligant-los a reduccions de jornades i salari que els enfonsin en la pobresa laboral sobtadament.

El govern accelera el seu gir social-liberal

El discurs que el govern està responent de manera diferent al 2008 cada vegada se sosté menys. L’anomenat “escut social” està fet de cartó pedra, deixa a milions sense cobrir i als qui ho fa és amb subsidis de misèria com els 400-1000 euros de l’ingrés mínim vital -que deixa al 80% dels qui estan en risc de pobresa per fora- o els 600 euros per als autònoms sense activitat. Les xifres desemborsades per a patronals com l’hostaleria i l’automòbil tripliquen el total pressupostat per a les mesures socials com l’ingrés mínim vital. Els números parlen per si mateixos.

El més significatiu és que ja no queda fogueig per als pròxims mesos. Totes les grans mesures “socials” anunciades pel govern han estat ja aprovades i la candidatura de Calviño i l’acostament a Cs com a nou soci parlamentari – i en menor mesura el PP que fora de cambres està tractant de restablir ponts amb el govern perquè tiri endavant el “programa de reconstrucció”- fa difícil que es vagin a permetre altres noves.

El pitjor està per arribar diuen tots els economistes. Però això no es limita a les previsions econòmiques. L’agenda de l’anomenat govern “progressista” en els pròxims mesos respondrà a la profunda caiguda de l’economia amb les velles receptes social-liberals de les quals el PSOE és expert i Unidas Podemos un avançat alumne.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic